Gelades i sequera
La crisi climàtica amenaça el futur de les exportacions agrícoles a Catalunya
¿Com és que els embassaments perden existències a un ritme menys baix que a l’estiu, malgrat la falta de pluges? Aquest fenomen s’explica en bona mesura perquè la temporada de reg ha acabat a la majoria de camps de Catalunya. No hi ha dubte que ha sigut un període complicat per als agricultors, que han hagut de ser creatius per lidiar contra la falta d’aigua. Algunes collites, com elcereal de secà, s’han perdut del tot. Altres, com l’arròs del Delta, amb prou feines han tirat endavant.
Investigadors ja treballen per crear varietats resistents a l’escassetat hídrica
Aquesta situació posa en qüestió la quantitat de productes que s’exporten a Catalunya. En les últimes dècades, la quantitat de diners obtinguda de la venda de productes agroalimentaris a l’estranger ha anat creixent any rere any. «Per continuar augmentant-ho, necessitem que el sistema s’actualitzi i sigui competitiu, i per aconseguir-ho necessitem innovar constantment», comenta Carmel Mòdol, secretari d’alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Dos temporers treballen en la recollida de pomes al Baix Ter. /
«No obstant –avisa–, les condicions climàtiques són una amenaça per a tota la nostra producció, i tenim l’obligació d’adaptar-nos a això per mantenir i reforçar el model actual». Assegura Mòdol que el sector primari està molt desenvolupat a Catalunya. «Precisament per aquesta raó, una desgràcia com una sequera o una gran gelada poden acabar amb molts guanys que haurien d’arribar a Catalunya», apunta. Això ha passat aquest 2023 amb l’escassetat hídrica, que ha deixat 50.000 hectàrees sense regar, i va passar també el 2022, amb gelades molt dures que van perjudicar greument les collites.
Un de cada quatre euros que s’ingressen a Espanya per l’exportació d’aliments acaba a Catalunya.
Investigació constant
Un de cada quatre euros que s’ingressen a Espanya per l’exportació d’aliments acaba a Catalunya. «Tenim productes d’alta qualitat, tant frescos com elaborats», detalla Mòdol. L’últim any, es van exportar productes alimentaris per valor d’uns 15.000 milions d’euros. En percentatges, s’envia a l’estranger un 34% del que es produeix.
L’últim any, Catalunya va exportar aliments per valor d’uns 15.000 milions d’euros, un 34% del que produeix
¿I quines tècniques innovadores s’estan aplicant per evitar que fenòmens climàtics extrems minvin la capacitat productiva dels agricultors? Josep Usall, director general de l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària) posa alguns exemples: «Treballem per crear varietats de fruites resistents a la sequera. Aquesta serà la manera de produir-ne més amb menys aigua o en unes condicions àrides».
Notícies relacionades
El seu límit prohibit a l’hora de perfeccionar genèticament plantes i arbres són els transgènics: «No podem fer varietats transgèniques, sinó que ens basem en la selecció natural. Per tant, triguem anys a aconseguir les varietats òptimes».
Per aconseguir una millora genètica més tolerant amb la falta d’aigua en els fruiters es requereixen uns 15 anys. En cereals, entre 8 i 10 anys. Aquest tipus de varietats permeten als agricultors treballar amb reg de precisió. Tot i així, alguns experts plantegen que aquest tipus de reg deixa sense aigua part de la terra, ja que el que s’ha regat se sol infiltrar al sòl. L’IRTA també investiga varietats resistents a plagues i malalties, perquè no requereixin tantes substàncies com pesticides químics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Trucs La raó per la qual la gent afegeix una fulla de llorer a la rentadora per rentar la roba
- Sanitat pública Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte
- Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Una Vuelta femenina per a Demi Vollering