Àudio | Una nena ucraïnesa explica com va viure la guerra: «Dormíem al bosc»

Ara la nena està fora de perill a Amposta (Montsià). Però encara retrunyen els records d’aquell març de terror que explica amb una cruesa i una fortalesa impensables, mentre tots els adults l’escolten amb llàgrimes als ulls. «Una nit vam travessar el riu amb una pistola de la guerra i vam passar la nit al bosc. Utilitzàvem matalassos i mantes per no passar fred... Vam estar allà dues setmanes. Tenia tanta por, hi havia tant soroll... Queien les bombes i feia molta calor», explica. Allò era la guerra: al matí jugava amb les nines amb les amigues al carrer i a la nit dormia al bosc per evitar les bombes», resumeix.

Aquesta nena de 10 anys ara està fora de perill a Catalunya gràcies a la Nanda Ayxendri i l’Alfonso Serra, un matrimoni d’Amposta amb dos fills adolescents que des de fa tres anys l’acollien cada estiu. A través de l’associació És Per Tu permetien que molts nens que viuen a prop de la central de Txernòbil poguessin descansar de la radiació. Ara se salven de les bombes i la mort. «Em va trucar la Russlana plorant: havia començat la guerra i no sabíem què fer. Vam pensar a anar a buscar-los però no podien sortir de casa perquè els russos havien fet volar un pont... I després vam perdre el contacte durant un mes i mig. Et pots imaginar l’angoixa», segueix la Nanda.

On mengen quatre, mengen 10

En aquest pis del Monstià ara conviuen la Russlana, la seva mare Oksana, les seves germanes Miroslava (14 anys) i Iaixa (4), la seva tia Natàlia i la seva cosina Daria, a més de la família de la Nanda i l’Alfonso. La família ucraïnesa va aterrar a Catalunya a mitjans d’abril, després d’haver passat abans per Ivanki i Kíiv. «Jo sabia que aquí estaríem perfectament», afirma la Russlana. «De ser quatre en aquest pis... Hem passat a 10», explica, orgullosa, la Nanda. El despatx es va transformar en una habitació amb dues lliteres. «Del Govern no hem rebut ni una ajuda econòmica, però els veïns, les oenagés d’aquí, l’ajuntament... S’han bolcat en nosaltres», explica la Nanda. Entre alguns noms cita Càritas, Aute, Portant la Pau i l’associació de famílies de l’escola Agustí Barberá. Van arribar matalassos, llençols, roba, menjar... El despatx es va transformar en una habitació amb dues lliteres. La taula del menjador es va duplicar. Al juny, una regidora va trobar feina per a la mare de la Russlana en una bugaderia. I una família del poble va oferir un pis per a una part de la família.

A meitat de l’entrevista, la mare de la Russlana, l’Oksana, demana fer una trucada. És l’hora del dia en què el pare es posa en contacte amb les seves nenes. «Està a la guerra. Quan vam arribar a Ivanki li van dir: ‘No te’n vagis d’Ucraïna, has d’anar a la guerra’», explica la Russlana. El pare saluda tots els presents i els explica que ja està millor. «Fa uns dies estava a l’hospital perquè va patir contusions al cap», segueix la nena. La mare explica que el pare és explorador i que es troba a Bakhmut, on s’està desenvolupant la principal batalla de la guerra. «Us estimo molt», diu a la seva dona i a les seves filles. Els ensenya els matalassos a terra on dormen els soldats i es colen en el pla diverses armes llargues, una imatge a la qual les nenes estan acostumades.

Seqüeles psicològiques

Notícies relacionades

El correu de les botes i motxilles per als soldats d’Ucraïna

Dones davant l’algoritme

«A mi em sorprèn encara la fortalesa que té aquesta nena... És tan valenta. I aquesta capacitat per ser feliç amb qualsevol cosa», admira la Nanda. «Els primers dies al col·le eren més difícils, però ara ja tinc amics, i les mates són més fàcils que a Ucraïna», explica la nena, que està començant a practicar gimnàstica rítmica. Però els efectes psicològics encara es mantenen. Sobretot en la germana més petita, de quatre anys, La Iaixa. És incapaç de viure a les fosques. «Un dia va marxar la llum i es va posar a cridar: ‘¡Torna la guerra!’», diu la Nanda. Per això li van regalar un peluix amb llums de colors per Nadal amb forma d’unicorn. Els sorolls inesperats també les fan tremolar. «La nit de Sant Joan va ser un calvari», recorda la Nanda. «La germana gran també ho va passar molt malament, sobretot al principi. Volia estar amb el seu pare i no tenia amics aquí... Però després de l’estiu ha anat millorant», segueix la mare d’acollida.

«La Nanda és la meva germana i la segona mare de la meva filla: gràcies a ella estem sanes i estàlvies», agraeix la mare de la Russlana. S’abracen. Però la Nanda li respon amb els ulls entelats. «Vosaltres també ens heu ajudat, vau venir en el pitjor moment de la nostra vida». A l’Alfonso, el pare d’acollida, li acaben de diagnosticar un càncer al pulmó. «Gràcies a les meves nenes, tinc força per tirar endavant, ens han donat una lliçó de vida», agraeix l’home.