Consum d’aigua desorbitat: 20 municipis catalans superen el límit permès en plena sequera

L’interrogant a què el Govern prefereix no donar resposta és quins són aquests municipis. El que sí que asseguren fonts de l’Executiu és que es tracta de ciutats grans, mitjanes i petites. En cap cas són poblets amb unes quantes desenes d’habitants.

De fet, en alguns casos hi ha municipis importants, de gairebé 40.000 habitants, que excedeixen de forma exagerada el límit establert. És a dir que, en total, aquesta vintena de consistoris amb un alt dispendi suposen desenes de milers d’habitants.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha enviat cartes i ha contactat directament amb els ajuntaments d’aquestes ciutats i pobles per demanar-los explicacions. Se’ls pregunta per què no compleixen i què estan fent per revertir la situació.

Sancions llunyanes

Segons expliquen fonts de l’ACA, se’ls requereix que actuïn tot i que encara no es posin multes. A l’ACA són conscients que les sancions encara poden trigar a arribar.

Des de la conselleria d’Acció Climàtica admeten que estan lligats de peus i mans perquè, davant la falta d’acord amb el PSC i Junts en la primera cimera de la sequera, no van poder posar en marxa les multes. ERC, la CUP i els Comuns estaven a favor de les sancions immediates, però el que ERC va acordar amb els dos partits majoritaris en l’oposició va ser una altra cosa.

S’aplicaran multes un mes després que l’ACA tregui la convocatòria d’ajuts econòmics per als municipis, una partida de més de 50 milions. Les bases s’havien de publicar entre maig i juny, però de moment encara no s’ha fet. Quan es publiquin, sortirà la convocatòria. Després, un mes després, es podrà veure quins municipis no s’han apuntat a aquesta convocatòria. Els que no siguin en la llista i incompleixin amb la dotació màxima permesa podran ser multats. En resum: perquè això passi, encara falten unes quantes setmanes, per no dir uns mesos.

Segons ha pogut saber aquest diari, entre aquests 20 pobles i ciutats que dupliquen el consum màxim de 230 l/h al dia, es troben municipis costaners i turístics que veuran multiplicada la seva població en les pròximes setmanes, per la qual cosa el panorama podria ser encara pitjor. Però també hi ha urbs amb un fort entramat industrial o altres activitats.

Als ajuntaments d’aquests pobles i ciutats, que generen certa preocupació en el Govern, hi ha alcaldes de tots els colors polítics.

Algunes veus autoritzades de la conselleria consideren que el sector turístic i el sector terciari en general no han fet els mateixos sacrificis i esforços que el sector agrícola i ramader, sobre el qual ha recaigut el pes de les restriccions i gran part de la responsabilitat.

Més responsabilitat

Aquestes fonts també destaquen que no es poden exigir responsabilitats només a la ciutadania, sinó que és important exigir mesures i implicació a sectors econòmics que no estan prou compromesos i a municipis. És important recordar que a més de les piscines, que evidentment tenen unconsum d’aigua important, en molts hotels de luxe (banyeres, jacuzzis, restaurants) es consumeix molta més quantitat d’aigua de la mitjana de la població.

Des que es va declarar l’excepcionalitat en molts municipis de les conques internes catalanes, hi ha restriccions imposades per al consum. No obstant, són els ajuntaments els que s’han d’encarregar de comprovar que la suma total de la despesa urbana (no només cases, sinó també restaurants i empreses) no sobrepassi el límit assenyalat.

Notícies relacionades

Teresa Jordà, sobre el delta de l’Ebre: «En poc temps hi pot haver refugiats climàtics catalans»

Només un 32% dels municipis catalans tenen pla contra inundacions

Si les pluges no continuen i la situació dels embassaments no millora de forma abundant, més del que ho ha fet fins al moment, la Generalitat ve avisant que es podria entrar en emergència al setembre, a finals d’estiu. Ara els embassaments s’acosten al 27%, però encara ha de passar l’estiu, una època poc plujosa. Si finalment l’emergència es declara, els consums màxims permesos encara es restringirien més.

Una de les solucions perquè els municipis redueixin la despesa d’aigua és potenciar l’aigua regenerada, intentar limitar el consum d’algunes indústries i començar obres per reduir fugues a les xarxes de distribució.