Una vintena de propietaris denuncien l’Estat per inacció al delta de l’Ebre

«El delta no mor, fa temps que l’estan matant», lamenta Marcel·la Otamendi. És propietària d’una finca de l’entorn del parc natural del delta de l’Ebre. En els últims anys, alguns camps d’arròs abans cultivables ho han deixat de ser per la intrusió del mar, un fenomen que anirà a més si ningú el para.

«Ens sentíem abandonats, i per això vam dir ‘prou’ i ens vam posar en contacte amb advocats», explica Otamendi. Anys després d’aquella reacció, finalment avui fan el pas i presenten una denúncia a l’Estat per inacció i falta d’implicació a l’hora d’aplicar mesures útils.

En total, són una vintena de propietaris que exigeixen indemnitzacions pels terrenys perduts davant la regressió del delta. Quantifiquen les pèrdues en 22 milions d’euros, pels perjudicis econòmics soferts, ja que tenien terrenys productius que ja no ho són.

A més d’indemnitzacions per la responsabilitat territorial del Ministeri de Transició Ecològica, també reclamen obres de reparació per evitar que la situació empitjori. Mariona Torra, advocada del Col·lectiu Ronda, reconeix que en els dos últims anys l’Administració ha començat a actuar; no obstant, la querella va molt més lluny: «En el seu moment, quan es van construir les preses de Mequinensa, Flix i Riba-roja, se sabia que això posava en perill la continuïtat del delta per la falta de sediments». «A més, el que s’ha fet recentment s’ha demostrat que és insuficient», opina Torra.

Pantans perjudicials

La denúncia defensa que l’Estat era conscient dels perills que suposaven aquestes preses al tram final del riu. El 1973, cinquanta anys enrere, es va publicar un decret en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) anomenat decret de sanejament del delta de l’Ebre. Aquest escrit, encara vigent, preveia una sèrie de mesures per prevenir la degradació del delta. Segons els advocats dels denunciants, només es va executar una petita part d’aquestes mesures.

Des del 1985 fins al temporal ‘Gloria’, les activitats per part de l’Administració per frenar la regressió deltaica han sigut nul·les, segons els seu parer. El 2021, es va impulsar el Pla per a la protecció del delta de l’Ebre per part del ministeri de Teresa Ribera. No obstant, aquest projecte no s’ha aprovat de manera definitiva.

«La denúncia a l’Estat se sustenta en anys i anys d’inactivitat administrativa mentre el delta retrocedia», afirma. «Ens basem en una actitud que ha persistit durant anys i que s’ha perpetuat pel mal funcionament de l’Administració», afegeix Torra.

Sediments insuficients

«Deixem aquest crit a l’aire per qui ens vulgui acompanyar en aquesta lluita. Defensem viure dignament i salvar un trosset de món», exposa Otamendi. Segons aquesta propietària, que sustenta el seu discurs en els últims estudis científics, ara amb l’arribada de sediments no seria suficient: «Acumulem tants anys d’inacció que això no restauraria el delta. Necessitem mesures de protecció com dics i esculleres amb tecnologia moderna».

La denúncia també aporta arguments ecològics, i no només econòmics. S’assenyala la importància de protegir un espai clau per al medi ambient, ja que el delta va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 2013. Els advocats plantegen una falta de compliment de la llei de costes, que pretén assegurar la conservació d’espais com aquest.

Notícies relacionades

Teresa Jordà, sobre el delta de l’Ebre: «En poc temps hi pot haver refugiats climàtics catalans»

El majúscul repte de beure aigua del Besòs: «Mai vam imaginar que fos possible»

Ara, aquests 22 propietaris es proposen portar totes les seves peticions acumulades durant els últims anys als tribunals. Esperen que la mesura serveixi perquè s’apliquin solucions «reals, efectives i ràpides» mitjançant les quals s’aconsegueixi posar fi a la situació actual i frenar l’augment de la salinitat. La idea és fer-ho amb cabals sòlids i líquids al tram final del riu, i també amb mesures de protecció que evitin les constants intrusions marines a la terra.

Aquesta segona part es fonamenta en els informes d’un enginyer agrònom i un enginyer de camins que detallen les mesures exactes: creació de dunes, instal·lació de barreres geotèxtils i restauració de zones humides. És la primera vegada que la situació del delta és portada als tribunals per part d’un grup de particulars.