Mariscades neandertals a Cartagena

El gust pel bon menjar és universal i, pel que hem vist, també atemporal. Un estudi liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l’IsoTOPIK Lab de la Universitat de Burgos (UBU) i l’Institut Internacional d’Investigacions Prehistòriques de Cantàbria de la Universitat de Cantàbria (UC) revela la curiosa història d’una població de neandertals ibèrics que se les va apanyar per incloure mariscades al seu menú fa més d’115.000 anys. La història dels seus tiberis en plena costa de Múrcia, afirmen els experts, és una de les primeres evidències que tenim de les increïbles habilitats que tenien aquests homínids per comprendre els cicles del marisc i explotar-los al seu favor per disfrutar de mariscades durant tot l’any. Una cosa que, fins ara, es creia que sols vam aconseguir fer els sapiens.

El treball, publicat ahir a la revista científica PNAS, se centra en una excavació realitzada a la cova dels Avions de Cartagena. Segons expliquen els arqueòlegs, en aquest enclavament amb vistes al mar es van trobar restes de diversos mol·luscos marins de diferents varietats. Des de pagellides fins a petits cargols marins i altres mariscos que contenen proteïnes marines d’alta qualitat, com l’Omega-3 i el zinc, essencials per al desenvolupament cerebral i la salut reproductiva.

L’estudi del senyal isotòpic de les closques d’aquests animals, que han estat allà durant més de 115.000 anys, va permetre als científics reconstruir no només la seva història, sinó entendre en quin període exacte van ser peixos i consumits i, per tant, fins i tot la manera en què s’incloïen als menús. I és aquí on, afirmen els experts, va arribar la gran sorpresa d’aquest estudi.

Patrons estacionals

Les anàlisis revelen que els neandertals ja comprenien els patrons estacionals dels mol·luscos i que, arran d’això, van aprendre a planificar-ne la recol·lecció i el consum. Entre la tardor i l’hivern, coincidint amb l’època en què el mol·lusc sol ser més gran, més nutritiu i amb millor gust, aquests prehistòrics habitants ibèrics realitzaven les mariscades més copioses. A l’estiu, en canvi, en un període on aquests aliments es fan malbé més ràpid i poden suposar un risc sanitari, reduïen i modelaven el seu consum a les circumstàncies climàtiques.

Això, segons els investigadors, demostra "un patró de consum conscient dels recursos marins". Asier García-Escárzaga, autor principal de l’estudi, també assenyala que aquesta pràctica és molt similar a l’observada entre els humans moderns i, sense anar més lluny, en les societats actuals.

Notícies relacionades

Educació ultima una proposta perquè els docents negociïn

Una allau de denúncies destapa abusos sexuals a les llars d’infants de París

Durant molt temps es va assumir que els neandertals tenien capacitats cognitives inferiors a les de la nostra espècie i que les seves estratègies de supervivència eren simples i oportunistes. No obstant, troballes com la que presenta aquest estudi qüestionen cada vegada més aquesta interpretació.

L’evidència arqueològica indica que aquests grups humans comprenien profundament l’entorn en el qual vivien i eren capaços d’adaptar el seu comportament als cicles estacionals. La recol·lecció selectiva de mariscos en determinades èpoques de l’any, per exemple, revela que tenien capacitats de planificació, observació ecològica i presa de decisions basada en l’experiència. A més, la persistència d’aquestes pràctiques suggereix l’existència de transmissió cultural del coneixement, és a dir, la capacitat d’ensenyar i aprendre dins del grup. Tot això reforça la idea que els neandertals van desenvolupar comportaments complexos comparables, en molts aspectes, als sapiens.