Efectes de la crisi hídrica

La sequera redueix (per fi) a mínims l’aigua del Ter transvasada a Barcelona

El Grup en Defensa del Ter demana que l’àrea metropolitana continuï fent servir en el futur aigua regenerada i dessalinitzada per al seu proveïment

Tres de cada quatre aqüífers que depenen de la Generalitat es troben en mal estat

El 30% de l’aigua que es consumeix a Catalunya ja és regenerada o dessalinitzada

La sequera redueix (per fi) a mínims l’aigua del Ter transvasada a Barcelona

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El clamor era unànime als pobles per on passa el riu Ter. Des de finals dels anys 80 exigien solucions per millorar un cabal devastat i malmès, no només per la contaminació, sinó també perquè una part de l’aigua que fluïa pel riu acabava a les llars de Barcelona i els voltants, a través de les connexions del sistema de proveïment Ter-Llobregat. Després de molts anys de reunions, el 2017, es va aconseguir segellar un pacte: es van firmar els acords del Ter, uns compromisos polítics unànimes pels quals s’havia d’anar posant fi a aquest transvasament del riu cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El Govern es va comprometre a eliminar progressivament el transvasament en els acords del Ter del 2017

I així s’ha fet fins al moment. Cada any s’ha reduït la quantitat d’aigua que, des de les comarques de Girona, s’enviava a les de Barcelona. Però aquest any, al contrari del que es podria pensar, amb la sequera, s’ha fet un immens pas endavant i s’ha batut el rècord de poca aigua transvasada.

El 2022, es van fer servir 115 hm3 del Ter, gairebé quatre vegades més quantitat d’aigua de la que hi ha al pantà de Sau en el dia d’avui. Aquest 2023, en canvi, si continuem com fins ara, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) calcula que es transvasaran aproximadament 64 hm3. Es tracta d’una reducció de gairebé la meitat, una cosa inaudita.

El costat positiu

«És una gran notícia. És cert que ha passat justament per la trista sequera, però sembla que d’un gran mal en surt un gran bé», afirma satisfet Jesús Soler, portaveu del Grup en Defensa del Ter, que s’encarrega de comprovar escrupolosament que es compleixin els acords firmats fa sis anys. «Ha sigut per obligació, l’ACA va haver de posar en marxa alternatives com la dessalinització i la regeneració per assegurar el subministrament d’aigua, perquè els embassaments del Ter (Sau i Susqueda) agonitzaven. I això ha servit per deixar el transvasament del nostre riu sota mínims», explica.

Demanem que aquestes mesures es continuïn utilitzant i es consolidin per evitar el transvasament».

Jesús Soler, GDT

Si en plena sequera ha sigut possible prescindir de la meitat de l’aigua procedent del Ter que s’utilitzava a Barcelona, ¿es podria repetir el mateix quan vinguin anys més plujosos? En la plataforma ho tenen clar: «Evidentment. Demanem que aquestes mesures es continuïn utilitzant i es consolidin per evitar el transvasament. Proposem que la major part de l’aigua del Ter es reemplaci per aigua regenerada i dessalinitzada, però sobretot regenerada, que es produeix de manera més eficient».

«La sequera ha accelerat tot el que ens havien promès»

Jesús Soler, GDT

Notícies relacionades

L’Administració admet que el futur de les grans ciutatsper no quedar-se sense aigua passa per aquestes dues solucions. «No obstant, la sequera ha accelerat tot el que ens havien promès. Fins i tot s’ha parlat d’ampliar la potabilització al Besòs i regenerar aigua en aquest riu. Pensàvem que seria a llarg termini però han hagut d’accelerar», detalla Soler.

Si la sequera acaba i Barcelona continua apostant per aquests recursos alternatius, asseguren des del Grup en Defensa del Ter, la conca d’aquest riu, ara afectada per la sequera, com moltes d’altres, respirarà encara més i serà més a prop de la recuperació total. «Almenys, quant al cabal. La contaminació per nitrats i purins de les rieres i els aqüífers d’aquesta conca ja serà un altre capítol pendent», diu Soler.