Els metges amb millor nota del MIR trien menys Catalunya des del 2017, any del procés, segons un estudi

David Martínez Miera i Carlos Sunyer, docents del departament d’Economia de l’Empresa a la Facultat de Ciències Socials de la Carles III, expliquen que la base del seu treball no és analitzar el procés. El seu objectiu com a investigadors és veure com la polarització política –present actualment a molts països– afecta el capital humà. Els dos economistes van escollir el 2017 i la declaració unilateral d’independència a Catalunya, ja que era un exemple palmari de crispació social i política.

«El talent és una cosa que fa que la societat millori. És una paraula molt bonica però etèria, així que a l’hora de portar a terme una investigació cal baixar-la al terreny. Per això vam escollir una cosa que es pogués mesurar amb xifres: els MIR i la capacitat d’elecció que tenen els que treuen més bona nota», explica Martínez Miera amb referència a la possibilitat dels metges amb expedients més brillants d’incorporar-se al sistema de salut autonòmic de la seva preferència una vegada acabada la seva formació pràctica com a residents. «El metge que obté el número u del MIR pot ser que no sigui el millor metge, però probablement és un dels que té més talent», puntualitza Sunyer.

Professió mèdica

Els dos economistes haurien pogut escollir una altra branca del coneixement, però van apostar per la professió mèdica perquè, malgrat que tot talent és rellevant, en uns sectors ho és més que d’altres. «La medicina salva vides», recorden. A més, en altres professions d’alt valor, com les enginyeries, els professionals treballen en una determinada autonomia, però no se sap si ha sigut una decisió personal. «En el MIR ets on ets perquè així ho has triat. Sobretot, si tens un expedient excel·lent», puntualitza Sunyer.

Publicat en una plataforma ‘online’ el setembre passat i titulat ‘Political Polarization and Human Capital Allocation’, el treball inclou un llarg període de temps: del 2012 al 2024. Un dels gràfics més reveladors de la investigació és el que mostra l’elecció dels MIR amb millors qualificacions. Del 2012 al 2016, Catalunya era un terreny desitjat, molt per sobre d’altres comunitats. A partir del 2018, no obstant, aquesta preferència cap a Catalunya descendeix considerablement i se situa bastant per sota de la resta de les autonomies. El 2024 puja tot i que continua sent inferior a la resta d’Espanya.

A partir del 2025

«Serà molt interessant veure què passa a partir del 2025. Ho estudiarem perquè aquesta investigació continua oberta i el document continua viu», expliquen els docents universitaris. L’increment registrat el 2024 pot estar relacionat, segons la seva opinió, amb la política llançada el 2022 per millorarles condicions econòmiques dels metges de família, una cosa que incentiva clarament treballar a Catalunya.

Notícies relacionades

Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»

Josep Roca lamenta l'incendi al Mas Marroch però assegura que veuen "el foc i el fum com a punt de partida de la creació" 

Els dos docents de la Carles III admeten la probabilitat que altres factors, més enllà de la polarització, afectin la decisió dels MIR. Per exemple, l’alt preu de l’habitatge a Catalunya. No obstant, consideren que no és determinant. «Si hagués sigut pel preu dels pisos, la diferència entre escollir Catalunya o la resta d’Espanya s’hagués començat a veure en altres anys. Però hem comprovat que el comportament dels MIR té lloc just després del procés. El canvi de tendència es produeix clarament el 2017. A més, la caiguda no ha sigut anual sinó sostinguda en el temps, no ha sigut una cosa transitòria», detalla Martínez Miera.

Una vegada demostrat que, després de la polarització que va comportar el procés, els MIR amb més talent no escullen Catalunya com a autonomia per treballar, la següent pregunta és evident. ¿Significa això que el sistema sanitari català és pitjor que el d’altres autonomies? No. Almenys, això no és el que conclou l’article de Martínez Miera i Sunyer. «No hi ha dades en la nostra investigació per recolzar aquesta afirmació tan taxativa. No tenim xifres per contestar aquesta pregunta. En tot cas, també s’ha de tenir en compte que el sistema de salut no només el formen els MIR acabats d’incorporar, sinó també els professionals d’infermeria, els tècnics, les urgències i els metges més veterans, entre d’altres», destaca Martínez Miera, que espera que l’article, una vegada publicat, arribi a les instàncies polítiques perquè prenguin nota de la seva principal conclusió: la polarització política no casa amb el talent.