El Consell de Ministres aprova l’Estratègia Nacional per a la Lluita contra el Sensellarisme

El Consell de Ministres, a petició del Ministeri de Drets Socials, ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia Nacional per a la Lluita contra el Sensellarisme a Espanya 2023-2030. Segons detalla el departament que dirigeix Ione Belarra, es tracta d’un marc d’actuació que pretén abordar la situació que pateixen més de 28.500 persones a Espanya i aconseguir reduir, en els pròxims set anys, en un 95% el nombre de persones que es troben en situació de carrer involuntària al nostre país.

Amb dades de l’INE del 2022, hi havia 28.552 persones sense llar, de les quals 7.277 es trobaven en situació de carrer, 11.498 en albergs i centres d’acollida i 9.778 en pisos i pensions per a persones sense llar. Drets Socials assegura que aquesta estratègia neix «del compromís del Govern de donar una resposta integral i coordinada a la situació d’aquestes persones i des d’un plantejament global i coordinat de totes les administracions públiques, a través d’un marc d’acció conjunta per impulsar polítiques que millorin la situació de les persones sense llar, que en la nostra societat és una de les expressions més greus de l’exclusió i vulnerabilitat social».

Dos objectius generals

Aquesta estratègia s’estructura a partir de dos objectius principals: erradicar el sensellarisme de carrer i prevenir-lo. Aquests dos grans propòsits, al seu torn, s’articulen al voltant de dotze aspectes específics emmarcats en quatre eixos d’actuació. Es busca que el nombre de 7.277 persones en situació de carrer i el de 2.082 persones que fa entre 0 i 6 mesos que no tenen allotjament propi, que figuren en l’‘Enquesta a les persones sense llar de l’INE del 2022’, es redueixin al 50% per a l’any 2028 i al 95% per a l’any 2030.

Amb dades d’aquest mateix informe, la major part de les persones sense llar són homes (76,7%), però destaca la proporció de dones que estan en aquesta situació, que ha augmentat fins al 23,3% respecte al 19,7% de l’any 2012. El 51,1% de les persones sense llar tenen menys de 45 anys, el 43,3% tenen entre 45 i 64 anys i les de més de 64 anys representen el 5,5%.

L’edat mitjana se situa en 42,9 anys. El 50,1% tenen nacionalitat espanyola, i el 49,9%, estrangera. El 93,3% dels espanyols estan empadronat en algun municipi, enfront el 75,8% dels estrangers. Pel que fa als estrangers, la majoria tenen nacionalitat d’un país de l’Àfrica (53,3%), seguit per Amèrica (25,9%) i Europa (16,7%).

Quant al temps de residència, el 43,1% dels estrangers sense llar fa més de cinc anys que estan a Espanya. En la població estrangera sense llar, les dades de l’INE observen més pes de les edats més joves. El 68,0% tenen menys de 45 anys, enfront el 34,3% dels espanyols. Aquesta diferència s’accentua en el grup d’edat de 18 a 29 anys. 

L’enquesta de l’INE –publicada l’octubre del 2022– determina que per cada 100.000 habitants hi ha 86,6 persones sense llar. Per comunitats autònomes, les taxes més elevades se situen a Ceuta (391,4), el País Basc (315,9), la Comunitat Foral de Navarra (214,7) i Cantàbria (182,6). Per la seva banda, el País Valencià (14,8), Catalunya (42,6), Castella-la Manxa (45,0) i la Regió de Múrcia (48,4) van registrar les taxes més baixes.

Diversos ministeris

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

L’estratègia que avui ha aprovat el Consell de Ministres serà vigent fins al 2030, quan es farà un balanç final dels resultats, i comptarà amb una avaluació intermèdia l’any 2028. En la seva elaboració hi han participat tots els actors implicats en la lluita contra el sensellarisme al nostre país. Per part de l’Administració general de l’Estat, a més del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, hi han participat quinze centres directius dels ministeris de Sanitat; Igualtat; Interior; Justícia; Inclusió, Seguretat Social i Migracions; Treball i Economia Social, i Afers Econòmics i Transformació Digital.

Les comunitats autònomes han participat a través de la Comissió Delegada del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència. També hi han participat entitats locals referents, entitats del tercer Sector d’acció social (fonamentalment del Consell Estatal d’ONG d’Acció Social) i persones que han viscut al carrer, amb el suport de la Xarxa Europea de Lluitacontra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN-ES).