5
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Treballadors de les empreses subcontractades a les obres del Camp Nou denuncien insults racistes i tracte discriminatori per part dels supervisors de Limak, la companyia a la qual el Futbol Club Barcelona ha encarregat la reforma del seu estadi. «Ens tracten molt malament, amb menyspreu. Els caps són molt racistes». És la queixa d’alguns treballadors del Camp Nou d’origen subsaharià que s’han posat en contacte amb EL PERIÓDICO després de l’«explotació laboral» que van denunciar alguns dels seus companys. En aquest reportatge surten sota pseudònim.

«No és només que no ens paguin les hores extres, és que hi ha molt racisme», insisteix l’Alex, un empleat que explica que es refereixen a ell com a «negre de merda». Un altre assenyala que li van negar l’accés a una part de les instal·lacions pel seu color de pell.

Advocats especialitzats qualifiquen aquestes pràctiques de «racistes» i animen a denunciar-les formalment. Però els treballadors abaixen el cap. «Si ho faig m’acomiadaran, no podré renovar el permís de feina i em quedaré sense papers», responen els assalariats, que demanen especial protecció perquè no es reconegui la seva identitat.

Un d’ells va entrar a treballar a les obres de reforma del Camp Nou des de l’inici, el juny passat, en una de les empreses subcontractades per Limak, tal com demostra el seu contracte. Aquest empleat, nascut al Senegal, demana anonimat per explicar la seva història. Fa dos mesos que ha deixat de treballar a l’estadi, però tem que si mostra la cara o diu el seu nom, la seva antiga empresa prendrà represàlies contra ell. «És que els caps són molt dolents. No ens parlen, ens criden... són molt racistes», insisteix.

A preguntes d’EL PERIÓDICO, Limak afirma ser desconeixedor d’aquests comportaments, els «condemna fermament» i explica que «iniciarà una investigació interna per comprovar la veracitat de les informacions i, en cas de confirmar-se, prendre les mesures adequades».

Vetat pel color de pell

L’Alex, a causa de la feina que fa a les obres, havia d’entrar en una zona restringida a la qual no tots els treballadors tenen accés. Ho va fer durant els seus tres primers dies al Camp Nou, però, de sobte, un cap li va dir que ja no podia accedir més a aquest lloc. «Els turcs ens van dir que no volien negres, que els negres fan pudor... que ens n’anéssim tots i que allà només hi volien gent blanca», explica a EL PERIÓDICO.

Assenyala directament caps de Limak, la constructora de les obres de l’estadi. Des d’aleshores, la seva empresa –una de les subcontractes de l’obra– va contractar dues persones de pell blanca, originàries de països d’Europa de l’Est, per fer aquesta feina i accedir a aquesta zona de les instal·lacions. «No hi vam poder tornar pel nostre color de pell, això és racisme», insisteix aquest empleat. «Aquest comportament és racista», coincideix Josep Granados, advocat i assessor de SOS Racisme Catalunya.

Insults i vexacions

L’Assane, obrer que demana anonimat i utilitza aquest nom fals, també diu ser víctima de menyspreu per motiu del seu color de pell. «La gent de Turquia ens molesta molt, no ens volen», assegura aquest home senegalès. «Ens insulten constantment. En comptes d’anomenar-nos pel nom, o dir-nos ‘eh, tu, fes això’, ens donen ordres dient-nos ‘negre de merda’», explica l’home enfadat.

«Ens molesten molt... Un dia, a l’hora de plegar, van agafar tots els que som negres i ens van fer sortir els últims, primer van ser els blancs», afegeix. «Això no està bé, ens han de respectar, aquí tots hauríem de ser iguals», insisteix l’Assane. «Si no ens volen aquí, que no ens contractin, però no ens poden insultar ni cridar pel nostre color de pell», es queixa.

«Fins ara, la companyia no ha tingut constància de cap cas de discriminació per raó d’ètnia o raça per part de treballadors de Limak o de les empreses subcontractades», afirmen des de la corporació turca.

«Estem parlant d’un tracte vexatori, humiliant i denigrant, a través de la recepció d’un insult clarament racista», insisteix Granados. «Qualsevol diferenciació a la qual se sotmeti a una persona, fonamentada en el seu color de pell i que la perjudiqui, la desacrediti, la injuriï o la col·loqui en una situació de desavantatge és un acte de racisme que s’ha de condemnar sense reserves», afegeix l’advocat.

«Són clarament casos de discriminació racial. Segons el seu relat, l’única diferència de tracte s’explica pel seu color de pell», coincideix Karlos Castilla, doctor en Dret i advocat especialista en drets humans i migracions. «No estem parlant que no estiguin capacitats per fer aquesta feina, ni que no tinguin la formació requerida, és que reben un tracte diferent del dels seus companys de pell blanca que fan exactament el mateix», insisteix.

Des de Limak insisteixen que són signataris del Pacte Mundial de les Nacions Unides, «que exigeix una tolerància zero cap a qualsevol forma de discriminació, inclosa la discriminació ètnica».

Interposar una denúncia

«Resulta imprescindible que els afectats donin a conèixer aquests casos perquè com a societat reaccionem i treballem perquè deixin de formar part del dia a dia», agraeix Granados. Castilla assenyala que, davant aquestes situacions, els afectats poden denunciar a través de diverses vies. Recomana tenir proves documentals, com gravacions, o comptar amb molts testimonis que hagin presenciat aquests actes discriminatoris. Es pot denunciar acudint al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), gratuït, de l’oenagé SOS Racisme.

Una altra via és l’Oficina per a la No-Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, o l’Oficina d’Igualtat de Tracte de la Generalitat. La llei catalana per la igualtat de tracte permet sancionar aquest tipus de casos de forma administrativa. També es pot explicar a Inspecció de Treball. Granados demana a les administracions que no «banalitzin» aquestes queixes i ofereixin «respostes adequades».

Notícies relacionades

I una altra opció seria aplicant la llei d’estrangeria. «Preveu la possibilitat de denunciar aquest tipus de casos per part de persones que no tenen la nacionalitat, però no se sol utilitzar perquè molts d’ells tenen por de perdre la documentació o la feina», explica Castilla.

És per aquest últim punt que els dos assalariats no s’atreveixen a formalitzar la seva denúncia. L’Asane necessita tenir un contracte laboral vigent per renovar el seu permís de treball i residència legal a Espanya en els pròxims anys. «Jo no puc fer les coses malament perquè acabaré al carrer. Només vull aguantar per renovar els meus papers i ja està. No vull problemes», diu. Per la seva banda, l’Alex no tanca la porta a fer el pas de presentar denúncia, però més endavant. «M’ho pensaré, és perillós. ¿I si surt el meu nom? ¿Em poden fer alguna cosa dolenta?», tem.