Sánchez tanca el seu viatge a la Xina pensant ja en un altre el 2027
El president espanyol ha visitat el país asiàtic quatre vegades en tres anys, una cosa inèdita
Pedro Sánchez va recórrer a Mateo Rizzi per explicar les seves freqüents visites a la Xina durant la seva conferència a la Universitat de Tsinghua. L’intrèpid viatger i clarivident jesuïta italià ja va corregir cinc segles enrere els mapes estructurats entorn del Mediterrani després de tornar d’Orient. Les evidències que hi ha un altre món al qual atendre són avui més poderoses. Ja fa anys, per exemple, que l’economia dels BRICS va superar la del G-7. Però ara, com també llavors, qualsevol esmena a l’eurocentrisme (o el transatlantisme, en la seva versió contemporània) provoquen irritacions variades.
A la certesa ha contribuït també l’agresta política de Donald Trump. En la vigília del seu anterior viatge, havia repartit aranzels per a tothom el Dia de l’Alliberament i Sánchez va ser festejat com l’avançada europea a la recerca d’alternatives al seu tradicional aliat. En la vigília d’aquest últim viatge, havia declarat la guerra a l’Iran amb olímpic menyspreu a la legislació internacional i la pròpia. El capritxós calendari ha engrandit un pes espanyol a la Xina, tradicionalment més lleuger que països de l’entorn europeu.
No escassegen els dirigents europeus a Pequín però la freqüència de Sánchez, quatre aterratges en poc més de tres anys, és inèdita. Més enllà de consideracions morals ens podem preguntar si serveix d’alguna cosa. Els escèptics apunten al tossut desequilibri comercial per més acords bilaterals que es firmin. Aquests han permès que les exportacions pugessin un 7% l’últim any, segons la Moncloa, però el desbordat cabal de les xineses ha incrementat el dèficit comercial. La xifra espanta: la Xina és la responsable de més del 70% de tot el desequilibri del comerç internacional espanyol. Els aranzels de Brussel·les als cotxes elèctrics van inaugurar un xoc comercial que va seguir amb investigacions xineses sobre productes que afecten especialment França i Espanya.
Les inversions xineses a Espanya, amb un augment superior al 331%, ofereixen un panorama molt més optimista. De les possibilitats de cooperació parlen la joint venture del fabricant xinès Chery i l’espanyola Ebro a Barcelona, amb una inversió de 400 milions, o la fàbrica a Saragossa de CATL, líder global en bateries, que aquest any començarà a funcionar. Les multinacionals occidentals decideixen on inverteixen amb un full d’Excel; les xineses completen els seus càlculs amb l’estratègia nacional.
Exportació de porcs
L’acord de regionalització en el porcí, insisteixen fonts diplomàtiques, s’explica des de la cooperació intensa i la visita de Felip VI al novembre. La seva firma l’any passat va permetre que, quan van aparèixer senglars infectats a Barcelona, la resta d’Espanya continués exportant a la Xina. "Va ser una feina de molts anys, i cada visita suma", expliquen.
