Els oceans comencen a rebre l’atenció que es mereixen

El mar Mediterrani ha arribat aquesta setmana a un nou rècord de temperatura mitjana diària de la superfície, amb 28,71 graus, i supera així l’últim rècord que es remunta al 2003 de 28,25, tal com alerta l’Institut de Ciències del Mar (ICM). Els oceans són un dels tresors més valuosos de biodiversitat al món i són essencials per al funcionament saludable del planeta. Fins ara, s’hi han identificat 250.000 espècies. El fitoplàncton, microorganismes que floten a les aigües, allibera mitjançant la fotosíntesi més de la meitat de l’oxigen que respirem i absorbeix aproximadament el 27% de les emissions de CO₂ causades per activitats humanes.

El canvi climàtic i l’augment de les temperatures, la pesca no sostenible, l’abocament massiu de residus plàstics, la contaminació de les aigües residuals i l’acidificació provocada per l’acumulació de CO₂ són alguns dels problemes més urgents que amenacen els ecosistemes marins. En un esforç per protegir la biodiversitat en aigües internacionals, 60 estats han ratificat al juny el Tractat d’alta mar, recolzat per les Nacions Unides, que assegura la conservació i la gestió efectiva de més del 60% dels oceans del món. Es tracta d’un pas significatiu cap a l’objectiu global de conservar almenys el 30% de la superfície terrestre, com es va acordar a la Conferència de l’ONU sobre Biodiversitat (COP15) a Mont-real.

Paral·lelament, cada país ha d’actuar en les seves jurisdiccions i protegir els seus propis mars. Espanya va aprovar al febrer, per primera vegada, l’organització d’usos i activitats econòmiques a les seves aigües. Un dels desafiaments és trobar un equilibri entre la protecció de la biodiversitat i el desenvolupament d’activitats turístiques, pesqueres, el transport marítim i la instal·lació de nous parcs eòlics marins, que es consideren com a opció viable per reduir la dependència dels combustibles fòssils. El desplegament s’havia suspès fins que s’aprovés l’ordenació. Els nous usos inclouen la designació de 18 zones qualificades com a aptes per allotjar-hi parcs d’energia eòlica marina, que sumen 5.000 quilòmetres quadrats, el 0,46% del total de la superfície ordenada.

Notícies relacionades

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

El pla contra la sequera va evitar que els pantans s’assequessin

En aquest context, i mirant de compatibilitzar activitats, han sorgit entitats com la Fundació Aula del Mar Mediterrani, a Almeria. Amb més de 30 anys de tasques de conservació del fons marí, l’entitat s’ha transformat en fundació per poder actuar en la restauració de prades de posidònia, un refugi d’espècies marines en les quals es reprodueixen, i la promoció d’esculls artificials, mitjançant aliances amb diverses organitzacions, empreses del sector turístic i altres àrees econòmiques.

«La situació del Mediterrani reclama una actuació urgent, i volem treballar mitjançant aliances», explica el president de la fundació, Juan Antonio López. Les actuacions les porta a terme a través d’acords amb els ajuntaments costaners d’Almeria. Sobre la base que «el turisme és fonamental i alimenta la resta de sectors» a la costa del Mediterrani, la fundació coordina accions de conscienciació ambiental amb la participació de clubs de busseig i associacions nàutiques: «Cal conscienciar els usuaris i la millor manera és implicar-los en la conservació», indica López.