«Ni llet ni pa»: ¿què fer si trobes un pollet?
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

En aquesta època de l’any és molt habitual trobar pollets de certes espècies d’au a terra. «Per a alguns, hi ha la temptació d’intentar criar-los a casa, amb tota la bona intenció del món, per després alliberar-los. Però això és un error». Així de taxatiu es mostra Albert Porté, director del centre de fauna de Vallcalent.Alguns ciutadans fins i tot compraran xeringues per mirar de donar menjar a aquests pollets indefensos, que en la majoria de casos han caigut del niu.

El camí perquè aquestes cries d’aus salvin la vida és aconseguir que arribin a un d’aquests centres, on aquests dies s’acumulen centenars de pollets trobats al carrer. «Sembla que estiguin ferits, però en la majoria de casos no és així. De vegades, en entorns naturals, els pares els alimenten tot i que hagin caigut del niu», diu Ricard Casanovas, del servei de Fauna i Flora de la Generalitat. Només cal intervenir-hi quan la vida de l’ocell corre perill, perquè és al mig del carrer o en una zona on pot ser depredat, per exemple per gats domèstics.

En cas que calgui intervenir-hi, si el niu és a prop, es pot tornar la cria al niu i comprovar si els pares l’alimenten. En cas que no ho facin, el que recomanen els experts és ficar l’animal en una capsa de cartró perquè, amb la falta de llum, es tranquil·litzi. Llavors s’ha de trucar als agents rurals o al 112 perquè et derivin als rurals.

Cada any hi ha organitzada una xarxa de salvament pensada per recuperar tota mena d’aus protegides que s’hagin allunyat perillosament del niu. «La Generalitat té un conveni amb diversos veterinaris que s’encarreguen de cuidar i traslladar les cries afectades fins als centres de fauna», explica Casanovas.

Per tant, els rurals, en funció d’on sigui l’animal, aclariran en cada cas a quina clínica veterinària s’ha d’acudir. En total, aquest 2023, hi ha 122 veterinaris que col·laboren amb el projecte, en 27 comarques. On més falciots es recullen és a Barcelona. L’últim any, només la clínica Solvet en va recuperar més de 1.600.

El que no s’ha de fer sota cap concepte és donar llet, pa moll o aigua a aquests animals. Tant els falciots com les orenetes són ocells insectívors que es dediquen a caçar mosques, mosquits i companyia mentre volen. Per tant, qualsevol tipus d’aliment que no sigui aquest perjudicarà l’animal i li complicarà les possibilitats de supervivència. El més important, asseguren des dels centres de fauna, és avisar els agents rurals tan ràpid com sigui possible perquè el temps que el pollet tard a arribar al centre sigui el mínim possible.

Notícies relacionades

Les espècies d’aus no protegides, com el tudó o la tórtora turca, bastant habituals a les ciutats, no s’admeten en aquests centres. És a dir, que en aquest cas, trucar als agents rurals no és necessari. Si es troben petits mamífers ferits s’ha de procedir de la mateixa forma.

El que sí que recalquen els experts és que, en cas de trobar una cria de cabirol o de cérvol al camp, el més important és allunyar-se’n. «Segurament la seva mare l’estarà cuidant i simplement se’n deu haver allunyat durant una estona. És important no tocar-lo ni acostar-s’hi. L’olor humana podria provocar que la seva mare l’abandonés», adverteix Casanovas.