El Suprem confirma que l’escriptora Lucía Etxebarria haurà de pagar a Hisenda gairebé 270.000 euros

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt que l’escritoria Lucía Etxebarria haurà de pagar a Hisenda gairebé 270.000 euros pels acords de liquidació i de sanció que li va imposar el Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) de Madrid el 2019 pels exercicis del 2010 i 2011 en la declaració de l’IRPF.

En una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, la Sala Contenciosa Administrativa del TS rebutja el recurs presentat per l’escriptora i confirma així la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) del 6 d’octubre del 2021, que va donar la raó al TEAR davant les reclamacions d’Etxebarria.

Segons la resolució del TSJM, que també ha pogut consultar Europa Press, la inspecció fiscal va practicar una liquidació de 201.200,95 euros (166.524,63 de quota i 34.676,32 d’interessos de demora) pels exercicis del 2010 i 2011, xifra a la qual va afegir una sanció de 66.825,91, un total de 268.026,86 euros, que és el que ara haurà de pagar.

Els magistrats del Suprem expliquen en la seva resolució, ponència de Dimitry Berberoff, que «el debat suscitat gira entorn de la perspectiva temporal de la regularització de persones o entitats vinculades a un obligat tributari».

«Més en particular, es tracta de determinar si la liquidació practicada a aquest últim ha de ser ferma per seguir actuacions tributàries davant les parts vinculades o, per contra, si poden seguir-se tals actuacions de manera simultània», acoten.

En aquest cas, la Sala Tercera assenyala que Etxebarria era sòcia i administradora única de Perravida, empresa que el 2010 i el 2011 va obtenir ingressos per prestacions de serveis que tenien com a contingut essencial la publicació d’articles en premsa de l’autora, el cobrament de drets d’autor per les seves obres literàries, intervencions en programes de televisió i en «un altre tipus d’esdeveniments o activitats».

Els ingressos d’explotació facturats i declarats per Perravida van ser de 342.034,20 euros el 2010 i de 236.605,67 euros el 2011 i en aquells mateixos anys va retribuir Etxebarria amb 50.000 i 80.000 euros, respectivament. No obstant, «la recurrent va declarar en l’IRPF unes retribucions notablement inferiors als ingressos obtinguts per l’entitat, per les prestacions de serveis».

Això va donar lloc a la regularització de la seva situació tributària «al considerar la Inspecció que es tractava de serveis, en tot cas, els prestats per la societat, que requerien la presència física i qualitats personals» de l’escriptora.

Quatre dies de diferència

El Suprem detalla que les actuacions inspectores es van iniciar respecte de la recurrent el 20 de novembre del 2014, i que es va practicar la liquidació per IRPF el 25 de febrer del 2016; mentre que davant Perravida van començar quatre dies després –el 24 de novembre del 2014–, i van acabar amb una liquidació també del 25 de febrer del 2016».

Els magistrats conclouen que es va tractar, per tant, de «dues liquidacions simultànies –és més, emeses en la mateixa data i, evidentment, a través d’actuacions de regularització portades a efectes amb relació a cada un dels obligats tributaris–, de manera que l’homogeneïtat de l’ajust i els legítims interessos de les parts vinculades van quedar preservats».

L’alt tribunal descarta que hi hagi hagut indefensió, perquè «els obligats tributaris vinculats han tingut la possibilitat d’intervenir i defensar la seva posició cada un en el seu respectiu procediment».

Notícies relacionades

El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

Brussel·les vol que X expliqui la reducció de moderadors de continguts

En aquest sentit, fa seus els arguments de l’Advocacia de l’Estat, que va descartar que la «capacitat de reacció o defensa» d’Etxebarria «hagi quedat compromesa per no seguir la regulació sobre operacions vinculades que al·legava l’escriptora.

Per a Etxebarria, aquestes normes es van vulnerar perquè Hisenda «va procedir a la regularització de l’IRPF sense esperar que adquirís fermesa la liquidació dictada a la societat».