¿Quanta vida els queda als pantans de Catalunya?

En primer lloc, cal aclarir que la vida útil dels embassaments es pot anar allargant. «Pot ser que el projecte es plantegi d’aquí a 50 anys. Però una vegada han passat, es poden anar renovant les preses per allargar-ne el funcionament», explica Annelies Broekman, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). «Els pantans espanyols ja són vells, per la qual cosa cal estar atents a la seguretat. Alguns tenen problemes de filtracions i requereixen inversions», considera.

Amb tot, planteja un dubte: «¿Té sentit invertir en pantans sobredimensionats que ja no s’ompliran mai?». Per més que alguns dels embassaments ja no es tornin a omplir del tot, són imprescindibles en l’actual model de proveïment: «Jo estic a favor d’eliminar tota mena de barreres als rius, però ara mateix, els pantans són imprescindibles per al proveïment i no hi ha una font alternativa, amb els aqüífers sobreexplotats i en mal estat».

Fons de llot

Amb el pas dels anys, a causa de l’acumulació de sediments en el fons dels pantans o del lliscament de pedres i roques dels pendents, la capacitat dels embassaments es redueix. Al llarg de les últimes dècades, els càlculs de què disposa l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) mostren que la capacitat d’emmagatzematge amb prou feines ha canviat.

Els sediments ocupen només el «volum mort» dels pantans, que és el percentatge mínim en el qual l’aigua no es pot aprofitar. El fet que l’impacte sigui mínim s’explica principalment perquè la majoria dels pantans catalans són a prop de les capçaleres dels rius. És a dir, els sediments acumulats encara són pocs.

El problema principal quant a sediments, segons l’ACA, el produeixen les petites barreres i assuts que hi ha al llarg dels rius. L’ACA treballa per permeabilizar aquestes barreres o directament eliminar-les.

Notícies relacionades

Linxs, ossos i llúdrigues, l’excusa per recuperar els ecosistemes al complet

El mal estat dels rius catalans amenaça de mort els peixos autòctons

D’altra banda, hi ha la vida útil de les preses. A les conques internes, no hi ha cap presa que s’acosti al final de la seva vida útil. En aquest punt, els factors més importants són la seguretat i la pèrdua de funcionalitat. Constantment es practiquen inspeccions i, quan és necessari, es posen en marxa accions d’adequació per renovar materials i assegurar-ne un correcte funcionament.

De moment, ningú albira a Catalunya el final de cap pantà, malgrat l’estat precari d’alguns, amb les reserves sota mínims. «Perquè es plantegi acabar amb un dels grans pantans, haurien de passar vuit anys seguits, per dir alguna cosa, sense que s’omplís. Llavors, sí que es podria posar sobre la taula el seu desmantellament», conclou Broekman.