Xavi Pascual posa en un compromís Laporta

Va poder passar una mica desapercebuda en plena ressaca del contundent triomf electoral de Joan Laporta en les eleccions a la presidència del Barça.

Tres dies després de destapar el cava, el club blaugrana anunciava com s’organitzaria de cara a aquest procés de transició que tornarà Laporta a la poltrona a partir de l’1 de juliol. Més enllà de la presidència interina de Rafa Yuste, va sorprendre el discret pas al costat de Josep Cubells, que deixava les seves responsabilitats com a històric directiu responsable de la secció de bàsquet per quedar-se com a secretari del club.

La presència de Cubells en un Palau fart de tot s’havia fet cada cop més incòmoda en una secció deixada de la mà de Déu i ara sota el presumpte control de l’empresari lleidatà Sisco Pujol i Sabaté, el nomenament del qual com a directiu blaugrana va ser aprovat en junta el desembre del 2024 (definitiu després de l’assemblea de l’octubre del 2025) i que el 2021 va formar part de la precandidatura presidencial de Jordi Farré. El mateix any, tal com va fer Joan Soler, Pujol va intentar entrar en la directiva amb Laporta després de donar un cop de mà amb els avals que van facilitar la investidura. Però no complia encara els requisits.

Serveixi la introducció per començar a desxifrar l’indissimulat malestar de Xavi Pascual, sofert tècnic del Barça de bàsquet, després de la derrota dimecres contra el Panathinaikos (79-93). El Palau, davant l’absència de capitostos a qui dirigir la mirada a la llotja –més enllà de Juan Carlos Navarro, que exerceix de general manager, i Mario Bruno Fernández, la seva mà dreta en la direcció esportiva–, ja ni tan sols xiula. Simplement, es buida quan ja no hi ha res a veure ni qui assenyalar.

Al confirmar-se la derrota contra aquest Panathinaikos en què qualsevol dels seus jugadors de la banqueta podria ser una peça fonamental en aquest Barça, Xavi Pascual, que almenys va aconseguir que el seu grup maquillés una diferència en contra que va arribar a ser de 31 punts, va dir exactament el que volia dir. I així ho va deixar clar: "Em sento el màxim responsable del ridícul que hem fet. Quan acabi la temporada explicarem moltes coses i parlarem de tot. Ara intentaré tenir la màxima calma possible. Hem d’estar tots units. Quan s’acabi [el curs] tindrem temps per parlar, per valorar. Veurem on hem d’estar i si hi serem".

Per primera vegada, el desitjat Xavi Pascual, que tant havia allargat la negociació amb el Barça abans de dir el sí definitiu a la seva tornada el mes novembre passat –ningú va poder assegurar-li amb fermesa reforços malgrat comptar amb una plantilla veterana, desnivellada i martiritzada per les lesions–, insinuava que la seva presència no estava assegurada a partir de l’estiu que ve, malgrat que el seu contracte l’uneix a l’entitat fins al 30 de juny del 2028.

Pascual ha començat a atipar-se de la deixadesa en una secció que viu dels cants de sirena i està pendent d’una reformulació proclamada als quatre vents en l’últim procés electoral, que s’hauria d’emprendre de cara a la temporada vinent. I tot i que la secció més deficitària del club (20,6 milions d’euros en pèrdues en l’exercici 2024-25) i després que s’aprovés reduir el pressupost en despeses esportives de 29,8 milions a 27,3 milions d’euros.

No hi ha hagut projecte fiable des que la directiva va considerar inadequat complir les expectatives salarials que pretenia Sarunas Jasikevicius per renovar el juny del 2023. Mentre el lituà guanyava l’Eurolliga el 2025, el Barça veia com els seus tècnics es fonien a la brasa de la banqueta (Roger Grimau i Joan Peñarroya se’n van anar en blanc després de trepitjar terra cremada) davant la impossibilitat de fer rendir la plantilla. No hi ha metàfora més crua que la del pivot Youssoupha Fall, a qui el club va dir adeu a l’estiu després de confirmar que el seu nivell no era apte, però al qual va haver de tornar a reclutar davant la impossibilitat de poder pagar alguna cosa millor al mercat. Continua incrustat a la banqueta o a la grada.

La renovació pendent

Fins a set jugadors de l’equip acaben contracte: l’esmentat Fall; Willy Hernangómez, a qui Pascual tampoc ha pogut trobar-li el punt de cocció; Miles Norris, rescatat del no-res pel tècnic i potser encara aprofitable; Myles Cale, la intensitat del qual no dissimula l’escassetat de talent; Laprovittola, destrossat per les lesions i a qui el club no ha tingut a bé substituir després d’haver tornat a la infermeria; i els espremuts Satoransky i Vesely, de 34 i 35 anys.

Notícies relacionades

Carolina Marín, campiona olímpica de bàdminton: "Continuar jugant hauria implicat arriscar la vida i no feia cap falta"

Després de 17 intents, Simeone va conquerir per fi el Camp Nou

Però mentre als despatxos decideixen què fer (Moses Wright, pivot del Zalgiris, és un dels grans desitjats) i fins a quin punt començar a competir econòmicament amb una noblesa europea en què el Barça ja no hi és, l’equip, eliminat pel Baskonia a semifinals en l’última Copa del Rei, fa el que pot a l’ACB (és cinquè, amb un balanç de 17-8) i mira de sobreviure a l’Eurolliga: 20-16, a una sola derrota de quedar fins i tot fora del play-in amb el Dubai Basketball com a gran perill.

Sense direcció de joc cada vegada que no pot sortir a pista Satoransky (el base txec està de baixa, sense que el club hagi aportat detalls concrets), l’equip continua pendent de la tornada de Juan Núñez sabent que amb Juani Marcos no n’hi ha prou. Esclau dels exercicis d’anarquia de Punter o Clyburn, a Pascual no li queda més opció que continuar trampejant. Mentre pensa què dimonis fer i posa Laporta en un compromís.