Crisi hídrica a Catalunya

Anticipar o improvisar: la sequera evidencia les diferències de gestió de les collites entre les conques internes i l’Ebre

Anticipar o improvisar: la sequera evidencia les diferències de gestió de les collites entre les conques internes i l’Ebre

DAVID APARICIO

3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Per als agricultors de les conques internes, les restriccions d’aigua eren una espasa de Dàmocles amb què feia temps que convivien. Quan el Govern va passar a l’acció i l’espasa va caure finalment, estaven relativament preparats per parar el cop. A les conques de l’Ebre, en canvi, on es concentra la major part del sector agrícola català, ningú hi comptava.

Quan la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) els va advertir que haurien de treballar amb la meitat de l’aigua que utilitzaven, no s’ho podien creure. «Era una cosa que no ens havia passat mai de la vida», assenyala Amadeo Ros, president de la comunitat de regants del canal d’Urgell.

Pep Vidal, agricultor de la zona, va lamentar des del començament la falta de previsió: «No se’ns va donar cap avís i directament es va decidir sacrificar els cultius per salvar els fruiters». El Govern també ha criticat aquesta poca anticipació de la CHE i assegura que a les conques internes es va advertir els agricultors el mes de febrer de les mesures restrictives.

No obstant, Ros sosté que preveure una cosa així era molt complicat: «Mai en els últims 70 anys havíem tingut tan poca aigua del riu Segre i de la neu que es fon. En la comunitat de regants ningú assenyala la CHE. Pot ser que alguns vulguin buscar culpables, però no és el nostre cas». A la primavera, les pluges no van arribar. I es van perdre collites d’herbacis i de cereals d’hivern. Els agricultors estan pendents que arribin les ajudes de la Generalitat per fer front a unes pèrdues milionàries.

Ajudes dispars

Aquesta setmana acabarà la collita a les hectàrees de fruiters del canal d’Urgell. «Aquesta vegada ho hem pogut salvar, però és molt difícil culminar una campanya en aquestes condicions», reconeix Ros. De cara a l’any vinent, ja han decidit com repartir-se l’aigua per si pateixen una altra sequera: «Estarem preparats i sabrem com actuar».

Al delta de l’Ebre també depenen de la CHE. Els arrossers estan molestos amb la poca anticipació a l’hora de dictar les restriccions. Albert Pons, d’Unió de Pagesos, no entén que se’ls avisés amb tan poc marge. Els regants del Delta avisen que unes 15.000 hectàrees podrien quedar improductives si segueixen les restriccions. A això cal sumar-li les afectacions de la calamarsa del cap de setmana passat. Allà, també els han assegurat ajudes pels arrossars que no s’hagin sembrat.

A les conques internes, la sensació dels agricultors és que sí que se’ls va avisar amb temps, a diferència del que va passar en la sequera del 2008. El gran obstacle és que molts d’ells han canviat de cultiu, precisament per no gastar tanta aigua. I per a això no hi ha ajudes previstes, tot i que el nou cultiu els hagi aportat menys guanys que el que tenien previst inicialment.

Notícies relacionades

«Estem satisfets amb les previsions de l’ACA. El que no s’entén és que els agricultors del Baix Ter, per exemple, no puguin rebre ajudes per haver sembrat gira-sols en lloc de blat de moro. Són restriccions dictades per la Generalitat les que han impedit que collissin l’habitual», afirma Francesc Camps, investigador de l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Alimentària).

En altres zones de regadiu del Vallès i de la Selva, els pous han sigut la gran solució per mantenir els cultius, fins i tot havent-hi la restricció del 50% per als territoris en excepcionalitat. Al Baix Llobregat, el rebost de la Gran Barcelona, l’aigua regenerada ha sigut essencial per poder continuar amb el reg.