El costat fosc dels 80.000 milions promesos

L’exemple més clar té a veure amb l’anunci més important que ha donat fins ara aquesta cimera: la creació d’un fons per fer front a les pèrdues i danys que la crisi climàtica està causant als països del sud global. Aquesta iniciativa, anunciada en la cimera de Sharm al-Sheikh, es va posar en marxa oficialment en l’arrencada de la trobada d’aquest any. I tan aviat com es va enlairar, diversos països van anunciar la seva contribució. Els Emirats Àrabs, Alemanya i Itàlia, per exemple, es van comprometre a entregar 100 milions de dòlars cadascun. Espanya, 20 més. Els Estats Units, 17. El Japó, 10. En total, segons l’anunciat fins ara, hi hauria almenys una dotzena de països disposats a aportar a aquest fons. Això sí, encara no és clar ni com ni quan.

"Ara mateix només han transcendit les promeses, però encara no hi ha res concret. Més enllà dels números, no és clar com i quan s’entregaran aquests fons", explica Bruna Cañada, de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Segons explica aquesta experta, que està seguint l’evolució de les negociacions des de Dubai, encara no és clar si aquestes promeses es traslladaran en una donació puntual o si, per contra, es convertiran en un pla anual (tal com reclamen les víctimes del caos climàtic). Tampoc se sap si aquests fons s’entregaran mitjançant donacions directes o a través d’un sistema de préstecs (una cosa que, de fer-se, podria endeutar encara més els països del Sud Global víctimes de catàstrofes naturals).

¿Quants diners es necessiten?

L’altra gran incògnita té a veure amb la suma de diners promesa. El fons de víctimes i danys, per exemple, neix amb l’objectiu de recaptar prop de 100.000 milions anuals per a les grans víctimes de la crisi climàtica. Però de moment, no és clar com s’aconseguirà aquest objectiu. Sobretot perquè cap país ni cap altra institució estan legalment obligats a aportar diners a aquesta iniciativa. Tampoc hi ha una normativa clara sobre qui hauria d’aportar més i segons quin criteri (per exemple, si els països que històricament més han contaminat són els que més haurien de pagar). Els Estats Units, un dels emissors més grans de la història, tan sols han promès 17 milions de dòlars a aquesta iniciativa.

Fins i tot si finalment s’aconseguís arribar a aquest objectiu de finançament, les grans víctimes del caos climàtic afirmen que els fons serien insuficients per pal·liar l’impacte d’aquesta crisi als territoris més afectats. Segons apunta un informe de les Nacions Unides, es necessitarien prop de 400.000 milions de dòlars anuals per fer front a aquest problema. Segons calcula la plataforma Loss and Damage Collaboration, seria el doble del que guanyen les cinc petroleres més grans del món en tan sols un any. "Mentre hi ha països que necessiten aquests fons per sobreviure, les grans petroleres continuen aconseguint guanys rècord. Estem davant una injustícia social", afirmen des de Dubai.

¿On aniran a parar els fons?

Notícies relacionades

Jordi Martínez Font: "El sentit de transcendència ajuda a afrontar millor la mort"

Colossal aposta ara per ‘ressuscitar’ el tigre de Tasmània

En aquesta cimera del clima també s’han mobilitzat centenars de milions cap a iniciatives de mitigació (per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle), d’adaptació (per condicionar ciutats, cultius i altres entorns a l’impacte d’aquesta crisi) i, en general, sobre transició energètica. En aquests casos tampoc és clar com, quan i a través de quins mecanismes s’entregaran aquests fons. Sobretot en els casos de les iniciatives acabades d’anunciar, com per exemple el pla de 5.000 milions de dòlars llançat per una plataforma d’empresaris i filantrops per impulsar projectes de transició ecològica al sud global.

"De moment, hi ha hagut molts anuncis però pocs acords per escrit. Així que abans de celebrar-ho hauríem d’esperar a llegir la lletra petita", afegeix Cañada en una entrevista amb aquest diari. Segons explica aquesta experta, tots aquests acords responen a un exercici de "responsabilitat històrica" dels països més rics (i contaminants) del món cap als països més empobrits, menys contaminants i, al seu torn, més afectats pels desastres climàtics. "Els països del Nord Global tenen una responsabilitat històrica en aquesta crisi, així que són ells els que més han d’esforçar-se per frenar el caos climàtic", afegeix aquesta especialista.