La història d’Angie Bru, la metge veneçolana que va venir a Espanya i va acabar «escapant-se» a Alemanya

La història de la doctora veneçolana Angie Bru és d’anades i tornades fins que va trobar el seu lloc al món. Va emigrar a Espanya el 2011, va fer el MIR i va treballar un temps a Navarra. Però el seu somni es va truncar per les traves que va trobar al camí. «La meva primera elecció va ser Espanya perquè vaig pensar que, en un país on es parlava la meva llengua, seria molt més senzill obtenir una plaça com a especialista, però no va ser així», admet la metge a El Periódico d’Espanya, del grup Prensa Ibérica. Així que va decidir canviar de destí i posar rumb a Alemanya. Va aprendre l’idioma, va aconseguir homologar el seu títol i treballar en l’especialitat que volia: pediatria. Avui, ha muntat una acadèmia que ajuda metges hispans a anar-se’n a treballar a aquest país, amb millors condicions i sous molt més alts.

El relat vital de la doctora Bru és el d’una metge que va venir a Espanya a intentar llaurar-se un futur professional però que, per les condicions que es va trobar, va haver de marxar. Una «fuga de talent» que ve de fora i que acaba anant-se’n en un altre país on la falta de metges, com en el nostre, és un problema d’enorme calat. En les dificultats, hi va trobar una oportunitat i, ara, un nínxol de negoci. La seva acadèmia ofereix cursos d’alemany –amb una escola ‘online’–; assessoria en el procés d’homologació de títols i suport en l’elaboració del currículum. Al llarg d’aquests anys, es prea d’haver pogut recolzar més de 2.000 col·legues per exercir a Alemanya.

Un país que, junt amb França, el Regne Unit, Irlanda o Itàlia, és entre les destinacions preferides pels metges espanyols quan surten a treballar fora del nostre país. Són dades del Consell General de Metges (CGCOM) que, a més, precisa que Catalunya i Madrid són les comunitats on l’any passat es van emetre més certificats d’idoneïtat, un document requerit per col·legiar-se en països comunitaris i extracomunitaris. Els metges joves i que treballen als hospitals, són els que més sol·liciten anar-se’n.

Millors sous i condicions

Després de la seva negativa experiència espanyola, la doctora Bru va decidir que Alemanya era el seu lloc. ¿Per què? Ella mateixa ho explica: amb dades de la consultora Price Waterhouse Coopers el 2030 faltaran a Alemanya gairebé un milió de professionals de l’àmbit sanitari, entre els quals 165.000 metges. A més, el país ofereix «les millors condicions per a l’homologació i els visats, amb privilegis per als metges, en comparació amb altres països del món desenvolupat com els Estats Units i Espanya». Incloent-hi l’aprenentatge de l’idioma des de zero, un metge pot estar treballant «amb tots els drets d’un ciutadà d’aquest país» en un termini que ronda els dos anys.

Per pal·liar la falta de metges, Alemanya està donant «facilitats i molts beneficis per als metges que volen exercir», assenyala la metge, que viu a Heuchlingen –un municipi de l’estat de Baden-Württemberg– i acaba d’obrir una nova acadèmia a la ciutat d’Aalen, al mateix estat.

A més, hi ha un plus: grans sous. Si el d’un especialista a Espanya ronda els 3.000 euros mensuals, allà superen els 10.000 per a metges en hospitals, i 20.000 per a facultatius amb la seva pròpia consulta, detalla la doctora Bru. Per si no fos prou, prossegueix, per llei s’estableixen 30 dies de vacances pagades, més 12 dies lliures a l’any. «Alemanya és uns dels països amb més vacances i millors sous del món. Existeixen fortes lleis de protecció al treballador», apunten des de la seva acadèmia. I no només és un país on volen anar a treballar els metges. També és un destí escollit per moltes infermeres.

El viatge a Espanya

Graduada a la Universitat de Carabobo, la metge explica la seva història a aquest diari des de la seva ciutat de residència. «Vaig néixer el 1985. No vinc d’una família de metges, però sempre vaig voler sentir-me útil i m’agradava la idea de poder ajudar les persones. Quan em vaig graduar, vaig sentir la necessitat de poder fer la meva especialitat somiada, pediatria, però no podia ser a Veneçuela perquè allà els postgraus són amb sous molt baixos i no volia ser una càrrega econòmica per als meus pares», recorda. Així que, assessorada per un oncle, el 2011 es va mudar a Espanya, on va fer el MIR i va treballar en Medicina Nuclear a l’Hospital Universitari de Navarra.

Les coses, admet, no van anar bé: «L’experiència no va ser bona. Els metges de fora de la UE estem en desavantatge, ja que només el 4% de places són per a estrangers. A més, hi ha un sistema de puntuació on només els millors resultats poden accedir a una plaça i aquí també els estrangers som en desavantatge, ja que el sistema atorga més puntuació als membres de la Unió Europea».

Assenyala que, tot i que alguns col·legues ho aconsegueixen, «no és estrany trobar-se sense feina al cap de pocs mesos d’acabar la residència. A Espanya, els metges estrangers no tenim drets laborals com a Alemanya. Sí que tens visa d’estudiant, però mentre fas la teva residència no tens dret a demanar la nacionalitat espanyola. D’altra banda, tampoc tens dret a subsidi d’atur. No és una situació gaire agradable. Per això, jo vaig preferir emigrar a Alemanya», continua.

El somni alemany

Es va mudar a aquest país el 2015. Va ser resident de Cirurgia Pediàtrica –sempre va voler fer pediatria– a l’Hospital de Stuttgart; resident de Pediatria a l’Hospital Ostalb-Klinikum d’Aalen; i resident a Psiquiatria Pediàtrica a l’Hospital St. Anna-Virngrund-Klinik d’Ellwangen. Amb el temps, la doctora Bru es va adonar que molts col·legues estaven intentant fer el mateix procés pel qual ella havia passat i que podia ajudar-los.

«Una vegada vaig finalitzar el procés d’homologació em vaig adonar que podia ajudar altres metges que es trobaven com jo fa uns anys. Realment vaig poder comprovar, a la feina a l’hospital, i vivint a Alemanya, que es necessitaven metges. El 2019, vaig publicar un blog sobre la meva experiència i va tenir tant èxit que, ràpidament, em vaig veure en la necessitat de crear una acadèmia d’alemany per poder formar tots els metges que volguessin arribar», explica.

Angie Bru ara està disfrutant «del permís postnatal durant 3 anys per tenir cura del meu fill Mika (2 anys), alhora que dirigeixo la meva acadèmia». Aporta xifres del nombre de metges estrangers a Alemanya, on s’inclouen els hispans. Són 57.200. «D’aquests, més de 32.000 venen de països que no pertanyen a la Unió Europea», precisa. 

Altament qualificat

A Alemanya, insisteix, es busquen metges i no és difícil trobar feina. «Una vegada homologat el seu títol, sempre es reben els drets de treballador altament qualificat. Fins i tot es pot obtenir un visat blau de treballador qualificat mentre s’està realitzant el procés d’homologació. També es té dret al subsidi d’atur amb el qual es cobra fins al 60% del sou durant un any, en el cas que et quedis sense feina», especifica.

Després hi ha les ajudes socials, abunda. «En el cas que neixi el teu fill, tens amplis drets com el permís postnatal prolongat, és a dir, pots quedar-te a casa i cobrar el 60% del sou durant el primer any i tens fins a 3 anys d’inamobilitat laboral, és a dir, que pots tornar al teu lloc de treball quan vulguis en aquest lapse de temps. Això és vàlid per als dos pares», indica. A més, les famílies reben ‘kindergeld’, que és una ajuda de 250 euros mensuals per cada fill.

¿És fàcil adaptar-se a la vida al país?. La doctora respon: «Sobre la meva experiència, respecte al que jo he viscut en els hospitals, és que les persones són molt obertes. Jo descriuria els alemanys més aviat com a curiosos amb altres cultures. Així mateix, vaig conèixer molts col·legues que han treballat fent voluntariat a Llatinoamèrica o que han après espanyol perquè aquí s’aprèn a l’escola en molts casos. Els encanta la nostra cultura perquè la relacionen molt amb l’alegria», descriu.

Sanitat agilitza el procés

La peripècia vital de la doctora Angie Bru no és inusual. Amb dades de l’Associació de Metges Veneçolans a Espanya (AMEVESP), del novembre, al nostre país viuen 6.000 facultatius carioques. Més de 1.000 estan esperant l’homologació dels seus títols. Només a la Comunitat de Madrid hi ha 710 metges i, molts, treballen a la sanitat privada. A finals d’any, el Govern s’adquiria el compromís de reduir el termini de resolució a un màxim de 6 mesos, quan fins aleshores n’eren 24. Tot i això, són nombrosos els facultatius que es queixen de retards en aquestes homologacions.

Notícies relacionades

El periodisme, afectat per acomiadaments, pèrdues i mentides

Daniel Sancho insisteix que es va defensar i es va mostrar penedit

A principis d’aquest agost, el Ministeri de Sanitat ampliava el termini de la convocatòria per al reconeixement de títols de Medicina de professionals procedents de fora de la Unió Europea. El departament que encapçala José Miñones, ministre en funcions, busca prioritzar l’habilitació de facultatius i el reconeixement de títols estrangers. És una de les mesures impulsades per reforçar les plantilles i donar resposta a la necessitat de cobertura d’especialitats mèdiques.

La nova data per a la realització de les proves teoricopràctiques que han de superar els aspirants extracomunitaris és el 29 de setembre. Amb aquesta ampliació, es pretén millorar l’eficiència de la convocatòria perquè hi puguin accedir els especialistes mèdics que han sigut autoritzats pels comitès d’avaluació dels títols.