Els pantans s’encomanen a la borrasca prevista per a dimecres per evitar el seu mínim històric

¿Els embassaments poden descendir fins al 20,69% de la seva capacitat mitjana a les conques internes de Catalunya? Això és el que va passar en la sequera del 2008. I només el retorn de les pluges (com les dels últims caps de setmana) ho pot evitar. Ara mateix la situació és preocupant: els pantans es troben al 22,52% del seu volum màxim. No obstant, és cert que el setembre, l’octubre i el novembre solen ser mesos plujosos. Per tant, episodis com el que es preveu aquest dimecres es convertiran en essencials per alleujar aquest escenari extrem provocat per l’estiu que ja s’acosta a la fi.

Divendres passat va ser el dia més plujós des del 12 de març del 2022, més d’un any abans. Van caure 120 litres a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i es van registrar més de 50 litres a diversos punts del litoral. Les precipitacions van ser generalitzades, cosa que va servir per deixar el risc d’incendis pràcticament a zero.

Si en les pròximes setmanes no plogués, tant el sistema Ter-Llobregat (del qual depenen més de cinc milions de persones) com altres unitats hidrogràfiques podrien activar la llum vermella del semàfor. És a dir, entrar en fase d’emergència, un estat en el qual les restriccions augmentarien.

Esperança per al Segre

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Però la realitat és que els responsables de l’ACA estan pendents de les pluges per prendre una decisió o una altra. De fet, tot i que els embassaments superin en negatiu el rècord del 2008 i baixin del 20,69%, això no significa que s’hagi de declarar l’estat d’emergència, ja que l’arribada de pluges podria alleujar la situació.

De fet, a les conques de l’Ebre, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) preveu que la conca del Segre, per exemple, deixi d’estar en emergència a finals de setembre, després de 15 mesos, precisament per les pluges de les últimes setmanes, que sí que han tingut els seus efectes sobre aquesta conca. Els embassaments de Rialb i Oliana estan en estat encara dèbil, però disposen del doble d’aigua de la que emmagatzemaven un any enrere. Al Baix Ebre, de moment, continuarà l’emergència decretada per la CHE.