Les presons catalanes assagen un pla pilot d’IA per controlar els presos

Primer s’assajarà al centre penitenciari de Mas d’Enric, a Tarragona, i, depenent del seu resultat, s’estendrà a la resta de presons de Catalunya. La prova pilot consisteix a analitzar a través de les imatges registrades per les càmeres de vigilància interna i de la intel·ligència artificial les expressions facials i el llenguatge del cos dels reclusos. L’objectiu és prevenir riscos que puguin produir-se, com una fuga o la introducció de droga a la presó, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. La implantació d’aquest sistema ha sigut adjudicada a l’empresa Inetum, que desenvolupa projectes de detecció biomètrica.

Aquesta companyia crearà i instal·larà un sistema automatitzat d’identificació facial i control de moviments d’interns en zones crítiques del perímetre de seguretat del centre. El sistema servirà per realitzar recerca de dades i la seva posterior anàlisi per classificar els perfils que presentin risc de violència a l’interior dels recintes penitenciaris. A través d’aquesta tecnologia també es podrà avaluar si algun intern introdueix droga o objectes prohibits a la presó. El reconeixement gestual també permetrà analitzar expressions, actituds o comportaments dels presos, fins i tot després d’una comunicació íntima o amb la família (un vis-a-vis). En l’actualitat, aquest control depenia, en gran part, del coneixement que tenen els funcionaris. Des de la Conselleria de Justícia insisteixen que es tracta d’una prova pilot i que es posarà en marxa «amb respecte als drets fonamentals».

Tot i això, l’ús del reconeixement facial i gestual a l’interior de les presons i l’avaluació dels riscos ha aixecat polseguera entre les entitats socials de drets humans. Un total de 35 associacions, entre les quals l’Organització Mundial contra la Tortura, afirmen en un manifest fet públic aquest dimecres que aquest sistema «va més enllà de la identificació de la persona», ja que, mitjançant la utilització de la intel·ligència artificial, es valorarà les expressions dels interns per traduir-les amb l’objectiu de prevenir riscos. Aquest mètode, asseguren, «pot tenir incidència en el tractament penitenciari» del pres, «en la línia de la decisió automatitzada d’elements de risc», alhora que pot «buidar de contingut el dret a la defensa i a la reinserció».

Segons les entitats de drets humans, aquest sistema basat en la gestió de riscos (‘risk management’) representa «una de les polítiques més restrictives de la penologia i la criminologia contemporànies» i representa una inversió econòmica en seguretat «extrema», en lloc d’apostes mesurades de caràcter rehabilitador, com llocs de treball o educació. «Tot això», recalquen, encamina el sistema penitenciari «en una direcció tecnocràtica cada vegada més allunyada dels paràmetres» de la Constitució.

Aïllaments i contencions

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

En el manifest, les entitats també denuncien la vulneració dels drets dels presos a Catalunya i l’«abús» de determinades mesures, com l’aïllament penitenciari i l’ús de la contenció mecànica als interns. Així, rebutgen de ple la política penitenciària de la Conselleria de Justícia, que qualifiquen d’«opaca» i que, al seu entendre, «erosiona el sistema democràtic» i la seva «pròpia legitimitat». Alhora, recalquen la «dificultat» d’acostament de posicions en una de material com és la privació de llibertat, sobre la qual existeixen «vigents obligacions internacionals que no es poden deixar de complir». Entre les associacions que firmen el document figura Justícia i Pau, el centre de drets humans Iridia, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Alerta Solidària i l’Obervatori del Sistema Penal de la UB.

Segons aquestes entitats, «l’opacitat del que passa a l’interior de les presons catalanes», on augmenten les morts per suïcidi (el 34% més al 2022 en comparació a l’any anterior), «està facilitant la progressiva adopció de mesures «incompatibles» amb els «estàndards internacionals per part de les institucions». En concret, al·ludeixen a l’acord firmat entre la Conselleria de Justícia i els sindicats de funcionaris de presons per incrementar els sistema de seguretat. Les organitzacions sindicals, indiquen, «sota el pretext de reclamar drets laborals legítims», acaben «assumint que s’implementin» mesures que «suposen retrocessos» en els drets dels presos. Entre aquestes mesures, anomena les proves pilot per a l’ús d’aerosols, en contra de l’advertència de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que el considera inhumà.