Informe del comitè científic

La investigació del ministeri sobre l’origen de la pesta porcina a Catalunya torna a obrir la porta a la hipòtesi de l’entrepà

Els experts designats pel Govern central consideren com a «escenari més plausible» que el virus arribés a través de productes carnis contaminats o de restes de menjar transportades per persones

Registro policial en el laboratorio IRTA-CReSA de Cerdanyola, investigado por el origen de la peste porcina

Registro policial en el laboratorio IRTA-CReSA de Cerdanyola, investigado por el origen de la peste porcina / ZOWY VOETEN

2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

La investigació de l’equip científic designat pel Ministeri d’Agricultura per esbrinar com va arribar la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya ha conclòs que la introducció per l’activitat humana és l’origen més probable de l’aparició del virus a Cerdanyola, localitzat per primera vegada en un senglar trobat mort als voltants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). «És l’escenari considerat més plausible i coherent amb l’evidència disponible», indica l’informe fet públic aquest dilluns. «L’aparició aïllada del focus en un entorn periurbà altament connectat per infraestructures viàries i ferroviàries suggereix que el virus podria haver entrat a través de productes carnis contaminats o de restes de menjar transportades per persones». Aquesta última possibilitat enllaça amb la hipòtesi de l’entrepà que inicialment van apuntar alguns responsables polítics com el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i el director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, Emilio García Muro.

Les altres dues opcions amb què ha treballat el comitè científic, l’alliberament accidental d’un laboratori i la introducció deliberada, són més improbables, assegura l’informe ministerial. Pel que fa a la primera, és a dir, que s’hagués produït una hipotètica fuita de material biològic del laboratori que el CReSA-IRTA té a Bellaterra, «tot i que es va considerar inicialment a causa de la proximitat del centre de recerca, es va descartar després d’estudis genètics independents que no van trobar cap coincidència entre el virus del brot i les soques utilitzades en experiments». En relació amb un possible boicot o una alliberació intencionada del virus, l’anàlisi jutja aquesta possibilitat com a «poc coherent», ja que aquests esdeveniments solen utilitzar soques ben conegudes, i el virus detectat a Espanya presenta una estructura genòmica singular amb un comportament biològic incert.

Senglars i escombraries

El debat sobre les vies d’entrada s’intensifica en considerar que el brot va aparèixer en un entorn periurbà altament connectat (a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona, autopistes i xarxes ferroviàries). L’alta mobilitat internacional, inclosos estudiants i treballadors estrangers, suggereix que una introducció accidental de productes per a consum propi és una via molt més probable que un acte deliberat.

Notícies relacionades

L’estructura del territori permet, a més, que els senglars accedeixin fàcilment a contenidors d’escombraries i àrees de pícnic, facilitant el contacte amb residus humans contaminats. En tot cas, els experts suggereixen que l’origen del brot a Espanya respon més a una introducció puntual i accidental vinculada a l’activitat humana globalitzada que no pas a una acció deliberada, basant-se principalment en el fet que el virus detectat és una variant genètica singular el comportament epidemiològic de la qual no hauria estat atractiu ni previsible per a una acció intencionada.

El comitè científic per a l’assessorament finalitza el seu informe amb nou recomanacions per evitar la propagació de la malaltia.