¿La creativitat és mètode?

¿Què és la creativitat? Una gran pregunta amb respostes etèries. Ildefonso García Serena va anar al gra en el seu recent discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors: "La creativitat és un mètode intel·lectual" (no simple fantasia o casualitat) "que permet resoldre un problema soluble" (donar a conèixer una marca o crear una obra d’art) "d’una manera útil i nova".

La creativitat ha de ser útil

"Thomas Edison, l’inventor amb més patents en la seva vida, va sentenciar que el valor d’una idea rau només en l’ÚS d’aquesta idea". I l’art és una forma elevada de creativitat i utilitat. Van Gogh va dir que "per consolar els que estan trencats per la vida". D’acord, però a ell no li va servir de gaire. Serena distingeix: "intel·ligència és la capacitat de comprendre els fenòmens del món, creativitat és la capacitat de resoldre els problemes del món". ¡Els creatius al poder!

La creativitat depèn en part dels gens, "la biologia no és democràtica", però són claus la motivació, la curiositat i una dosi d’inconformisme: "Les persones són creatives perquè tenen en la seva naturalesa un pensament divergent".

¿És divergent García Serena? Segons Jaume Llopis, en el seu discurs de contestació, va començar la seva carrera a Moulinex el 1978. La meta era vendre 10.000 microones, un electrodomèstic llavors desconegut, i el va polvoritzar arribant als 200.000. Després va convertir una petita agència local de publicitat en Grey Internacional, un gran grup i un referent al món de la publicitat, però –Llopis dixit– a Serena li agradava més ser creatiu que president de la companyia. Abans de la pandèmia va sorprendre amb una brillant novel·la El hijo del doctor, barreja de ficció i història familiar, que va ser premiada per l’Ateneu Espanyol de Mèxic "per la seva contribució a la memòria republicana de l’exili".

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

¿D’on venen les idees? De manejar al cervell centenars d’imatges, unes de conscients i d’altres no i que totes són alguna forma de record. Al cervell tenim acumulades moltes memòries, algunes que ens venen d’abans del naixement. Va citar uns nens colombians perduts a la selva que van sobreviure menjant fruites que la seva memòria ancestral va distingir de les verinoses. Hi ha també moltes memòries inconscients. "I la ment creadora ha de prendre tota la seva energia de les memòries ben carregades, per produir qualsevol efecte creatiu".

Potser el seu currículum ho explica. Va néixer a Buenos Aires, fill d’un metge que es va exiliar a l’acabar la guerra, però el van enviar a estudiar el batxillerat a la casa de la família, a Barbastre. Després va saltar a Barcelona, a Moulinex i l’èxit en publicitat. Però Barbastre és el seu punt de partida i li agrada escriure a la premsa d’aquesta comarca d’Osca. ¿Per activar la seva memòria d’infància a l’Espanya franquista amb un pare a l’Argentina llunyana i llavors rica mentre fa de consultor-guru? En el seu discurs fins i tot va descriure en deu passos el mètode creatiu, impossible de resumir, però ben detallat a les seves tesis de més de 100 pàgines. I va abordar el gran desafiament de la intel·ligència artificial. ¿Pot arribar a ser creativa? No es va atrevir a donar una resposta, però sí que va dir que després dels assajos amb el seu ChatGPT no ho pot excloure.