El Papa, sense filtres en la guerra freda contra el «reaccionari» clergat dels EUA

L’enfrontament no podria ser més visible. Bergoglio ja ha deixat definitivament enrere també el llenguatge diplomàtic i s’ha lamentat en públic de l’«actitud reaccionària molt forta, organitzada» en contra seu del clergat dels EUA, obsessionat amb temes com l’avortament, els gais i les persones transgènere. «A aquestes persones els vull recordar que l’‘indietrismo’ [mirar cap enrere, en italià] és inútil», ha criticat. 

Segons el seu parer, mirant cap enrere «es perd la veritable tradició i s’acudeix a les ideologies a la recerca d’un suport i suport de qualsevol tipus. En altres paraules, la ideologia suplanta a la fe», ha denunciat. El Pontífex s’ha expressat d’aquesta manera en una trobada amb jesuïtes durant la Jornada Mundial de Joventut a Portugal a principis de mes, tot i que el seu discurs ha sigut filtrat aquests dies per ‘La Civiltá Cattolica’, una revista jesuïta que dirigeix el sacerdot Antonio Spadaro, amic íntim del Papa.

Xoc per capítols

«Quan un es tanca o s’oblida de les persones, les situacions concretes i s’enfoca en les idees, es polaritza», ha observat el nunci Pierre. «Això és el que el Papa ens demana. Que no siguem simplement defensors d’idees, perquè si només defenso una idea, aquells que no estan d’acord amb mi es converteixen en enemics», ha afegit.

El nou capítol de l’enfrontament no es produeix en un moment qualsevol. Segons alguns observadors, és un fet que en els pròxims dos anys es preveu que es jubilin desenes de bisbes del país i que el Papa tindrà llavors la facultat de reemplaçar-los amb joves bisbes, majoritàriament pròxims a les seves postures pastorals i missioneres. «Si nomena nous bisbes en totes les esglésies locals, Francesc haurà nomenat el 64% de l’episcopat nord-americà», ja ha apuntat el vaticanòleg Brian Fraga, al ‘National Catholic Reporter’.

Que aquesta renovació està en els plans de Francesc també ho demostren alguns recents nomenaments de cardenals nord-americà que el Papa ha fet: Wilton Gregory per a Washington, Blase Cupich a Chicago, i Robert McElroy a San Diego, ha apuntat Marco Greco, del diari italià ‘Domani’.

La cita que agita

Però no és l’única cita que està agitant les aigües, ja que a l’octubre s’obrirà l’anomenat Sínode sobre la Sinodalitat, la gran reunió amb què el Papa pretén modernitzar l’Església catòlica. Fa mesos que això genera controvèrsia i ha exacerbat el conflicte entre el bàndol conservador i el progressista. La raó és que el Papa ha començat a atendre les peticions dels progressistes perquè en aquestes reunions hi hagi una inclusió de sectors més gran tradicionalment poc (o res) representats, com les feministes catòliques. Per això, per exemple, les dones i els laics podran exercir el seu dret al vot per primera vegada en la reunió.

El xoc, no obstant, tampoc és una cosa nova. Tan sols l’últim any, els bisbes nord-americans ha portat a terme diverses batalles que els han posat a la picota. Un exemple d’això va ser quan, la primavera passada, van difondre un document sol·licitant als hospitals catòlics que neguessin el canvi de sexe a persones transgènere. En un segon text, recordaven les modalitats catòliques per a les sepultures dels difunts.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

Un altre episodi, molt mediàtic especialment als EUA, s’ha produït quan els bisbes van afirmar obertament que volien negar l’eucaristia al president nord-americà, Joe Biden, per les seves postures ‘pro-choice’ sobre l’avortament. Una qüestió, la de l’avortament, a la qual el Papa s’oposa però que continua oberta.

Biden no és l’únic dirigent demòcrata en el blanc dels bisbes. A la qual va ser presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, l’arquebisbe de San Francisco, Salvatore Cordileone, li va negar la comunió el maig del 2022. El mateix Francesc va esmenar després el greuge, concedint-li l’eucaristia un mes després.