Verificat Fact check Comprova una declaració específica o un conjunt de declaracions presentades com a fets. Emet un veredicte sobre si la declaració és correcta o no.

Sí, és possible tenir dèficit de vitamina D vivint al Mediterrani

El Sol és la major font de vitamina D, la qual cosa indueix a pensar que en els climes assolellats no hauria d'haver-hi manca d'aquest nutrient. No obstant això, un 40% de la població espanyola té nivells per sota dels recomanats. La raó és que intervenen altres factors, com l'edat o la qualitat de l'aire.

Sí, és possible tenir dèficit de vitamina D vivint al Mediterrani
5
Es llegeix en minuts
Verificat
Verificat

Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.

ver +

La vitamina D orbita el focus mediàtic. Ja sigui pel desenvolupament d’uns tomàquets modificats genèticament perquè acumulin aquest compost, pel seu possible impacte en els casos de covid greu, pels anuncis d’aliments que prometen reforçar els nostres nivells, l’assumpte de la vitamina D porta guanyant protagonisme des del 2020 quan, al sortir del confinament, comencem a preguntar-nos si estar tancats a casa hauria fet caure els nostres nivells d’aquest nutrient que obtenim del sol. I ara que arriba l’estiu, més. Però, ¿de debò pot ser que la falta de vitamina D sigui un problema, vivint al Mediterrani?

Molts dels articles assenyalen que al món hi ha 1.000 milions de persones amb uns nivells de vitamina D inferiors a la quantitat mínima recomanada. La dada va ser publicada el 2007 pel New England Journal of Medicine. Tant ha rondat aquest número des d’aleshores, que s’ha arribat a produir l’efecte invers: el març del 2019, el Ministeri de Sanitat va notificar que havien arribat al sistema de farmacovigilància «casos greus deguts a la sobredosificació de medicaments que contenen una forma de vitamina D com a únic principi actiu».

No obstant, no hi ha un consens absolut respecte a quins són els nivells mínims de vitamina D necessaris per a l’organisme i, a més, cada cos els sintetitza en una mesura diferent, segons el manual Vitamina D. La majoria dels experts coincideix a establir que per sota de 30 ng/ml de sèrum 25(OH)D, els nivells de vitamina D són «insuficients», i per sota de 20 ng/ml, «deficients». Aquest sèrum és la forma primitiva i més abundant de vitamina D al cos humà i s’utilitza per estimar amb precisió els nivells del micronutrient, tal com explica una revisió de Nature.

És el cas de més de la meitat de la població mundial, almenys a l’hivern, segons l’última edició del manual Vitamina D, publicada el 2017. Un altre estudi, amb més de 55.000 pacients a Europa, va arribar a una conclusió similar. 

I la situació a Espanya és la mateixa. Tot i que la idea més compartida és que amb el clima assolellat del Mediterrani es garanteixen els nivells mínims de vitamina D, un informe del 2021 de la Fundació de Ciències del Medicament i Productes Sanitaris (Fundamed) apuntava que «almenys un 40% de la població espanyola té nivells de [...] [vitamina D] per sota dels 20 ng/ml, un percentatge que augmenta exponencialment amb l’edat i amb situacions de risc».

Com més fosca és la teva pell, més sol necessites

La vitamina D ajuda l’absorció del calci i del fòsfor i, per tant, contribueix a la mineralització de dents i ossos. Diversos estudis han assenyalat que el dèficit de vitamina D també pot tenir relació amb diverses malalties (cardiovasculars, autoimmunes i fins i tot amb l’esclerosi múltiple, entre d’altres), si bé encara no s’ha establert cap relació causal, segons assenyala el manual Vitamina D, un llibre que recull el coneixement científic més actual respecte al micronutrient.

Els éssers humans necessiten unes quantitats relativament baixes de vitamina D per mantenir-se sans. «El Sol és la màxima font de vitamina D» per a la majoria de persones, tal com indica el Servei Nacional de Salut del Regne Unit a la seva pàgina web. Això no significa que l’obtinguem directament del Sol, sinó que es genera a la nostra pell i la quantitat que creem no només depèn del temps que estiguem exposats a la radiació. També hi juguen un paper important altres factors, com la qualitat de l’aire, el pes i l’edat de cadascú, el lloc de residència, el color de la pell i l’època de l’any. De fet, el paper que analitza la situació a Europa destaca que la dada és «molt superior» en els «subgrups ètnics de pell fosca».

«Els caucàsics blancs [...] necessiten nou minuts de llum solar diària» per mantenir els nivells de vitamina D, explica un estudi publicat a la revista ‘Nutrients’ el 2018, mentre que els individus amb pell de color més fosc, si les condicions són les mateixes, necessitaran 25 minuts de llum solar al dia.

La dieta també és important per mantenir nivells òptims de vitamina D: aliments com el peix blau —salmó, sardina, arengada, verat—, la carn vermella, els rovells d’ou i el formatge són fonts del micronutrient.

¿La crema solar influeix en la síntesi de vitamina D?

La radiació del Sol està formada per diferents tipus de rajos i no tots afecten la pell humana per igual. «Hi ha tres tipus de radiació: la UV-A, l’UV-B i la UV-C. La UV-C no travessa l’atmosfera, [...] la B ens posa vermells i l’A és la que bronzeja», explica a Verificat Ramon Grimalt, dermatòleg, divulgador i professor de dermatologia a la Universitat Internacional de Catalunya. La radiació UV-B és la que permet la producció de vitamina D i, com que també té els seus perills, és la que bloquegen la majoria de protectors solars.

La pàgina de Publicacions de Salut de Harvard explica que «teòricament, això significa que l’ús de protector solar redueix els nivells de vitamina D». A la pràctica, no obstant, «molt poques persones es posen prou protector solar per bloquejar tota la llum UV-B o l’utilitzen de manera irregular». Per tant, els efectes de la protecció solar sobre la vitamina D no són prou significatius, afegeix.

La revisió més recent sobre aquest assumpte, publicada el 2019 al ‘British Journal of Dermatology’, apunta que les cremes de menor protecció (amb factor de protecció solar o SPF menor de 15) no afecten de cap manera la producció de vitamina D. De tota manera, els investigadors destaquen a l’article que encara falten evidències sobre l’ús dels filtres solars amb un SPF molt alt. Per tant, les dades no són clares sobre les cremes amb un SPF superior a 30, que es recomanen actualment.

Els perills de prendre el sol

Notícies relacionades

Tot i que els rajos UV del Sol són una font important de vitamina D, també poden ser perillosos, perquè són cancerígens. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada tres càncers que es diagnostiquen són de pell —incloent-hi melanoma i no-melanoma—, raó per la qual tant aquest organisme, com d’altres, com el Ministeri de Sanitat espanyol, recomanen no prendre el sol sense protegir-se amb crema solar.

L’OMS recorda la importància de mantenir-se fora del sol entre les onze del matí i les tres de la tarda els mesos d’estiu, coincidint amb les recomanacions de la Societat Americana del Càncer i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). No obstant, un informe elaborat per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) el 2014 explica que «la majoria de la població enquestada pren el sol entre les 12 i les 16 hores, es continua cremant la pell cada any o utilitzen crema amb FPS de 25 o menor».

Temes:

Sol Alimentació