«La innovació educativa és el camí»: guanyadors del premi Ensenyament reivindiquen el canvi a l’escola

El Cercle d’Economia ha sigut aquest dilluns escenari d’un acte per commemorar els 15 anys del premi Ensenyament a la innovació educativa a Catalunya, un guardó que té gran prestigi entre escoles i instituts i que ha servit per avalar la feina i els projectes de direccions de nombrosos centres. Alguns dels premiats al llarg d’aquests anys –Jordi Musons, director de l’escola Sadako; Xavier López, director de l’escola Octavio Paz; Narcís Almena, director de l’institut Comte de Rius de Tarragona, i Susanna Soler, exdirectora de l’institut Montgròs de Sant Pere de Ribes, s’han reunit per parlar d’aquests projectes transformadors. Ho han fet en un moment en què el sistema educatiu ha rebut el recent cop de l’informe PIRLS, que ha reflectit un descens de la comprensió lectora. I, anteriorment, el pal del descens del nivell de l’alumnat en les competències bàsiques de primària i secundària.

Malgrat això, tots ells han reiterat l’aposta per la innovació en l’educació. Han matisat, això sí, que encara queda camí per aconseguir que la innovació arribi i es mantingui en totes les escoles.

«La innovació continua intacta sens dubte. El que és difícil és mantenir els projectes innovadors. El projecte de Sadako ha sobreviscut vuit anys però no ha sigut fàcil. Hi ha molts projectes innovadors que s’ofeguen perquè és difícil implantar la innovació educativa», ha valorat Musons, que va recollir el premi Ensenyament el 2015.

A aquesta escola barcelonina el guardó de la Fundació Cercle d’Economia els va servir per «sortir de l’anonimat i de la clandestinitat». «Anàvem molt contra corrent i el premi del Cercle va posar en valor la nostra feina. Ens va permetre sortir de l’armari i convertir-nos en centre de referència i inspiració. Va ser un aval indispensable, no només externament, sinó internament: va donar múscul al nostre equip docent. Ens va servir per animar-nos i veure que anàvem bé», ha recordat. Sadako va implantar elements que avui dia ja són més habituals, que no, encara, universals: l’educació emocional, la docència compartida a l’aula, les situacions d’aprenentatge competencial i la implicació de l’alumnat en assumptes com la resolució de conflictes.

Musons fuig del negativisme dels últims informes sobre el descens de la comprensió lectora o sobre les competències bàsiques de l’alumnat. «L’educació és una cosa més profunda que un titular. Tots llegim menys que fa 20 anys», diu. Sí que admet que l’educació és avui encara «molt teòrica i poc pràctica». Defensa que l’alumne ha d’aprendre a fer coses i aplicar aquest coneixement. «Els processos han de ser pràctics i l’alumne ha de ser més autònom i tenir un procés més actiu a l’escola. Encara som lluny d’aquest model d’aprenentatge», diu després de recordar la seva visita a una aula danesa en la qual nens de quatre i cinc anys treballaven amb eines en un taller. «Aquí encara anem amb les tisores de punta rodona», descriu a manera d’exemple.

Per a això, els professors són clau. «Necessitem docents amb competències socioemocionals, cosa que abans no era tan important. Els docents han de ser hàbils en aquestes competències, i això és molt més exigent que transmetre únicament els coneixements de la matèria».

Dubtes sobre l’informe PIRLS

En la mateixa línia, Xavier López defensa que «la innovació és el camí». «N’estic convençudíssim. Necessitem alumnes competencials amb habilitats per resoldre problemes i ganes d’aprendre. El model tradicional no motivava l’alumnat». El director de l’escola de primària Octavio Paz relativitza els mals resultats de l’informe PIRLS. «¿Les eines amb què s’elaboren els informes són les adequades? ¿Com es fan els informes? ¿Què és el que avaluem? ¿Abans funcionava tot? Potser caldria repensar com recollim les dades quan resulta que les necessitats actuals són diferents», planteja. Sí que admet que falten més recursos econòmics i humans per portar a la pràctica amb èxit els models d’innovació educativa.

El mateix opina Susanna Soler, directora fins al curs 21-22 de l’institut Montgròs: «Faria falta un altre informe PIRLS per contrastar aquests resultats. Jo impulsaria un estudi paral·lel. No veig en els alumnes que s’hagi reduït la comprensió lectora», ha afirmat.

Notícies relacionades

La figura de l’orientador només existeix en 35 dels 400 centres d’FP de Catalunya

La inexistent figura de l’informàtic escolar llasta la digitalització del sistema educatiu

És una altra ferma convençuda del poder de la innovació educativa. «La pena és que no hi ha gaires centres amb projectes innovadors. Seran un 25% del total. Totes les escoles tenen una cosa innovadora, però normalment, la majoria són projectes de millora. No hi ha tants centres amb projectes de transformació», ha lamentat. Un d’aquests és el Montgròs, que el 2017 va recollir un premi pel seu projecte de tirar parets i obrir aules: van convertir les aules de primer de l’ESO en un sol espai, amb alumnes organitzats en grups i quatre professors per aula per així avançar en el treball per àmbits. «El premi ens va donar confiança de cara enfora i internament. Ens va reconèixer que anàvem bé i vam poder obrir les aules de la resta de secundària», explica Soler.

També la formació professional ha sigut reconeguda aquests anys amb el premi Ensenyament. Un dels guardonats, el 2013, va ser l’institut Comte de Rius, precursor a Catalunya de l’FP Dual, que va iniciar el 2009. Almena recorda que el guardó els va permetre avançar en la formació del professorat i augmentar les col·laboracions amb empreses.