El Parlament impulsarà una llei perquè els delictes greus de pederàstia no prescriguin

La imprescriptibilitat dels delictes de pederàstia és una de les principals reivindicacions de les associacions de víctimes i plataformes d’infància, ja que patir agressions sexuals quan amb prou feines s’és un nen deixagraus seqüeles, entre les quals sentiment de culpa, vergonya o negació dels fets, que de vegades impedeixen als afectats revelar el que ha passat o denunciar-ho fins que compleixen 50 anys o més, quan el delicte ja ha prescrit.

Un exemple il·lustrador dels efectes de la prescripció dels delictes és el de Joaquín Benítez, l’únic professor condemnat pel cas Maristes, que compleix condemna únicament pels delictes sexuals comesos contra quatre víctimes. La resta de les denúncies, una vintena, van ser desestimades per prescripció.

De fet, quan la comissió del Parlament va donar veu a les víctimes, «va sortir amb força la petició» que els delictes de pederàstia no prescriguin, perquè «el procés per tenir la fortalesa psicològica de denunciar de vegades arriba quan els afectats són persones grans i llavors es troben que el delicte ha prescrit. Per això era una petició molt evident», explica Segovia.

La proposta de les víctimes

Els partits polítics que estan participant en la comissió, el PSC, ERC, Junts, la Cup i En Comú Podem –ja que el PP, Cs i Vox han decidit mantenir-se’n al marge–, van demanar a les víctimes una proposta legal i un equip multidisciplinari liderat per Miguel Hurtado, el primer denunciant dels abusos a l’abadia de Montserrat, que va fer pública la seva denúncia a través d’EL PERIÓDICO, ha elaborat un esborrany, sobre el qual els grups estan treballant amb intenció que la proposició de llei estigui a punt abans de Nadal.

«Ens agradaria tenir la proposició registrada abans de Nadal i que l’aprovació del Parlament fos ràpida, però tot depèn del ritme de cada grup, que està estudiant amb els seus juristes el text legal», remarca Segovia, diputada d’En Comú Podem.

Una vegada aprovada la proposició al Parlament ha de ser registrada al Congrés dels Diputats i quedarà en llista d’espera perquè, hi hagi nou Govern o repetició electoral, les iniciatives legals que emanen dels parlaments autonòmics no decauen. Però, evidentment, el futur de la proposta depèn del color polític del nou Executiu a Madrid. No obstant, Segovia creu que ara hi ha una «maduresa social i política» com per fer el pas que els delictes de pederàstia no prescriguin.

A més, que la proposta emani «del primer Parlament amb una comissió d’investigació sobre la pederàstia a l’Església és un pas important». I s’hi ha d’afegir que el format li dona visibilitat i representativitat, ja que el Parlament haurà de designar tres portaveus perquè defensin la norma a Madrid.

L’edat mitjana de denúncia: 52 anys.

La legislatura passada, la pionera llei de protecció a la infància ja va ampliar els terminis de prescripció, que són més o menys grans en funció del delicte que es jutja, però tots començaven a córrer quan la víctima complia 18 anys i la norma va ampliar l’edat a partir dels 35 anys. Això significa que el gruix dels abusos sexuals infantils prescriuen quan la víctima té 40 i 45 anys, tot i que una minoria de casos, especialment greus, es pot allargar als 55 anys.

Però els col·lectius de víctimes volen que es vagi més enllà perquè un estudi de la comissió d’investigació alemanya sobre abusos sexuals en institucions, publicat el 2014, amb una mostra de 1.050 víctimes, va establir que l’edat mitjana de denúncia és de 52 anys. I una investigació de l’entitat de protecció a la infància Child USA, que es va realitzar amb una mostra de 1.576 víctimes en el si dels Boy Scouts, va establir una edat mitjana de denúnica de 42 anys, tot i que el 50% de les víctimes van denunciar quan ja havien complert els 50 anys.

La imprescriptibilitat faria que ningú se’n quedi fora, independentment de l’agressió sexual que hagi patit. No obstant, com que les víctimes són conscients que la norma ha d’aconseguir un suport majoritari a Madrid, una cosa que no està del tot clara perquè els intents anteriors han fracassat, en la proposta presentada al Parlament han seguit el model dels països que tenen una prescripció parcial, reservada per als delictes més greus, que consideren que tindria més opcions de tirar endavant al Congrés.

Així, la proposta legal presentada als partits catalans proposa que els delictes castigats amb més de cinc anys de presó siguin imprescriptibles i que, en els de menys càstig, les víctimes puguin denunciar fins a complir 50 anys.

Els precedents

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

El Parlament no ha decidit encara si seguirà aquesta proposta a ulls clucs. «L’enfocament és que les víctimes tinguin dret a prendre’s el seu temps per denunciar, sense tenir la barrera de la prescripció, però els grups han de treballar els detalls de com es farà», aclareix la presidenta de la comissió.

S’ha de destacar que el Congrés va rebutjar fa uns mesos elevar la prescripció 10 anys més perquè els terminis comencessin a comptar a partir del moment en què la víctima complís 45 anys, i no els 35 anys que marca la llei de protecció a la infància. Va ser una esmena presentada per Més País i Junts, però va ser rebutjada per la majoria. Ara el Parlament té l’oportunitat de fer un pas més i impulsar el canvi.