La sequera obligarà a apujar el preu de l’aigua: l’avís de les empreses subministradores

Una altra dificultat que la sequera ha tret a la llum és el baix rendiment d’algunes xarxes de distribució, ja sigui per frau o per fuites causades per l’antiguitat de les canonades. Per solucionar-ho, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ofereix subvencions als ajuntaments que es proposin reparar i modernitzar les seves xarxes de proveïment.

«Tot això té un cost molt elevat. I els diners per pagar-ho s’hauran de treure del cànon de l’aigua, que depèn de l’ACA, o de la tarifa que paga el consumidor, competència municipal», adverteix en declaracions a EL PERIÓDICO Daniel Milan, president de la comissió tècnica d’ASAC (Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya), que avança així un possible augment del preu de l’aigua.

El director de l’ACA, Samuel Reyes, en l’última roda de premsa que va fer després del Consell Executiu del Govern, no va descartar una futura pujada del cànon, tot i que va especificar que existien altres mesures per sufragar les inversions necessàries. No obstant, la principal associació d’empreses subministradores, que assumeix més del 80% de les xarxes de distribució i inclou Aigües de Barcelona, Aqualia o ATL (Ens d’Abastament d’Aigües Ter-Llobregat), no hi veu gaires altres sortides.

Joan Carles Ferraté, vicepresident d’ASAC, ha plantejat el mateix durant una taula rodona celebrada aquest dimarts a Igualada (Anoia) sota el títol ‘Menys aigua i de menor qualitat: els reptes de la gestió dels recursos hídrics a Catalunya’. Ferraté ha parlat de la necessitat de noves infraestructures: «Necessitem accelerar la seva construcció per resoldre alguns problemes, però tot això ens obliga a parlar del cost. ¿Es pagarà via cànon o via tarifa?».

Fraus d’aigua

Milan adverteix que els municipis petits tenen grans dificultats per recaptar prou diners que els permetin fer reparacions. «Les ajudes de l’ACA són importants, però són un copagament, els consistoris han de posar part dels diners», aclareix.

En aquest punt, Milan avisa dels perills de la burocratització extrema: «Cal anar molt amb compte amb això, de vegades la burocràcia és lenta. I els diners de l’Administració els han d’arribar al més aviat possible». També reclama el Departament de Salut que sigui àgil a l’hora de donar certes autoritzacions: «Si cal fer nous tractaments com els del Besòs o obrir un nou pou per al proveïment, es necessita el vistiplau de la conselleria. I aquests processos no poden esperar».

Un altre tema que s’ha posat sobre la taula en la jornada és el baix rendiment d’algunes xarxes. És a dir, el fet que alguns pobles tinguin un alt consum d’aigua causat per les pèrdues de les xarxes, les purgues o els fraus, «que són un dels problemes destacats que perjudiquen el rendiment». Per posar solució a això, es requerirà també un sobreesforç per part de municipis i empreses.

Baixa qualitat

¿Com s’explica que la qualitat de l’aigua hagi empitjorat per culpa de la sequera? «Ho explica l’escassetat de recursos. Quan en els aqüífers hi ha poca quantitat d’aigua, els sulfats o les sals estan menys diluïdes», explica Milan. Això dificulta el sanejament.

Aquest 2023, ha entrat en vigor una directiva europea que exigeix encara una qualitat més gran. «Per aconseguir-ho, es necessitarà inversió. No hi ha cap altre camí», conclou el representant d’ASAC. Ferraté reconeix que la situació és complexa: «No passem per un bon moment, els recursos són limitats i la demanda es manté. Serà imprescindible la cooperació entre els agents implicats i el foment de la recirculació de l’aigua, per exemple a través de la regeneració».

Notícies relacionades

Urbanitzacions, fuites sistemàtiques i consum turístic: «Ho tenim molt difícil estalviar més aigua»

Els pantans superen el 30%: una millora «insuficient» segons el Govern

Malgrat les dificultats, en el sector hi ha un relatiu optimisme, ja que l’escenari de crisi hídrica ha obligat que tothom «es posi les piles». Demanen que aquesta vegada no quedin deures per fer, com va passar el 2008, i que Catalunya estigui preparada per a les sequeres del futur.

El director de l’ACA, que també ha participat en la trobada, ha assegurat que l’augment de les reserves que s’ha produït al maig i juny ajorna un mes i mig o més l’entrada en fase d’emergència: «Això seria a l’octubre, que és quan teòricament arriben les pluges, per tant veurem què passa». Reyes, amb aquestes paraules, obre la porta a un escenari en el qual l’emergència no s’arribi a declarar. Ara les reserves dels embassaments se situen al 30%. Cal veure si d’aquí tres mesos hauran pujat més o s’hauran reduït de nou.