El nadó maltractat pels seus pares tenia fractures i lesions compatibles amb una violació

L’home i la dona, tots dos espanyols, no tenen més fills en comú, viuen a la Gran Via de la capital catalana i pertanyen a una família de classe mitjana. Ell treballa en una fàbrica i ella ho fa en el sector sanitari. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, durant la seva declaració la parella va negar els fets, va dir no entendre per què el nen tenia ferides i va afirmar que el nadó era un nen molt desitjat al qual també cuidaven les seves dues àvies.

El jutge ha acordat donar la tutela del nadó a la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), l’antiga DGAIA.

La detenció de la parella es va produir el passat 18 de març després que l’Hospital Vall d'Hebron informés els Mossos i el jutjat de guàrdia de l’ingrés d’un menor d’un mes i mig amb lesions greus. El protocol es va posar en marxa i es va detenir els pares del nadó.

El magistrat ha tingut en compte a l’hora de decretar la presó dels progenitors els informes mèdics sobre l’estat de salut del petit i les lesions que presentava, entre elles diverses fractures pel cos compatibles amb sacsejades i cops. De moment no es tem per la vida del petit.

La Fiscalia de Barcelona va demanar com a mesura cautelar la presó dels dos progenitors i la suspensió de la pàtria potestat. L’acusació pública sosté que hi havia indicis de la comissió d’un delicte de maltractament habitual, lesions i agressió sexual amb penetració. Els motius de la presó es fonamentaven en l’existència de risc de fugida, per l’elevat de les penes pels delictes presumptament comesos i per la possibilitat de reiteració delictiva.

A més de la gravetat de les lesions, s’ha tingut en compte a l’hora d’acordar l’empresonament del matrimoni les elevades penes que poden comportar els delictes que se’ls atribueixen. Una condemna per agressió sexual d’aquestes característiques oscil·laria entre els 10 i 12 anys de presó i si es demostra que hi va haver violència, fins a 15 anys. La pena per un delicte de lesions depèn de la gravetat de les mateixes, tot i que comporta una pena de presó, igual que el maltractament habitual (fins a tres anys de presó). El jutge també pot imposar, si escau, inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment d’un a cinc anys.

El protocol ha funcionat

En aquest cas, el protocol de detecció de maltractament infantil ha funcionat i ha estat l’hospital qui ha comunicat a les autoritats policials i judicials el succés. Aquest protocol va ser modificat arran del cas de la petita Alba el 2006. L’Audiència de Barcelona va condemnar el 2009 a penes que sumen 20 i 22 anys de presó Ana María Cano, la mare de la petita de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i a Francisco Javier Pérez Espinosa, la seva parella. L’acusat va agredir i maltractar la nena i la dona ho va consentir i «no va adoptar cap decisió per evitar el comportament vexatori», posant «en perill la integritat física de la menor». A conseqüència de les lesions, la nena va patir una invalidesa irreversible.

Va ser el setembre del 2006 quan es va signar un protocol entre la Sindicatura de Greuges, la fiscalia, la Delegació del Govern i diverses conselleries de la Generalitat, entre elles les de Salut, Drets Socials i Educació, per unificar l’actuació en casos greus d’abús i maltractament i passar a un model més coordinat. Es va reformar, així, el sistema de comunicacions. Abans, moltes comunicacions entre policia i jutjats, o entre jutjats, anaven fins i tot per correu postal; després del «cas Alba» van passar a ser telemàtiques, per guanyar rapidesa. També es va impulsar el RUMI (Registre Unificat de Maltractaments Infantils, gestionat per Drets Socials) perquè els antecedents i alertes no quedessin dispersos. Amb el temps, aquest gir es va consolidar en protocols posteriors. El del 2019 defineix indicadors de sospita, redueix la interpretació subjectiva, fixa proves, exploracions, entrevistes i circuits segons la gravetat, incorpora un enfocament específic per a nadons i primers mesos de vida i promou equips experts.

Notícies relacionades

Una batuda a la discoteca Draco de Gràcia acaba amb cinc denúncies per irregularitats laborals

Cau una banda de menors que van robar 22 motos en localitats de la Costa Daurada

La idea clau d’aquest protocol és que qualsevol signe obliga a actuar immediatament. El professional ha de valorar lesions, conductes del menor, conducta dels progenitors o cuidadors i el context familiar i no limitar-se només a la lesió física. La valoració final ha de ser interdisciplinària, combinant la visió sanitària i psicosocial. Una part molt important és la notificació obligatòria. El protocol diu que tots els casos de sospita o certesa s’han de registrar al RUMI i que la comunicació judicial és una obligació legal del professional sanitari. A més, quan hi ha risc greu o urgència, s’ha de contactar amb la DGAIA i, segons el cas, amb Fiscalia, jutjat o Mossos. Aquest és el supòsit que s’ha donat en el cas d’aquest nadó.

El 2025, la xarxa Barnahus va atendre 3.735 casos de violència sexual contra nens i adolescents. Un 56% d’aquests abusos es van produir en l’àmbit familiar.