«Extreure fusta i preservar l’ecosistema és possible»: un projecte europeu dibuixa el futur del bosc mediterrani

¿S’ha de centrar aprevenir incendis? ¿S’ha de focalitzar a treure profit econòmic dels arbres? ¿O la prioritat ha de ser la conservació i la gestió de la biodiversitat? La conclusió és que és viable gestionar els boscos i intervenir-hi respectant i promovent la biodiversitat, fins i tot millorant-la.

Coincideixen en això els experts que fa anys que treballen i analitzen proves per obtenir la resposta, com Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF): «Hem posat punt final al projecte i hem demostrat que és possible integrar la conservació en la gestió forestal. Això significa que certs boscos no s’hauran de tocar. En d’altres, es podrà intervenir per millorar la seva maduresa. I uns altres sí que es podran gestionar, traient profit de la fusta i reduint el risc d’incendi.

Minoria en perill

En aquests moments, els boscos madurs suposen menys de l’1% de la superfície forestal. I aquests són els que s’han de potenciar. «Són una minoria, però sí que hi ha alguns boscos que apunten maneres, que es podrien convertir en boscos madurs a mitjà termini, tenint en compte que perquè un bosc maduri es requereixen 300 anys aproximadament», explica Vayreda.

En l’ecosistema mediterrani, habituat a les sequeres i els incendis, aquest tipus de bosc no sol ser majoritari. «Però sí que n’hi hauria alguns si no fos per la intervenció humana. Per això és clau decidir on entrem a actuar i on no», puntualitza.

Anna Sanitjas, directora d’Ecosistemes Forestals del Departament d’Acció Climàtica, assegura que aquesta gestió és viable: «És el que potenciarem. Hem de mantenir la indústria de la fusta i fer-la compatible amb la millora de l’hàbitat forestal».

Notícies relacionades

Els boscos necessiten més pluges per realitzar l’«efecte esponja» abans de l’estiu

Una ‘spin-off’ del Clínic avança en el tractament de leucèmies

¿Però és realista treure diners dels boscos mediterranis, més joves i amb arbres més petits que els boscos atlàntics? Sanitjas considera que sí: «Hem de trobar quin producte treure de cada bosc. Al Pirineu potser podem crear fusta de la que se serra, de grans dimensions. En canvi, en altres boscos, haurem d’obtenir biomassa o pèl·let. Una altra opció és convertir la fusta en un nou producte, la fusta contralaminada CLT, que es forma a partir de petits trossos».

Tot això, o almenys és el que es proposa el projecte, ha de permetre preservar la biodiversitat i reduir el risc d’incendi, sempre vigilant que els boscos madurs, els més vells, resisteixin i perdurin.