Teresa Jordà, la consellera de la llet crua i la sequera que va unir agricultors i ecologistes

Forjada en la política municipal a Ripoll i després al Congrés dels Diputats, Teresa Jordà va aterrar al Departament de Agricultura, Pesca i Ramaderia el 2018, formant part del Govern de Quim Torra.

En els seus primers mesos com a consellera, va començar a ser coneguda per la polèmica de la llet crua, quan va animar la gent a consumir aquest producte, una decisió que no li va estalviar crítiques i linxaments. A través del seu estil pròxim i rialler, va intentar traçar ponts amb el món agrícola.

Amb el sorpasso d’Esquerra a Junts en les eleccions del 2020, la seva feina es va modificar. Va ser una de les conselleres que va repetir, aquesta vegada en l’Executiu comandat per Aragonès, però les seves funcions i responsabilitats van canviar. Naixia el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que inclouria la lluita contra la crisi climàtica i les competències sobre pesca, ramaderia i agricultura.

Jordà, des d’aquesta ‘nova’ posició, va haver d’afrontar les conseqüències del temporal ‘Gloria’ i assegurar ajudes als agricultors de tot Catalunya, que acumulaven pèrdues milionàries. Va ser després d’aquest fenomen que Jordà va decidir encarrilar el problema del delta de l’Ebre, una zona crítica, devorada centímetre a centímetre pel mar.

Crisi climàtica

Jordà va presentar l’Estratègia Delta, en la qual proposa un model de delta a l’holandesa, frenant la intrusió marina amb dics tecnològics. El delta de l’Ebre també li va servir per tendir ponts amb la Moncloa, en concret amb la ministra Teresa Ribera, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

El fet que les competències de medi ambient estiguessin ara dins del que abans es deia Agricultura va provocar friccions i tensions amb el sector agrícola, però Jordà sempre va defensar l’entesa entre aquests dos sectors. «Si agricultors i ecologistes no estem d’acords, ja sabeu qui arriba. Llavors, apareixen els del ciment, i aquests sempre guanyen», va advertir algunes vegades per buscar el consens entre els uns i els altres, amb referència al sector de la construcció, les infraestructures i les edificacions.

Una de les assignatures que li ha quedat pendent és decretar la nova delimitació de la zona protegida al delta del Llobregat, una cosa que exigeix Europa i que no ha estat exempta de controvèrsia precisament per les diferències entre aquestes dues ànimes que compartien conselleria.

Sequera

En els últims mesos, el treball de Jordà s’ha centrat en el gran problema de Catalunya: la sequera. La consellera ha hagut d’afrontar les restriccions agrícoles i les pèrdues dels agricultors, als quals caldrà donar ajudes, una de les tasques del nou conseller, i també la gestió d’aquest bé escàs.

Jordà també s’ha encarregat negociar amb el Ministeri la inversió per a l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera. En aquests diàlegs, ha fet valer la seva relació més que cordial amb la ministra Ribera. En canvi, les seves exigències no han donat els mateixos fruits amb el Ministeri d’Agricultura, a qui Jordà ha reclamat implicació per modernitzar el canal d’Urgell en múltiples ocasions.

El Departament de Jordà va fracassar en la cimera de la sequera pel desacord sobre les sancions als pobles que consumeixin més del permès. Finalment, setmanes després es va arribar a un acord. La consellera va apostar pel lideratge del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, a l’hora d’explicar la sequera a la ciutadania i els mitjans de comunicació.

Notícies relacionades

Una vintena de propietaris denuncien l’Estat per inacció al delta de l’Ebre

Consum d’aigua desorbitat: 20 municipis catalans superen el límit permès en plena sequera

A Jordà li han quedat algunes assignatures pendents en matèria de transició ecològica, un procés que no s’ha accelerat tant com s’hauria d’haver fet en els últims anys, i també en l’àmbit de la biodiversitat i la protecció d’ecosistemes: no s’ha aprovat la llei de patrimoni natural ni s’ha creat oficialment l’agència de la natura. A més, també queda pendent d’aprovar la llei catalana de residus.

El que sí que ha aconseguit Jordà és normalitzar el fet que existeixi una conselleria centrada a mitigar els efectes de la crisi climàtica. En el cas català, i així continuarà sent, amb la particularitat que s’ha d’entendre amb un dels sectors causants del problema, que és un dels motors oblidats de Catalunya: l’agricultura.