Colossal aposta ara per ‘ressuscitar’ el tigre de Tasmània
L’empresa que va crear els llops gegants de ‘Joc de trons’ diu que té la informació genètica per "tornar a la vida" aquesta espècie desapareguda el 1936.

Després de la creació dels primers ratolins amb pèl de mamut, els "llops gegants" de Joc de trons i els llops vermells fantasma, l’equip de científics de Colossal Bioscience anuncia que estan més a prop de "tornar a la vida" el tigre de Tasmània.
Segons va afirmar l’empresa, per primera vegada a la història s’ha aconseguit seqüenciar tot el codi genètic d’aquesta espècie extinta el 1936 i, a més, també s’ha aconseguit crear cèl·lules mare que podrien, eventualment, utilitzar-se per aconseguir embrions d’aquests animals. De moment no es reporta el naixement de cap tigre de Tasmània però, tal com afirmen els investigadors en un comunicat, ja s’hi està treballant per aconseguir-ho al més aviat possible.
El treball està sent liderat per l’empresa Colossal Bioscience, darrere de la qual es troben figures com el genetista George Church de Harvard i el multimilionari Ben Lamm, en col·laboració amb científics de la universitat australiana de Melbourne. Segons l’investigador principal del projecte, Andrew Pask, en aquesta iniciativa ja s’han aconseguit almenys dues grans fites científiques. "D’una banda, hem pogut seqüenciar tot el genoma del tigre de Tasmània, incloent tots els bits de codi d’un extrem a l’altre. D’altra banda, també hem pogut crear les primeres cèl·lules mare realment clau per portar a terme tot aquest procés d’enginyeria genètica que necessitem per recrear aquests animals", diu.
El següent pas, segons assenyalen els científics, és alterar el codi genètic del dunnart, considerat el parent viu més pròxim al tigre de Tasmània, per mirar d’aconseguir així "recuperar l’espècie". Aquest enfocament, ja posat en pràctica en els treballs amb llops gegants, ha sigut molt criticat per la comunitat científica, ja que els animals creats no són més que "híbrids" entre espècies existents amb algun gen d’animals del passat. Almenys de moment, encara no s’ha aconseguit "ressuscitar" per complet un animal extint.
Reintroducció de l’animal
Notícies relacionadesSegons expliquen des de Colossal Bioscience, més enllà dels treballs d’enginyeria genètica per "ressuscitar" aquesta emblemàtica espècie australiana, també s’està treballant amb un comitè assessor per entendre on i com es podria reintroduir aquesta espècie. "Estem pensant on podem col·locar aquests animals i com en monitorarem els moviments i l’impacte en l’ecosistema", afirma Pask. Aquesta qüestió també ha suscitat gran debat en la comunitat científica, sobretot perquè, tal com defensen els ecòlegs, la introducció d’espècies del passat podria alterar els danyats ecosistemes actuals. A més, tampoc està clar si aquests animals podrien adaptar-se en uns entorns que han canviat tant respecte al segle passat.
Els tigres de Tasmània (també coneguts com a tilacino, Thylacinus cynocephalus) són un emblema de les extincions causades pels humans en la història recent. Aquests marsupials carnívors de pelatge ratllat van desaparèixer un segle enrere degut, entre altres causes, a la caça, la pèrdua d’hàbitats naturals i l’aparició de malalties. L’últim tigre de Tasmània conegut va morir en captiveri el 1936 al zoològic de Hobart, a Tasmània. L’espècie va ser declarada oficialment extinta el 1982, malgrat que posteriorment es van reportar alguns albiraments no verificats.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos