Mamífers aquàtics

Any rècord de cetacis a Catalunya: per primera vegada una entitat observa les vuit espècies del Mediterrani

  • L’entitat Cetàcea aconsegueix albirar en un sol any totes les classes de dofins i balenes possibles

  • «Molta gent no sap que hi ha catxalots a prop de Barcelona», detalla un biòleg

Any rècord de cetacis a Catalunya: per primera vegada una entitat observa les vuit espècies del Mediterrani

Cetàcea

3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Ganes de navegar, vista de felí i sobretot, molta paciència. És el que han necessitat els experts de Cetàcea per cantar bingo i a la fi localitzar els desitjats vuit del Mediterrani. En 10 anys de trajectòria, només els faltava un cromo: el cap d’olla. Fins que un dia de primavera, una aleta dorsal fosca va emergir de l’aigua. Tenia una forma que no estaven acostumats a reconèixer. I quan l’animal va deixar al descobert la silueta sencera, no hi va haver dubtes. Ho havien aconseguit.

Havien trobat una família de 13 membres, amb cries i tot. El cap d’olla comú (en realitat no tan comú) és l’espècie de dofí més gran del Mediterrani. Pot arribar a fer sis metres de llarg i forma grans grups familiars, però encara se saben pocs detalls sobre la seva conducta. «Estem molt contents, sabíem que estaven per aquí, però sempre s’escapolien dels nostres prismàtics», relata Abraham Mas, biòleg de l’entitat.

L’important de la notícia és que l’observació inèdita coincideix amb un any fructífer a l’hora de recollir dades. En total, han anotat 166 albiraments, sense comptar taurons, mantes o tortugues. El rei de la llista és el dofí llistat, un cetaci saltironant que sovint s’acosta als barcos quan naveguen davant del Garraf.

Veïns garrafencs

Aquest tros de mar, davant Sitges o Vilanova i la Geltrú, és ideal per a l’anàlisi de dofins i balenes, assegura Mas: «Hi ha hàbitats heterogenis: llocs poc profunds i altres de gran profunditat, d’entre 1.000 i 2.000 metres». El que crida l’atenció a molts d’aquests animals és un canó submarí, amb la seva vall de pendents i planes sota l’aigua. «Aquí s’alimenten els caps d’olla, que mengen calamars», detalla Mas.

En altres parts de la costa catalana es podria intentar el mateix tipus d’exploracions, però ningú està fent un estudi sistemàtic al Cap de Creus o al Maresme.

Davant les nostres costes, els dofins, auguri de la bona sort en els mites, comparteixen casa amb dos grans colossos: el catxalot i el rorqual comú. El catxalot és el depredador més gran del món i feia dos anys que no el veien a prop de Catalunya, una cosa no gaire habitual. El rorqual és la segona balena més gran del món. El localitzen habitualment en aquestes dates, des del febrer fins a l’estiu. Aquest últim any, l’espècie es va albirar 18 vegades, «una dada important perquè és un mamífer del qual se saben molt poques coses», diu Mas.

Tots a bord

En realitat, els cetacis en general són grans desconeguts, es lamenta aquest expert: «Les observacions han de ser respectuoses, amb distància i duren poca estona. Has de recopilar tota la informació en poc temps», detalla. L’entitat Cetàcea treballa amb un equip de voluntaris que entreguen el seu temps lliure a aquests animals marins.

Notícies relacionades

Les seves excursions científiques estan obertes a tothom. El preu serveix per col·laborar amb la seva tasca, i un dia de sort, hi ha alguna opció de trobar un catxalot, aquest animal de pel·lícula que tenim més a prop del que sembla. El més probable, no obstant, és conformar-se amb els dofins llistats o els mulars, el dofí que domestiquen en alguns zoos.

També identifiquen ocells en perill d’extinció com la baldriga balear o aus de bec vistós com el fraret, que alguns busquen a Islàndia. De vegades disfruten de les tortugues caretes i fins i tot se sorprenen amb un tauró mako, un carnívor rar de veure. Aquest mes de març tenen sortides programades cada cap de setmana.