Confirmat: si el plor és agut, el seu nadó està angoixat

Un estudi de la Unitat de Neonatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona ha analitzat el plor dels nounats i, malgrat la seva complexitat, ha aconseguit identificar les diferents causes que fan que els nadons plorin. Una cosa que, segons els metges, pot repercutir positivament en la relació amb les seves mares i pares al conèixer els motius pels quals ploren els seus fills. Durant els primers mesos de vida, el plor és la manera que tenen els nadons de comunicar-se, i aquest acostuma a ser interpretat pels seus progenitors com un senyal d’alerta o necessitat.

Segons els investigadors del Clínic –que han treballat en col·laboració amb l’empresa emergent de tecnologia sanitària Zoundream AG (especialitzada en l’anàlisi del plor) i que ha analitzat 38 nounats sans–, hi ha diferents tipus de plors. Així, per exemple, el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d’expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l’atenció del cuidador.

No obstant, el plor d’angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. El plor per gasos és similar al de l’angoixa, però és més ronc a causa de la tensió que s’exerceix sobre les cordes vocals. A més, el plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que plorar per demanda d’atenció és molt similar, malgrat que sembli que és més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti. Cada tipus de plor es caracteritza, d’aquesta manera, per diferents patrons acústics, neurofisiològics i de comportament.

Plorar d’1,5 a tres hores al dia

Segons el Clínic, els nadons ploren una mitjana d’entre una hora i mitja i tres hores al dia. L’impacte del plor en els pares pot arribar a desencadenar sensacions d’ansietat, depressió, impotència, ira i frustració, cosa que afecta negativament el vincle afectiu amb el nadó. Això, segons els investigadors, podria comprometre la seva cura, així com el seu procés de desenvolupament neurològic. L’estudi ara fet i publicat a Science Direct ha permès classificar cada tipus de plor i atribuir-li unes característiques determinades segons l’acústica, els senyals d’electroencefalografia (EEG), de saturació regional cerebral d’oxigen (NIRS), les expressions facials i els moviments corporals, entre d’altres.

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Intent de comunicar-se

Els 38 nadons analitzats van ser seleccionats a la Maternitat del Clínic. Els investigadors van recopilar dades d’EEG, NIRS, àudios i vídeos de cada nounat mentre ploraven de manera espontània, que van utilitzar per definir diferents tipus de plors generats per diferents situacions, com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès. Aquesta recopilació de dades, a més de tenir implicacions significatives en el vincle entre el nadó i els seus pares, pot millorar també la seva atenció mèdica a l’hora de comprendre el primer intent comunicatiu, insisteixen aquests especialistes. Aquest estudi "pioner multimodal" crea un "precedent" en la investigació de l’anàlisi del plor.