Anar al contingut

denúncia de pederàstia

Una víctima revela l'ocultació d'abusos sexuals a Montserrat

L'abadia va pagar 7.200 euros en efectiu a Miguel Hurtado el 2003 per tractar les seves seqüeles psicològiques

El monestir va informar-ne el Vaticà el 2016, que va concloure que havia obrat bé sense preguntar a l'afectat

Guillem Sànchez

El Monestir de Montserrat va ocultar els abusos sexuals que va cometre el monjo Andreu Soler a finals dels 90, segons ha relatat a EL PERIÓDICO la seva víctima, Miguel Hurtado. Soler és el fundador del moviment escolta de l’abadia, 'els nois de servei', i en va ser el responsable durant 40 anys. El monestir, que va arribar a pagar 7.200 euros de teràpia psicològica per a aquesta víctima, mai va denunciar els fets. Soler va morir el 2008 i un any abans, l’abadia li va retre homenatge amb la publicació d’un llibre amb les seves memòries, 'Escoltisme i Montserrat’ (L’Abadia de Montserrat, 2007).

El portaveu de Montserrat, Bernat Juliol, admet els fets amb matisos. Assegura que Soler "mai va confessar els abusos" i que no van aparèixer "altres víctimes" que permetessin confirmar el seu relat. Nega, així mateix, que s’actués d’aquesta manera per dissuadir Hurtado que denunciés el delicte i manté que a tota hora va provar d’"ajudar-lo". El 2016, Montserrat va comunicar al Vaticà que existia aquesta denúncia i la Doctrina de la Fe va respondre, segons l’abadia, que havia obrat “bé”. El Vaticà, no obstant, no es va posar en contacte amb Hurtado per esbrinar la seva versió del succeït.

La història de Miguel Hurtado 

Hurtado, de família creient, es va convertir en un 'noi de servei' –el moviment 'escolta' del monestir– a finals dels noranta. Un cap de setmana al mes els menors pernoctaven a l’abadia. Diumenge feien tasques com ara mantenir l’ordre durant la missa o vigilar els cotxets de nadó quan es formaven les cues per adorar la Moreneta. A les nits dormien en una residència amb habitacions amb lliteres. Allà és on va patir els abusos.

Els abusos van començar quan Hurtado tenia 15 o 16 anys i Soler, 65 anys. “Soler em va observar durant gairebé un any i quan va veure que estava passant una mala època, se’m va acostar”. Al principi volia quedar-se amb ell tot sol en llocs comuns, com el menjador. Però un dia es va presentar a la seva habitació. D’entrada, li va parlar de temes neutres: “família, amics, escola..., però després va treure temes sexuals”. “Em remarcava que no m’havia de masturbar... i al fer-ho també ficava la mà sota la meva roba interior i em deia que ‘això’ era dolent”. Els abusos es van produir puntualment cada vegada que pujava a dormir, durant un any. “Alguns fins i tot van passar mentre hi havia un altre noi a la llitera superior. La conversa que sentia l’altre noi era normal, però no veia que amb les mans “estava abusant de mi”, explica Hurtado per demostrar “la sang freda” amb què actuava. L’assetjament va anar en augment, fins que un dia “em va fer un petó”. “Va començar a la galta i d’allà se’n va anar fins a la boca i va provar de ficar-me la llengua. Vaig resistir prement les dents i deixant el cos rígid, en una actitud corporal de ‘no’ que no li va importar”. Llavors, Hurtado va acceptar el que no havia volgut acceptar fins a aquell moment: “Érem a Montserrat i ell era un monjo, però allò no estava bé”.

Miguel Hurtado passeja per Barcelona, després de l’entrevista concedida a EL PERIÓDICO. / JORDI COTRINA

La primera alarma desatesa per l’abadia

Hurtado va explicar el succeït a Josep Maria Sanromà i aquest, segons li va aclarir, ho va elevar a l’abat Sebastià Bardolet. Sanromà li va respondre dies després que Bardolet el convidava a explicar-l’hi personalment i que, després de fer-ho, "donaria un toc a Soler". També el va animar a no deixar de pujar a pernoctar durant els caps de setmana, una cosa que es va negar a fer. El 1999 Hurtado estava preparant la selectivitat i això li va servir d’excusa a casa per justificar la seva renúncia a tornar a l’abadia. Soler no ho va acceptar i va començar a trucar a casa per convèncer la seva mare que havia d’animar Hurtado a tornar a l’abadia.

El segon avís, per carta

El 2000 a Montserrat hi va haver canvi d’abat: Bardolet va ser reemplaçat per Josep Maria Soler. Poc després, Hurtado va complir els 18 anys i va començar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquell any li va explicar a la seva mare el veritable motiu pel qual havia decidit deixar els escoltes de Montserrat abans d’hora. Després d’esbrinar-ho, la seva mare va enviar una queixa per carta al nou abat. Aquest va respondre amb una missiva dirigida directament a Hurtado. Manifestava prendre’s "molt seriosament" els "problemes" descrits per la seva mare i comunicava que Andreu Soler havia sigut enviat al monestir d’El Miracle, propietat de Montserrat.

L’abat també va trucar a la seva mare en diverses ocasions, segons Hurtado, per interessar-se sobre l’estat del seu fill i per "persuadir-la" que no presentés cap denúncia ja que això obligaria a l’abadia a posar un advocat al monjo acusat. Sense la querella, Montserrat "podria gestionar-ho internament". 

Tercer senyal, reunió entre advocats   

Hurtado explica que la manera que va tenir ell de bregar amb aquells records va ser distreure la ment concentrant-se en la carrera. Als 21 anys, no obstant, un episodi de Doctoras de Filadelfia, la trama del qual girava al voltant d’un cas d’agressió sexual, va remoure el trauma. "Em passava les nits plorant, em vaig aïllar socialment, m’emprenyava per qualsevol cosa... i vaig comprendre que necessitava ajuda". Va acudir a la Fundació Vicky Bernadet, l’única que existia llavors per tractar les víctimes d’abús infantil. "Allà vaig fer teràpia de grup" i, a poc a poc, em vaig anar "apoderant". El 2003, "vaig escriure una carta a l’abat Soler, li vaig detallar les seqüeles que havia patit i li vaig demanar que paguessin el meu tractament".

Aquesta vegada, la carta la va respondre l’advocat de l’abadia, antic degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. El convidava a una reunió al seu despatx. Hi va acudir en companyia de la seva mare i d’una lletrada facilitada per la fundació. Allà l’advocat de Montserrat li va fer explicar novament la cronologia dels abusos, "per buscar contradiccions". Després, els dos representants legals van acordar que l’abadia entregaria a Hurtado 7.200 euros. D’aquell pagament, no obstant, no n’havia de quedar cap rastre, així que l’hi van abonar en tres quotes en efectiu, de 3.000 euros, 3.000 euros i 1.200 euros, per passar per sota del radar d’Hisenda. "Evidentment, no em van donar cap paper". D’aquell pagament, Montserrat admet que van ser 8.600 euros, perquè hi agrega les costes de l’advocat.

La prova del pagament

Després d’acabar la carrera de Medicina, Hurtado es va traslladar a Madrid per fer la residència de l’especialitat. El 2011, va morir el seu pare, quan estava fent l’últim curs. "Va ser el desencadenant d’una altra crisi perquè vaig lligar caps: no havia tingut una bona relació amb el meu pare i Soler havia aprofitat aquesta carència jugant el paper de pare substitut". Hurtado es va posar a internet a buscar informació sobre Soler i va descobrir que el monjo, mort el 2008, havia sigut homenatjat amb la publicació del llibre ‘Escoltisme i Montserrat’. "Va ser l’última presa de pèl perquè va passar 3 anys després que haguessin accedit a pagar-me la teràpia", raona.

Hurtado va visitar Montserrat per última vegada el 2015 per entregar a l’abat un exemplar del llibre de Soler. "El va agafar, el va observar i va dir que no tenia ni idea que s’hagués publicat perquè l’editorial de l’abadia treballava de forma independent". També es va comprometre a retirar-lo de les llibreries i a destruir-ne tots els exemplars. Hurtado li va tornar els 7.200 euros: "com comprendrà, ja no puc acceptar aquests diners". Encara conserva un correu electrònic de l’abat en el qual li informa que la meitat d’aquesta quantitat econòmica ha sigut ingressada a la fundació Vicky Bernadet. Hurtado i l’abat no han tornat a parlar.

Fragment de la carta enviada a Miguel Hurtado per l’actual abat de Montserrat. 

Hurtado s’ha convertit en l’actualitat en un activista en defensa dels drets de la infància. El maig del 2016, va promoure, juntament amb dues víctimes més, la recollida de firmes per a una iniciativa legislativa popular (ILP) reclamant la no-prescripció del delicte de pederàstia. Van presentar més de 300.000 firmes davant del Congrés dels Diputats. Hurtado explicarà la seva lluita al documental 'Examen de conciencia', d’Albert Solé, que la plataforma Netflix estrenarà divendres que ve, 25 de gener. Ha obert també el correu abusos.montserrat@gmail.com perquè, si existeixen més víctimes, es posin en contacte amb ell.

L’abadia de Montserrat, per la seva banda, ha emès aquest dissabte un comunicat després que dos mitjans, un d’ells EL PERIÓDICO, hagin preguntat per l’assumpte. Hi expliquen la seva versió dels fets i asseguren la seva intenció d’"obrar amb plena transparència".