El PP dona per superat el debat sobre un pacte amb Vox per arribar a la Moncloa

Però, segons respirava Génova ahir –on com és habitual es va celebrar la preceptiva reunió de la Junta Directiva Nacional–, el missatge cobrava una força fins i tot més gran amb el PP andalús per sota dels 55 escons al nou Parlament autonòmic. ¿Per què? Per dues raons principals. Una que afecta sensu stricto els resultats a Andalusia i una altra que té més a veure amb les dinàmiques entre diferents territoris i els debats que de manera cíclica es generen en el partit tradicional de la dreta espanyola i en les seves òrbites culturals i intel·lectuals. En primer lloc, i tot i tenir una majoria absoluta menys (ja només queden les d’Alfonso Rueda en la Xunta de Galícia, d’alguna manera heretada de Feijóo i que se sotmetrà a examen el 2028, i la d’Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, amb eleccions el maig de l’any que ve), el PP s’enorgulleix d’un resultat que, sobretot mesurat en percentatge de vots, abona la tesi que és possible acabar amb la presidència de Sánchez.

La dreta supera àmpliament el 50% dels vots, mentre que l’esquerra, amb tres formacions que obtenen representació (PSOE, Endavant Andalusia i Per Andalusia) no arriba al 40%. Tot i que des de la mateixa nit electoral a Génova es va tenir clar que l’emergència d’Endavant, una escissió de Podem de caire andalusista, impulsada al seu dia per Teresa Rodríguez i en aquesta ocasió liderada per José Ignacio García, va ser la causant principal que Moreno no arribés als anhelats 55 escons. Com, d’altra banda, presumeix Endavant des de diumenge a la nit.

Menys "soroll"

Però, més enllà d’aquesta lectura lligada als resultats, i amb l’excepció que Alvise Pérez i el seu S’ha Acabat la Festa (SALF) continua suposant un factor de distorsió preocupant per al bloc de la dreta, al qual li han tornat a restar fins a un 2% dels sufragis sense obtenir cap representació, apareix la segona i més important qüestió. La que verbalitza així una persona del partit: "Les cartes són sobre la taula, després del 17M ja no hi haurà debat sobre si pactar amb Vox o no". Un debat o "soroll", segons fonts populars, que tornaria a enterbolir la vida en el partit i a entorpir el camí de Feijóo cap a la Moncloa, afany en què va fracassar contra tot pronòstic en les eleccions generals de l’any 2023.

Notícies relacionades

Canvia el Consorci de la Zona Franca

Govern i ERC segellen avui el pacte de pressupostos que consolida la legislatura

I, fins i tot més encara, segons a qui s’escolti en l’àmplia gamma de sensibilitats que inclou una formació tan gran, que podria fer dubtar Feijóo del camí idoni per arribar al poder. Aquest camí passa, sí o sí, per algun tipus d’entesa amb els d’Abascal, i si hi havia algun dubte, el resultat andalús, el quart i últim d’un intens curs electoral, que ha viscut prèviament eleccions a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó, l’aclareix definitivament.

Per això en la Junta Directiva Nacional d’ahir no hi va haver ni indici dels dards velats disparats en altres ocasions contra Vox. Ni una menció, de fet, en el discurs en obert de Feijóo. Tot i que sí una aposta, que Moreno va expressar en el seu discurs a porta tancada que va inaugurar la reunió, i que prèviament havia avançat en la seva declaració davant els mitjans a la porta de Génova, la de governar en solitari. "El resultat és molt bo i ens dona un marge de maniobra per governar en solitari. Però fins i tot ho dic com una reflexió per al mateix Vox. Crec que davant la ciutadania andalusa no tindria cap sentit la recerca permanent d’una butaca per part de Vox, que crec que no seria raonable, assenyat ni seria comprensible per a aquesta majoria d’andalusos que han optat pel PP", va etzibar Moreno als de Santiago Abascal.