¿Qui demana buidar un pantà per al reg? Quatre claus del conflicte entre Riudecanyes i Siurana

El transvasament del riu Siurana cap a la comarca del Baix Camp va començar als anys 50. Una part de l’aigua del riu s’enviava cap al pantà de Riudecanyes, que es proveeix principalment gràcies a aquesta connexió, ja que la riera de Riudecanyes amb prou feines sol portar aigua. L’any passat, davant la situació de sequera, el Govern va parar el transvasament perquè hi havia risc que els pobles del Priorat es quedessin sense aigua (l’embassament de Siurana també és sota mínims). En els últims anys, diverses plataformes ecologistes han reivindicat la importància de preservar un cabal mínim per al riu, un aspecte en el qual s’han aconseguit alguns avanços.

Els usos del pantà de Riudecanyes no es limiten al reg agrícola. L’aigua que no utilitzen els agricultors serveix per proveir municipis com Reus o Riudoms o Selva del Camp. Ara, els agricultors i alguns dels municipis proveïts parcialment pel pantà han demanat disposar d’aigua regenerada per al reg i altres usos. Una cosa que, segons els ecologistes, arriba tard. «Almenys desvincularia l’estat de les reserves de Riudecanyes del transvasament del malmès riu Siurana», diu Andreu Escolà, membre del GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans).

Escolà és un dels referents d’ecologisme a les comarques del sud de Catalunya. Fa anys que lluita per acabar amb el transvasament del riu Siurana. El 2017 i el 2018, va participar en l’organització de dues accions de protesta. El 2017, van tapar amb fustes l’embornal pel qual l’aigua es desviava cap a Riudecanyes. El 2018, van transportar aigua amb galledes des del punt del transvasament fins al riu Siurana: «Era una metàfora per demostrar que volíem que l’aigua tornés al riu. Va ser un acte lúdic, amb nens i nenes. No hi vaig participar físicament però sí que vaig parlar amb els mitjans de comunicació com a president del GEPEC, el meu càrrec de llavors».

Per aquestes dues accions, li demanen set anys de presó. Demà declararà davant el jutge acusat de desviar el curs de l’aigua, d’usurpació d’aigua i d’ocupació d’espai privat, després d’una denúncia de la comunitat de regants de Riudecanyes, que li atribueix impedir que l’aigua avancés cap a aquest pantà del Baix Camp. Els denunciants també acusen Anaïs Estrems, una altra activista. «Explicarem el que vam fer, sense més ni més, només va ser un gest reivindicatiu», diu Escolà.

L’objectiu final dels ecologistes i centenars de veïns del Priorat és que l’aigua del riu Siurana flueixi pel riu Siurana i res més. És una meta que encara és lluny, però amb la judicialització del conflicte han posat el problema sobre la taula. Cada vegada més gent és conscient que el pantà de Siurana agonitza no només per la sequera sinó perquè part de l’aigua històricament s’ha derivat cap a Riudecanyes.

Aquest transvasament és un més dels que estan vigents a Catalunya. Una part del riu Ebre es transvasa cap a les comarques de Tarragona, i part de l’aigua del Ter, cada vegada menys després dels acords de la Taula del Ter, s’envia a l’àrea metropolitana de Barcelona.