Medi ambient
«Extreure fusta i preservar l’ecosistema és possible»: un projecte europeu dibuixa el futur del bosc mediterrani

Posar d’acord el sector ‘productivista’ del bosc i el món ‘conservacionista’ és com ajuntar agricultors i ecologistes, un repte gairebé impossible. Això és el que ha intentat el projecte europeu Life Biorgest. Després de cinc anys de treball conjunt, es pot dir que s’han fet passos importants. Com a mínim, els que pretenen extreure fusta de les arbredes per vendre-la i els que defensen treballar per preservar la biodiversitat s’han assegut a la mateixa taula per determinar com ha de ser la gestió forestal a Catalunya.
¿S’ha de centrar aprevenir incendis? ¿S’ha de focalitzar a treure profit econòmic dels arbres? ¿O la prioritat ha de ser la conservació i la gestió de la biodiversitat? La conclusió és que és viable gestionar els boscos i intervenir-hi respectant i promovent la biodiversitat, fins i tot millorant-la.
Coincideixen en això els experts que fa anys que treballen i analitzen proves per obtenir la resposta, com Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF): «Hem posat punt final al projecte i hem demostrat que és possible integrar la conservació en la gestió forestal. Això significa que certs boscos no s’hauran de tocar. En d’altres, es podrà intervenir per millorar la seva maduresa. I uns altres sí que es podran gestionar, traient profit de la fusta i reduint el risc d’incendi.
Minoria en perill
En aquests moments, els boscos madurs suposen menys de l’1% de la superfície forestal. I aquests són els que s’han de potenciar. «Són una minoria, però sí que hi ha alguns boscos que apunten maneres, que es podrien convertir en boscos madurs a mitjà termini, tenint en compte que perquè un bosc maduri es requereixen 300 anys aproximadament», explica Vayreda.
En l’ecosistema mediterrani, habituat a les sequeres i els incendis, aquest tipus de bosc no sol ser majoritari. «Però sí que n’hi hauria alguns si no fos per la intervenció humana. Per això és clau decidir on entrem a actuar i on no», puntualitza.
Anna Sanitjas, directora d’Ecosistemes Forestals del Departament d’Acció Climàtica, assegura que aquesta gestió és viable: «És el que potenciarem. Hem de mantenir la indústria de la fusta i fer-la compatible amb la millora de l’hàbitat forestal».
Notícies relacionades¿Però és realista treure diners dels boscos mediterranis, més joves i amb arbres més petits que els boscos atlàntics? Sanitjas considera que sí: «Hem de trobar quin producte treure de cada bosc. Al Pirineu potser podem crear fusta de la que se serra, de grans dimensions. En canvi, en altres boscos, haurem d’obtenir biomassa o pèl·let. Una altra opció és convertir la fusta en un nou producte, la fusta contralaminada CLT, que es forma a partir de petits trossos».
Tot això, o almenys és el que es proposa el projecte, ha de permetre preservar la biodiversitat i reduir el risc d’incendi, sempre vigilant que els boscos madurs, els més vells, resisteixin i perdurin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Evolució demogràfica Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Assaig clínic en fase 3 Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Visita d’Estat Carles III desplega tota la pompa per afalagar Trump
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos