Netejadores i més obrers del Camp Nou denuncien presumptes fraus: «Treballem com robots, si descanses et fan fora»

¿Mil euros bruts al mes per 56 hores a la setmana són condicions justes? «S’ajusten a conveni», va ser la resposta que va donar a EL PERIÓDICO la vicepresidenta institucional del Futbol Club Barcelona i responsable de l’Espai Barça, Elena Fort.

Una afirmació incorrecta tant en el cas del conveni de la construcció de la província de Barcelona, com en el d’indústries siderometal·lúrgiques, que són dos dels plecs més aplicats actualment entre les empreses subcontractades del Camp Nou. Segons les nòmines a què ha pogut tenir accés aquest mitjà d’aquests dos empleats, la minva salarial seria d’uns 800 euros bruts al mes, més les hores extres impagades.

Una prolongació de jornada no ajustada a conveni i perillosa. Aquest mateix dilluns l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha publicat un informe en el qual xifra en 745.000 els treballadors que moren cada any arreu del món per treballar més de 55 hores a la setmana.

Malgrat el nerviosisme, la por i les coaccions que regnen entre els empleats de les empreses subcontractades per Limak, l’encarregada de les obres de l’estadi, cada vegada són més els treballadors disposats a denunciar les seves condicions laborals. Després de veure el documental d’EL PERIÓDICO, la Marié i l’Assane han volgut compartir la seva situació laboral per demostrar a l’opinió pública el que ells consideren «condicions abusives». «El Barça diu que això és legal... jo no sé si és legal, però sí que és molt injust», insisteix ella.

«Ens obligaven a dir que treballàvem vuit hores»

La Marié va entrar a treballar a les obres del Camp Nou al juny com a netejadora. No hi va haver cap entrevista, explica la dona. «Em van trucar i em van dir: ‘Vine demà al Camp Nou a netejar els lavabos’. Però quan vaig arribar allà em feien netejar els passadissos, les oficines, el menjador per als obrers... havíem de netejar tota l’obra», explica. Explica que la seva jornada laboral era de les vuit del matí fins a les set de la tarda, amb mitja hora de descans al matí i una hora per menjar. Els dissabtes treballava de vuit del matí a tres i mitja de la tarda, amb una pausa de mitja hora. És a dir, un total de 57 hores cada setmana. «Quan venien els de la inspecció a preguntar-nos com treballàvem, els caps ens obligaven a dir-los que treballàvem vuit hores», explica.

Les condicions que explica la Marié contradiuen clarament les que especifiquen el seu contracte. Aquest estipula una jornada de dilluns a dissabte d’un màxim de 40 hores setmanals, tal com evidencia la documentació que la treballadora mostra a aquest mitjà. Una concreció que, legalment, no deixa lloc a interpretacions ni a compensar amb descansos en mesos venidors la prolongació de jornada acumulada.

«És molt dur, no pots descansar ni un minut, si et veuen parar et fan fora», explica aquesta mare soltera que fa més de 20 anys que és a Catalunya, separada del seu fill, que és a l’Àfrica. Alguns dies, explica la Marié, l’empresa no li donava els equips de protecció essencials. «Havia de portar guants de casa meva. Hi havia dies en què treballàvem tota la jornada amb lleixiu i sense mascareta». Però, segons explica, el pitjor de tot era el cansament i el dolor. «Em fa mal tot el cos: l’esquena, les mans, els genolls… si no prenia paracetamol i ibuprofèn era impossible anar a treballar».

A ella la van acomiadar fa unes setmanes, ni tan sols va arribar a firmar el cessament i tampoc ha cobrat cap liquidació, segons la documentació que ensenya. No seguir els formalismes mínims en cas d’acomiadament implica que un jutge pugui declarar-ne, automàticament, la improcedència. Però per a això és necessari interposar una demanda als jutjats en els 20 dies hàbils posteriors al cessament.

La Marié explica que el seu cas no és únic i que ella fa el pas per denunciar-ho públicament perquè ja no treballa en aquesta empresa. Aquest diari s’ha posat en contacte amb altres netejadores que treballen en l’actualitat al Camp Nou. Expliquen condicions molt similars a les de la Marié, però defugen mostrar tota la seva documentació i anar a Inspecció de Treball. «Aquesta feina no és fàcil, però em toca aguantar... no vull problemes», explica una de les entrevistades.

Dormir tres hores amb una altra feina

«Estic esgotat, no puc més, tinc molta son», diu l’Assane a les vuit del matí, a punt de començar la seva jornada laboral al Camp Nou. Ell treballa des d’inicis de juliol desmuntant cablatge elèctric a l’obra. Fa exactament el mateix horari que la Marié. En les tres nòmines que mostra a aquest diari tampoc figura en cap ni una hora extra cobrada. Segons estipula al seu contracte, la seva jornada és de 40 hores setmanals.

I segons aquest mateix document, li hauria de regir el conveni del metall de Barcelona en la categoria d’oficial. Cobra salaris bruts d’entre 1.100 i 1.300 euros, segons el mes, quan, per conveni, hauria d’estar percebent entre 1.799,01 i 1.853,93 euros bruts, depenent de l’antiguitat. Més les pagues de Nadal i estiu. «Els estan deixant de pagar entre 780 i 850 euros cada mes. Una vergonya», afirma una font sindical consultada. La llei estableix, a més del pagament de les quanties degudes, una multa d’entre 751 i 7.500 euros per una «infracció greu».

«Els diners que em paguen per les obres no em donen per a res. He de pagar el pis, el menjar i enviar diners a la família...», segueix. Els divendres i dissabtes treballa de deu de la nit a quatre de la matinada com a vigilant de seguretat en un local nocturn. «Hi ha dies que només dormo tres hores... no puc més, no puc seguir així», es lamenta.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

L’home, amb cinc mesos de reforma del Camp Nou a la seva esquena, parla d’un tracte denigrant. «Els encarregats ens criden i ens tracten malament». També explica que li va tocar comprar-se tota la roba de treballar. «Són gairebé 100 euros que ningú m’ha pagat», explica. La roba de treballar sempre l’ha de posar l’empresa contractant o, en el seu defecte, pagar un plus compensatori. Però el que més l’indigna és no haver cobrat ni una de les hores extres treballades.

L’Assane explica el seu cas molt espantat, ja que està pendent de renovar el permís de treball i de residència a Espanya. «Si em fan fora no podré renovar els papers i em quedaré al carrer», segueix. La seva història no és un cas aïllat al Camp Nou. Nascut a l’Àfrica subsahariana, va deixar els estudis de petit per treballar en la construcció. Va tenir un accident i encara en té seqüeles a l’esquena. «Els metges i els amics em diuen que deixi aquesta feina, que em matarà, però la necessito. No trobo una altra cosa i no em puc quedar sense papers. Quan aconsegueixi renovar els papers toco el dos, això és indecent», afirma.