El Ministeri d’Educació paralitza el decret que havia de regular la nova selectivitat el 2024

El Ministeri d’Educació ha decidit «guardar en un calaix» l’esborrany del reial decret que regula la nova selectivitat, també anomenada PAU (a Catalunya) o Ebau, que s’havia d’aplicar a partir del juny del 2024. El motiu és la convocatòria de les eleccions generals el 23 de juliol, segons han assegurat a EL PERIÓDICO fonts d’aquest departament.

En una reunió que ha tingut lloc aquest dimecres en el ministeri que dirigeix Pilar Alegría, el secretari d’estat d’Educació, José Manuel Bar, el secretari general d’Universitats, José Manuel Pingarrón, i representants de la Conferència de Rectors han acordat paralitzar l’aprovació del reial decret de la nova selectivitat, que s’havia d’aplicar el juny del 2024, segons fixa la nova llei d’educació, la Lomloe.

Abans que s’acabi aquesta legislatura, el ministeri deixarà «completament tancada» la tramitació del reial decret, que en aquests moments és a l’Oficina de Qualitat Normativa i haurà de passar pel Consell d’Estat. Tot i que el decret estarà a punt abans de les eleccions, no passarà pel Consell de Ministres i es «guardarà en un calaix», per la qual cosa el nou Govern en podrà disposar per aprovar-lo quan prengui possessió, segons fonts del ministeri.

Les fonts han posat èmfasi que això no suposarà que s’ajorni la posada en marxa de la nova prova d’accés a la universitat fins al 2025, com havien demanat algunes comunitats autònomes. Educació remarca que la nova selectivitat no es pot ajornar perquè la Lomloe estableix que la nova PAU ha d’estar en vigor el juny del 2024. La nova selectivitat anirà introduint canvis però no quedarà totalment implantada fins al juny del 2028. 

El gest del Govern, segons les mateixes fonts, es deu a un sentit de la «responsabilitat» a l’estar el Govern en funcions i entendre que és «més lògic» que el tiri endavant el nou Executiu, sigui del color que sigui. «Serà el pròxim Govern qui decidirà què fer amb el reial decret», afegeixen les fonts.

Durant la tramitació de la Lomloe, les autonomies governades pel PP havien reclamat sense èxit una selectivitat única per a tot l’Estat, una cosa que el Govern del PSOE negava que fos legalment possible.

La Lomloe contempla que la nova selectivitat ha de ser més competencial i menys memorística. Entre les novetats de la nova PAU previstes en el decret, destaca que la durada de cada un dels exàmens passarà a ser de 105 minuts en lloc dels 90 actuals, perquè aquests inclouran exercicis menys memorístics en què l’estudiant haurà de reflexionar i fer associacions d’idees, i no s’introdueix la prova de maduresa acadèmica inicialment prevista.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

Un altre dels canvis que inclou el projecte de reial decret és que els alumnes, en el moment de matricular-se a la prova d’accés, triara entre examinar-se d’Història d’Espanya o Història de la Filosofia. A més, a les comunitats amb llengua cooficial s’afegeix un examen de la llengua pròpia.

La selectivitat d’aquest juny, que a Catalunya serà els dies 7, 8 i 9 de juny, no tindrà canvis respecte a edicions anteriors.