Pederàstia

Tercera denúncia policial contra el jesuïta Peris: «Amb mi va ser un psicòpata»

Tercera denúncia policial contra el jesuïta Peris: «Amb mi va ser un psicòpata»

El Periódico

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Albert Falcón, un exalumne de l’escola jesuïta de Casp de Barcelona nascut el 1982, és la tercera víctima del sacerdot Francesc Peris que ha acudit als Mossos d’Esquadra a presentar una denúncia policial contra aquest exprofessor. En total són set les denúncies formalitzades per abusos perpetrats suposadament per docents d’aquest centre: tres contra Peris, dues contra Francesc Roma i dues més contra dos professors laics que exercien en el Kostka, una escola que va ser adjunta a la de Casp per a famílies sense recursos. Les acusacions que aquests dies plouen sobre antics formadors de l’escola són, no obstant, moltes més. En especial sobre Peris. 

Atractiu, carismàtic, seductor, Peris no es comportava com un capellà però ho era, i gaudia del seu poder, també durant els anys 90, segons recorda l’Albert, quan l’escola ja estava integrada per plantilles de professors i directors seglars. «Estava molt per sobre de la resta», assegura en declaracions a EL PERIÓDICO. 

Maltractament psicològic

«M’agradaria que en aquesta notícia es posés èmfasi en el maltractament psicològic a què em va sotmetre i no tant en els abusos físics», demana l’Albert abans i després de l’entrevista telefònica. La manipulació que va patir per part d’un adult que admirava és el que realment li ha deixat seqüeles que van truncar la seva ruta acadèmica de jove i que han condicionat la seva manera de relacionar-se afectivament i sexualment amb les seves parelles de més gran.

«Peris es va anar acostant a mi gradualment, es va prendre un any de temps», explica. «Ara sé que va actuar com un psicòpata, amb un pla per captar-me a poc a poc, per guanyar-se la meva confiança», prossegueix, donant per descomptat que Peris devia fer el mateix amb molts altres alumnes, tant nens com nenes. Transcorregut aquell temps d’acostament, enfornat amb somriures còmplices pel passadís i amb copets a l’esquena, Peris el va citar a una tutoria i va tancar la porta del despatx. Llavors l’Albert ja se sentia estimat per Peris i, tot i que li va cridar l’atenció el gest de bloquejar l’entrada amb l’excusa del «perquè no ens molestin», no hi va veure res dolent.

La manipulació

Peris, durant aquella trobada que es devia produir quan l’Albert tenia 14 o 15 anys, es va anar acostant a ell i, parlant-li de la importància de l’esport i de com havia canviat el seu cos, va començar a tocar-lo: primer li va agafar una mà, després li va fer massatges a l’esquena i el pit. Al final, asseient-se al seu costat, li va posar la mà sobre el genoll, li va preguntar si li molestava i va avançar, sense deixar de fer comentaris perifèrics, fins a acabar posant-se sobre els seus genitals.

«Jo era molt ingenu. No entenia què estava passant. Em vaig paralitzar. Ni vaig fugir corrent ni vaig dir res. Però va veure la meva cara. Va parar i va acabar la tutoria», recorda l’Albert. La relació va canviar per complet després d’aquell episodi. Peris va passar a arrufar les celles cada vegada que es creuava amb l’Albert. «Va ser molt cruel, perquè tan càlid era el seu somriure com dura la ganyota de desaprovació que va passar a posar cada vegada que em mirava», recorda.

El xantatge

Notícies relacionades

Peris va semblar castigar l’Albert pel seu bloqueig quan va tocar els seus genitals. I fins i tot va acabar contactant amb els seus pares, mesos després, per comunicar-los que l’Albert no tenia capacitat per estudiar i que no arribaria a la universitat. «És veritat que vaig començar a suspendre a partir del curs següent i que no he pogut acabar la meva carrera. Però em va deixar esgotat emocionalment el que Peris va fer amb mi», remarca.

L’Albert ha fet el pas de denunciar i d’acudir als mitjans de comunicació perquè continuïn aflorant els abusos de professors com Peris o Roma. Ell va pensar durant molt temps que va ser l’únic que havia viscut alguna cosa així amb Peris i ara sap que no, que el sacerdot en qui més confiava era un «depredador». «Que em fes mal algú en qui jo confiava tant ha sigut el més difícil de comprendre», conclou.