La notícia falsa de l’estiu contra la protecció solar

Cal recordar que l’ús de cremes solars està promogut per desenes d’associacions científiques de tot el món, entre les quals, l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica i el Ministeri de Sanitat, perquè el que sí que està demostrat és que l’exposició als rajos ultraviolats augmenta el risc de càncer de pell. Exposar-nos-hi sense protecció provoca una sèrie de mutacions en l’ADN cel·lular que poden acabar en càncer, incloent-hi el melanoma, un tumor a la pell que pot ser mortal si no es diagnostica i tracta a temps. 

Una de les narratives més predominants a xarxes indica que les cremes solars causen càncer perquè bloquegen l’absorció de vitamina D. És fals: malgrat que les cremes solars absorbeixen la radiació UV, tant dues revisions del 2019 (1, 2) com la Skin Cancer Foundation apunten que aquestes no causen dèficit de vitamina D, tot i que reflecteixen la falta d’estudis sòlids respecte als productes amb factor de protecció elevat.

Posar-se moreno no redueix el risc de càncer 

Posar-se moreno no redueix el risc de càncer També és habitual sentir que l’ideal per reduir el risc de tenir càncer de pell és practicar la morenor progressiva, és a dir, exposar-nos al sol abans de les vacances per acostumar la pell a la radiació solar. Això és fals: «El sol produeix un efecte acumulatiu, per això diem que la pell té memòria: que les persones, per exemple, que treballen a l’aire lliure i que sovint es cremen i sempre estan morenos, tenen molt més càncer de pell per les hores acumulades», indica a Verificat Ramón Grimalt, metge especialitzat en Dermatologia, divulgador científic i professor a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). 

Hi coincideix Gonzalo Segurado, dermatòleg de la Unitat de Càncer de Pell del Grup Pedro Jaén: «Tot i que la melanina que segreguem quan ens exposem al sol absorbeix part de la radiació solar, en realitat no l’absorbeix tota. Aquesta part que no absorbim continua danyant la nostra pell i incrementant el risc de càncer», i recorda que «fins i tot estant morenos hem de posar-nos crema fotoprotectora», i també més enllà de les hores centrals del dia. 

«Components sospitosos»

«Components sospitosos»Les cremes solars, això sí, no són totalment innòcues, alguns estudis apunten que les que contenen determinats filtres ultraviolats –que bloquegen l’absorció dels rajos UVA i UVB– poden ser perjudicials per a la salut perquè poden afectar potencialment el nostre sistema endocrí, tot i que l’evidència encara no és clara. Fa uns mesos, uns científics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC) van trobar alguns d’aquests químics en mostres de cordó umbilical preses a nounats, i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va publicar una anàlisi sobre cremes solars del supermercat amb «components sospitosos» i «a evitar», en aquest cas per contenir octocrilè i homosalat.

No obstant, tal com indica José Aguilera, coordinador del Grup Espanyol de Fotobiologia de l’AEDV, a Verificat, no hi ha «cap estudi científic que digui que l’homosalat i l’octocrilè hagin donat problemes o alteracions com a disruptors endocrins». A més, faria falta posar-se «moltíssima més quantitat [de crema] del normal» perquè aquestes substàncies penetressin a través de la pell, puntualitza l’expert.

Notícies relacionades

¿Com funcionen els protectors solars?

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

Recentment, un vídeo viral de TikTok alertava que hi havia certes marques al supermercat que no eren recomanables per a embarassades. Els experts criden a la calma: «Pot existir un risc potencial que alguns filtres amb octisalat o oxibenzona puguin perjudicar el fetus per ser disruptors endocrins, tot i que aquest efecteencara no està demostrat», indica Segurado. 

Per precaució, els dermatòlegs recomanenfiltres físics, també coneguts com a minerals –substàncies d’origen mineral que actuen per reflexió de la radiació solar, no per absorció–, en aquests casos, ja que actuen a tall de pantalla per reflectir la llum solar i no penetren tant a la pell.