L’epidèmia de la soledat no desitjada s’agreuja per Nadal

Una de cada 10 persones que se senten soles pateix més aïllament en aquestes festes ja que la convenció social marca que se celebri amb la família i amics.

L’epidèmia de la soledat no desitjada s’agreuja per Nadal

PATRICIA MARTÍN

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Les convencions socials marquen que el Nadal se celebri en família. Els anuncis i les pel·lícules han inoculat l’estereotip que les famílies són totes ideals, felices i ben avingudes i que aquestes festes són el moment de celebrar-ho en comunió. No obstant, tot el que surti d’aquest clixé també pot causar un profund malestar. Sobretot a les persones que pateixen soledat no desitjada, una epidèmia de les societats modernes que afecta el 13,4% de la població espanyola.

D’entre els afectats, el 22,9% afirma sentir-se sol durant tot el dia i un de cada deu (el 10,2%) indica que acusen més aquest problema en dates especials com per Nadal, quan imperen les reunions familiars i socials, segons les dades de l’Observatori Estatal de Soledat No Desitjada, que mostren també que els afectats fa, de mitjana, sis anys que viuen aquesta situació.

Els motius que provoquen soledat no desitjada estan relacionats amb l’envelliment de la població i les noves formes de convivència i de relacionar-se, juntament amb els canvis en els models de família i de valors. Es pot dir que, tot i que afecta persones de totes les edats, impacta especialment entre adolescents i joves, i entre persones grans. També té més prevalença entre dones (14,8% davant el 12,1% d’homes), migrants i persones amb discapacitat. La soledat pot desencadenar-se arran d’experiències traumàtiques com una mort, atur, ruptures, situacions molt estressants o de dependència. La casuística és variada.

"La norma social marca que cal disfrutar les festes de Nadal en família; no obstant, hi ha persones que no en tenen, d’altres que han sigut expulsades del seu nucli familiar, com membres del col·lectiu LGTBI, o es porten malament amb els seus parents", per la qual cosa en aquestes dates la soledat no desitjada pot causar "ansietat, estrès, sensació de fracàs i buit", exposa Sacramento Pinazo-Hernandis, coordinadora de la Comissió de Soledat de la Plataforma de Gent Gran i Pensionistes (PMP).

A més, també passa que molts avis només poden veure els seus éssers estimats –fills i nets– una o dues vegades en tot el període nadalenc, "i estan bé durant aquella estona però malament la resta de dies". També hi ha persones que han perdut un ésser estimat i el recorden especialment en aquestes dates o que estan malaltes o en situació de dependència i que troben a faltar com celebraven el Nadal abans. "Les festes tenen aquesta altra cara de la moneda", reflexiona Pinazo-Hernandis.

Notícies relacionades

La soledat no desitjada pot tenir repercussions en la salut mental (tristesa, depressió), afectar l’autocura (sedentarisme, tabaquisme, dietes poc saludables, horaris desajustats) o generar un deteriorament cognitiu, que s’agreuja en les persones grans que no tenen tantes relacions socials o familiars com desitjarien. En la població gran, la soledat no desitjada causa més declivi físic i emocional, més risc de caigudes, ingressos hospitalaris i institucionalització.

Davant aquest fet, els experts i les organitzacions de gent gran reclamen un abordatge integral que uneixi esforços de diverses institucions, seguint l’estela de països com el Japó o com el Regne Unit.

Temes:

Arran LGTBI