Gent gran enganxada al casal: «Ens dona un motiu per sortir de casa»

La soledat no desitjada és un problema que afecta el col·lectiu de persones grans i que té greus repercussions sobre la salut física i mental. De fet, augmenta la probabilitat de mortalitat en un 26%. Un paper clau per mantenir activa la gent gran el juguen casals i centres cívics, que organitzen tallers o excursions i que aquests dies de setembre ja bullen d’activitat.

«Venir al casal és un alleujament. Ens dona un motiu per sortir de casa i no estar tancades tantes hores soles», explica la María Francisca Franseca. «Coneixes gent, fas amistats, tens moltes activitats i fins i tot hi ha un psicòleg». Fa un any que la María acudeix al Casal de Gent Gran de Bellvitge: fa ioga i taitxí i ara ha convençut una veïna perquè s’hi apunti també. 

«Tot i que estiguis amb el teu marit i no visquis sola, necessites sortir de casa», apunta al seu costat l’Olivia. «T’ajuda quan estàs nerviosa». Totes dues estan contentes amb el centre, tot i que lamenten la falta d’espai. «Ens hem quedat sense plaça de taitxí aquest trimestre. Necessitem espais més grans», coincideix una altra de les habituals del casal.

No serà per falta de casals. A la zona n’hi ha alguns, però malgrat l’augment de l’oferta, aquesta queda superada per una demanda que és cada vegada més elevada.

Al casal municipal, la María Luisa García valora el que li aporta el centre: «Representa un relaxament i una oportunitat per estar actius». Amb altres usuaris, discuteixen a quines activitats s’apuntaran. Els tallers de memòria i les excursions són activitats especialment valorades.

Companyia i diversió

«Els casals són llocs d’acompanyament, per riure, plorar, i evitar viure en soledat no desitjada», descriu la Mª Assumpció Cornadó. Ella, també jubilada, és voluntària en el Grup Esplai de Jubilats de Grallena de les Garrigues. S’ocupa de dinamitzar les diferents activitats, des de tallers de memòria, relaxació, gimnàstica... «Tot això els aporta molta companyia. Hi ha moltes persones, dones i viudes majoritàriament, que viuen en soledat. Una de les habituals em va dir ‘val més una rialla aquí, que tot el que faig en una setmana a casa’». 

Aquest casal està inscrit en la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC). Més que posar remei a la soledat, busquen prevenir-la. Volen que la gent gran recuperi protagonisme en la societat. «Com a societat hem d’evitar aquesta situació actual en què les persones grans queden arraconades», assenyala la Marta Ravenós, coordinadora de projectes de l’entitat. «No es tracta només de tenir les persones grans entretingudes en un centre cívic, es tracta de reconèixer el seu paper, la seva vàlua, la seva utilitat».

Lluitar contra la soledat

«La soledat afecta en molts aspectes de la vida, és una sensació desagradable, un malestar. Pot arribar a afectar la salut, tant física com mental. Augmenta la probabilitat d’emmalaltir, la taxa de morbiditat, de desenvolupar demències...», resumeix Ravenós. Ella mateixa és una de les beneficiades. «Jo també em trobo en situació de soledat. Participar en aquestes activitats em dona un motiu per aixecar-me cada matí. Tinc una ocupació, una mica en què pensar, em sento útil».

En l’actualitat, el 19% de les persones entre 65 i 79 anys viuen soles. En els més grans de 89, la xifra ascendeix al 32,6%. Les dues xifres superen la mitjana de tots els catalans, que es queda en un 13%. Si mirem per sexes, hi ha encara més diferència. En el grup comprès entre els 65 i 79 anys, el 12% dels homes viuen sols i el 24% de les dones. Superant els 90, la xifra dels homes ascendeix a un 23,7% i la de les dones a un 44,2%. 

Notícies relacionades

Canvis importants a les pensions dels jubilats a partir del 2024

Oriol Ripoll: "Els fills haurien d’ensenyar als seus pares a jugar al Fortnite"

Són moltes més les dones que assisteixen als casals, sobretot a les activitats més actives i dinàmiques. Deixant de banda el factor que hi ha més dones més grans que homes, Ravenós corrobora que elles tenen més tendència a participar en els tallers i ells són més donats a quedar-se a casa.

Ho comprovem in situ. Les dones són majoria en totes les activitats de gimnàstica, ball, tallers... però els homes dominen les taules de jocs: dòmino, la brisca, el ‘cinquillo’... «Només venim a jugar a castes», admet un dels usuaris del casal de l’ajuntament. No li donen més importància. «Cada un té els seus gustos», tanca.