¿Per què es retiren els ous de les tortugues marines? Els científics critiquen aquesta pràctica sistemàtica

A Espanya, com que aquestes postes encara no són gaire habituals, hi ha un protocol establert per diversos científics que altera lleument aquest procés natural. A Catalunya s’aplica de la següent forma: quan s’alerta d’una posta, agents rurals i especialistes del CRAM (Centre de Conservació i Recuperació d’Animals Marins), sota l’autorització de la Generalitat, es mobilitzen. Acudeixen al lloc del niu i desenterren els ous «per ajudar que la reproducció tiri endavant». Això és, almenys, el que consideren el Departament d’Acció Climàtica i el CRAM.

Sílvia Giralt, responsable de l’àrea de conservació i investigació d’aquesta entitat privada, explica que de vegades canvien el niu de lloc, «per si la femella l’ha situat massa a prop de l’aigua». A més, retiren alguns ous per covar-los en captivitat. «Així, garantim que les cries tirin endavant. També ens serveix per estudiar l’espècie i entendre per què aquestes tortugues posen els ous a les nostres platges».

Quan neixin les tortugues en captivitat, els professionals del CRAM esperaran que creixin per després alliberar-les «sense que siguin tan vulnerables a possibles predadors». Paral·lelament, es protegeix el tram de platja on hi ha els ous que no s’han emportat. Això és el que ha passat recentment al delta de l’Ebre i a Begur (Baix Empordà).

‼️Des de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament es fa una crida a tota la població a col·laborar en la protecció, defensa i benestar d’aquesta espècie durant la seva estada a casa nostra.

🔎 https://t.co/9swLIITEqo pic.twitter.com/w3eQSXO7gL

— Ajuntament de Begur (@AjBegur) 19 de junio de 2023

No obstant, alguns experts consultats per EL PERIÓDICO adverteixen que aquestes pràctiques no serveixen per salvar les tortugues. «Són protocols que s’haurien de revisar», opina Manel Gazo, zoòleg especialitzat en fauna marina. Myriam Chaparro, ecòloga i biòloga marina que ha treballat molts anys amb tortugues, va en la mateixa direcció: «El que no pot ser és que es faci de forma sistemàtica ni que es digui que és una operació de salvament. ¿Nosaltres sabem millor com fer una posta que una femella de tortuga?».

Equip de salvament

El mateix es pregunta el biòleg Enric Badosa: «Quan modifiquem un niu per norma, ¿com podem saber què passaria si no el toquéssim?». Gazo té dubtes sobre el que s’explica públicament: «Si és per a investigacions diguem-ho clar, però no diguem que ho fem per preservar l’espècie. Jo, com a científic, entenc que es vulguin fer estudis. ¿Però quan deixarem de fer-ho sempre?».

Chaparro considera que sobre les tortugues careta ja hi ha prou informació: «Sempre es pot continuar investigant, no dic que no. Però modificar tots els nius no crec que sigui la millor idea. Si la tortuga ha posat 120 ous, ¿per què en deixem 90?». Des del CRAM responen que es fa precisament per assegurar que aquests 90 facin eclosió, en una acció sustentada en estudis. No obstant, part de la comunitat científica continua sense veure-ho clar.

Després hi ha el debat ètic. «¿Qui ens creiem que som, juguem a ser déus?», planteja Chaparro. Assegura que els ous de vegades tiren endavant i d’altres no, però insisteix que no està comprovat que, intervenint, la taxa d’èxit sigui més gran. Badosa recorda que fa uns anys van morir totes les cries que havien nascut al CRAM.

«No podem saber l’èxit que tindria el niu de forma natural, perquè ja l’hem modificat», considera Chaparro. De fet, en alguns casos, han nascut tortugues sense que s’hagués detectat el niu. «Les tortugues són una espècie protegida, sí. Però els agents rurals i els centres de fauna de la Generalitat no retiren ous dels nius de les aus protegides per sistema», afegeix.

Pesca incidental

Els tres experts afirmen que el punt feble de l’espècie no és el procés d’incubació, sinó el seu creixement en alta mar. «El gran obstacle, més que els predadors, són les captures no intencionades dels barcos pesquers. El que hem de fer és evitar la pesca a gran escala en les seves rutes migratòries i explicar als pescadors com alliberar-les», diu Chaparro. També apunta als plàstics i la contaminació del medi marí. Gazo també afirma que la pesca és una de les principals amenaces d’aquesta espècie marina.

Notícies relacionades

Cinc nens van morir ofegats el 2023 en piscines catalanes

El fiscal insta a posar fi als abocaments al mar al Baix Llobregat

Tant ell com Chaparro reclamen que es revisi el protocol, exigeixen més transparència i deixen algunes preguntes en l’aire: «¿Sabem exactament quantes tortugues s’alliberen?», «¿per què ho fa només una única entitat privada?», «¿realment aquest procés està servint per millorar la població d’aquesta espècie essencial per a la biodiversitat?».

El debat està servit. Des del CRAM i la Generalitat defensen que aquest protocol es fa a escala estatal i que està basat en arguments científics. La directora del CRAM, en declaracions a EL PERIÓDICO, assegura que el cost, en aquests moments, va a càrrec del seu centre, finançat majoritàriament a través de fons privats.