El 60% dels nens ucraïnesos acollits a Catalunya ja han tornat amb la família

Des que va començar la invasió a Ucraïna, el febrer del 2022, la Generalitat ha assumit la tutela de 386 nens i adolescents procedents d’Ucraïna. En el dia d’avui, només en queden 153 a Catalunya. El 60% han tornat amb els pares o tutors legals, segons les dades facilitades per la Conselleria de Drets Socials. El Govern assegura que el Govern ucraïnès ha designat una persona per fer el seguiment d’aquests casos. No obstant, algunes famílies d’acollida asseguren que molts d’aquests menors han tornat a conviure amb les bombes en zones de conflicte.

Teresa Pardo va allotjar un nen ucraïnès al seu pis de Barcelona fins a principis de l’estiu. El menor –ara té 13 anys– va aconseguir sortir de Níkopol, al sud d’Ucraïna, al cap de pocs dies de l’inici de la invasió russa. Va fugir amb les dues germanes i els dos germans, més grans que ell, amb ajuda d’una oenagé i les famílies amb les quals han passat algunes temporades des de fa anys a Catalunya. Els cinc adolescents, que des del 2019 estaven a càrrec d’una família d’acollida ucraniania al ser declarats orfes, van ser distribuïts a les llars on ja havien estat anteriorment. 

Parentalitat intacta

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha assumit la tutela de tots aquests menors, mentre que les famílies acollidores catalanes, que han passat per un procés de supervisió a través d’entitats socials acreditades, s’han encarregat de la guàrdia. «Ho han fet d’una forma temporal i condicionada a la situació de guerra: els progenitors o tutors tenen tots els seus drets i la condició de parentalitat intacta i, per tant, poden demanar el retorn per fer-se càrrec dels fills», expliquen des de Drets Socials.

En el cas de Pardo i la resta de germans del seu fillol, es va tramitar un primer requeriment de retorn el maig del 2022, quan la seva família ucraïnesa era a Turquia. Ho van aconseguir suspendre. La segona petició va arribar quan els familiars es van refugiar a Perpinyà (França). Els nens finalment van ser entregats el 22 de juny. «No obstant, no van arribar a ser ni 15 dies a França», lamenta Pardo.

Ella i altres famílies que van acollir aquests germans afirmen que els menors es troben a Kíiv, capital que no està fora de perill dels míssils. «Estan espantats, expliquen que no els deixen baixar als refugis, que quan sonen les alarmes es posen a resar», expliquen. Antonio Real, pare d’acollida d’un altre d’aquests germans, té constància que el seu fillol, de 15 anys, ha sigut testimoni d’almenys un atac aeri als voltants de la seva vivenda. «¿Els envien allà quan encara hi ha bombardejos? És un disbarat. Aquí estaven tranquils i segurs», qüestiona.

Retorn paralitzat

No es tracta de l’únic cas. Una altra família d’acollida tem haver d’entregar el seu fillol a la seva mare biològica, que es troba a Níkopol, objectiu dels bombardejos russos durant tota la guerra. Ells acullen un noi de16 anys que va deixar la mare a Ucraïna el 5 de març del 2022juntament amb els seus cinc germans, que també van arribar a llars catalanes per posar-se fora de perill de les bombes. «No ha sigut un any fàcil per a ell, però s’ha anat adaptant i ara està estudiant Informàtica, està content, i ell ens ho diu, que clar que vol veure la seva mare, però que no vol tornar allà», assegura la mare d’acollida. «¿No hi ha una manera de portar-la a ella aquí?», pregunta.

Per això la seva sorpresa va ser majúscula quan el 16 de setembre, a través d’un correu electrònic, li van comunicar que havia de portar el menor a la seu de la DGAIA en un termini de 15 dies. «No és just que aquests nens hagin de tornar a zones de guerra quan els hem portat justament per evitar-los el perill», afirma la dona. «¿Quin paper hi té la DGAIA? ¿Això és legal?», es pregunta.

El cert és que, després que EL PERIÓDICO es posés en contacte amb la Generalitat sobre aquest cas, el Govern va comunicar a aquesta família que es paralitzava el retorn del nen. «Hem decidit estudiar millor el cas, treballem per trobar la millor solució per al benestar de tots els nens», afirmen des de Drets Socials.

Supervisió ucraïnesa

De fet, des de la conselleria afirmen que el procediment per entregar els menors compta amb el vistiplau de diverses administracions. «Es comunica al Consolat Ucraïnès i al Ministeri de Justícia, que està en contacte amb els seus homòlegs ucraïnesos –expliquen des del Govern–. A més, hi ha la figura de referència autoritzada pel Govern ucraïnès, que és la persona amb qui els menors van arribar i que en fa el seguiment», expliquen des del Govern.

Notícies relacionades

Nens ucraïnesos a Catalunya: el primer dia de col·le sense la guerra

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

No obstant, les famílies consultades per EL PERIÓDICO ja s’han posat en contacte amb advocats. De fet, tres de les que acullen els cinc germans ucraïnesos van obtenir una resolució de l’ONU que instava a suspendre el trasllat. No obstant, es va comunicar el mateix dia en què es practicava i no n’hi va haver prou per frenar-lo. L’advocat que els representa, Albert Parés, va interposar una demanda contra la DGAIA que ha sigut admesa a tràmit.

«No té cap sentit treure uns nens d’aquí i traslladar-los a Ucraïna, més quan el conflicte s’està agreujant», assegura Pardo. Real explica que l’adolescent que acollia a casa havia remuntat en els estudis al deixar Ucraïna i establir-se a Catalunya. «La resolució deia que, mentre durés el conflicte, es mantindrien a Espanya. Però s’ha ignorat», protesta.