¿Per què l’aigua s’apuja un 11% a Barcelona? Els motius de la pujada més gran de la dècada

Aquest càlcul es basa en el que gasten la majoria dels usuaris, es tracta d’una mitjana. Però en funció del que es consumeix i del tram de tarifa en el qual se situï cada client, la pujada pot tenir una menor o més incidència respecte a aquests 5 euros aproximats de mitjana.

Aquesta pujada suposarà «la més important dels últims anys», en paraules de Martín Gullón, director del Cicle de l’Aigua i Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). ¿Però per què s’apujarà tant l’aigua el 2024? La realitat és que la part de la factura que augmenta és la que correspon al subministrament d’aigua. I dins d’aquest subministrament, s’inclou la compra d’aigua a ATL (Ens d’Abastament d’Aigües Ter-Llobregat), que ha agumentat la seva tarifa un 30%. Però no només ATL ha encarit els seus serveis, ja que els tractaments i distribució dels quals se n’encarrega Aigües de Barcelona també s’apugen, aproximadament un 24%.

Tot això, en les seves proporcions exactes, convergeix en una pujada del 25,8% del concepte «subministrament d’aigua», que és una part important de la factura. Aigües de Barcelona reclamava apujar aquest concepte un 43%, però finalment s’apujarà un 25,8%. Després, a la resta del rebut, es paguen taxes de clavegueram i residus i el cànon de l’aigua, que en principi no augmentarà el 2024. L’AMB ha pres la decisió d’augmentar les seves taxes de residus ni amb clavegueres, cosa que acaba dissimulant la pujada i desembocant en aquest augment final de l’11,6% a Barcelona i d’un 15% (aproximat) a les altres 22 ciutats. Fonts pròximes a la negociació posen l’exemple de Sevilla o Màlaga, que han apujat l’aigua més d’un 40%.

¿Aquest augment del subministrament de què s’encarrega Aigües de Barcelona, s’explica només pel cost de l’energia i la sequera? ATL, en els seus motius, esgrimeix el fet que les dessalinitzadores estiguin produint a la seva màxima capacitat, la pujada del preu de l’energia, el pitjor estat de l’aigua per la sequera que obliga nous tractaments, l’increment de l’IPC i la disminució del consum d’aigua.

Per la seva banda, Aigües de Barcelona, que comparteix la major part dels arguments amb ATL, hi suma altres raons. La companyia defensa que gasta més diners a potabilitzar a Sant Joan Despí, la planta que tracta l’aigua regenerada barrejada amb el cabal del riu Llobregat, i que utilitza més productes químics per aconseguir una qualitat adequada. En la llista de motius, també inclouen l’augment d’inversions per la seva banda per fer front a la sequera amb nous pous o reparacions de canonades.

Factura social

La lectura dels directius de l’àrea metropolitana és que no era sostenible continuar mantenint els preus pràcticament congelats. «La situació és una altra i ens havíem d’adaptar a les circumstàncies de les sequeres i a l’actual realitat econòmica», va assegurar Gullón. En els últims anys, Aigües de Barcelona estava demanant un augment de la tarifa que no se li concedia. Aquesta vegada, els polítics han optat per acceptar part d’aquesta petició. L’augment s’aprovarà definitivament en el Consell Metropolità d’aquest dimarts, on hi ha majoria del PSC, i més endavant, s’haurà de ratificar perquè sigui una realitat probablement el març del 2024.

Gullón també ha informat que la tarifa social, en la qual es bonfica el cost de l’aigua a les famílies vulnerables, no tan sols es mantindrà sinó que s’ampliarà. En aquests moments ja es treballa perquè més llars es puguin acollir a aquesta tarifa. Fins ara eren 60.000 i es preveu arribar a les 100.000. Per a aquestes unitats familiars, es bonificarà el 100% de la quota fixa del tram 1, que és de 6 metres cúbics al mes.

Sectors crítics

Notícies relacionades

Preemergència: Catalunya restringeix el consum d’aigua en llars i comerços

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

La decisió no ha agradat a sectors ecologistes i ambientalistes, que consideren que la pujada pot posar en risc l’accés a l’aigua. En un comunicat en què qualifiquen de toves les mesures del Govern contra la sequera adverteixen de l’impacte que poden tenir les pujades del preu de l’aigua, ja que no tindran conseqüències només en aquests municipis metropolitans sinó en tot el sistema Ter-Llobregat, on viuen uns sis milions de persones.

L’escrit, firmat per Aigua és vida, Greenpeace, Ecologistes en Acció, Grup en defensa de l’Ebre o Grup en defensa del Ter, constata que, amb l’increment, el nombre de llars que dediquen més del 3% dels seus ingressos a pagar els rebuts de l’aigua podria créixer perillosament. Ara són el 9,7% d’unitats familiars de l’àrea metropolitana, segons l’última anàlisi, però això podria canviar. Opinen que la sequera és «un pretext» utilitzat per Aigües de Barcelona per continuar acumulant beneficis. Segons el seu punt de vista, la regeneració és una bona opció» sempre que es preservi la gestió pública de les infraestructures de sanejament».