Així ha sigut la prova pilot de la selectivitat d’avui

Així ha sigut l’examen de llengua castellana i literatura, inclosa la prova pilot de selectivitat, realitzada avui en 50 centres de diverses comunitats, Catalunya inclosa. Els exàmens, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, han sigut els mateixos en totes les autonomies. Sota la batuta del Ministeri d’Educació i FP, els alumnes i les alumnes s’han sotmès a exàmens de totes les assignatures amb l’objectiu d’anar provant a les aules el futur model de prova, més competencial, menys memorístic i més conforme amb la llei d’educació (LOMLOE), que qualifica la selectivitat com una prova on es mesura «la maduresa acadèmica» dels aspirants a entrar a la universitat. El ministeri pretén «ajustar i harmonitzar» els exàmens, a la redacció dels quals fa mesos que treballen diversos grups d’experts en cada matèria.

La nova avaluació per a l’accés a la universitat (EvAU) no s’implantarà totalment fins al juny del 2028, un any més tard del previst inicialment. D’aquesta manera, el ministeri que dirigeix Pilar Alegría té més temps per dialogar i arribar a consensos. També per establir a les aules la LOMLOE, que ha entrat en vigor aquest any en els cursos senars i el que ve ho farà en els parells.

Fins que arribi el 2028, la selectivitat experimentarà canvis graduals, que començaran en el curs 2023-24. Aquell any, els estudiants titulats en batxillerat que vulguin accedir a un títol superior hauran de superar uns exàmens similars però no idèntics als d’ara. El model competencial –amb més temps de l’habitual: 105 minuts– s’anirà aplicant en les proves amb l’objectiu que els alumnes i les alumnes discorrin més i siguin més creatius. Al principi, es va estudiar la idea de fer proves tipus test, però es va rebutjar.

Per a la prova pilot de filosofia d’avui, l’examen contenia dos textos, un de Hanna Arendt i un altre de Bertrand Russell. Els alumnes han hagut d’«identificar la tesi o idea principal del text» i mostrar l’«estructura argumental» de l’autor i l’autora. A més, han hagut de localitzar la pregunta filosòfica que aborda el text. Finalment, s’ha demanat als alumnes que imaginin que són els autors de la cita i que han viatjat al present. «Elabori una nova versió de les tesis del text aportant exemples actuals que justifiquin que segueix sent necessària aquesta reflexió».

La prova ha acabat amb una anàlisi filosòfica a partir d’imatges, inclosa una vinyeta del caricaturista Selçuk Erdem sota aquesta pregunta: «¿Es pot considerar l’art com una forma de coneixement?».

Anglès i matemàtiques

En la prova d’anglès, els alumnes han escoltat una gravació sobre l’accés a aigua potable a l’Índia. Tot seguit, han contestat un test amb preguntes sobre l’esmentada informació, el mateix que amb un text escrit sobre Angola i la falta d’aigua.

A matemàtiques, la prova ha consistit a realitzar una sèrie d’exercicis tenint en compte una situació real: el circuit de motociclisme de Xest (València). Els alumnes han hagut de calcular una equació general de la recta del circuit, així com calcular el temps del qual disposen dos pilots per realitzar un avançament entre dos punts. Un altre exercici ha convidat els estudiants a calcular els metres quadrats que es necessiten per realitzar unes obres de restauració a la catedral de Saragossa amb rajoles d’estrelles mudèjars. Una altra situació real en l’examen de matemàtiques ha sigut la d’una empresa de lloguer d’hamaques i para-sols. Els estudiants han hagut de calcular el preu que s’ha de fixar per obtenir el màxim benefici.

Notícies relacionades

Joaquim Nadal: «No tinc la certesa que la nova selectivitat pugui aplicar-se el 2024»

Batxillerat internacional: ¿per què la princesa Elionor no farà la selectivitat espanyola?

La selectivitat, a Espanya, té un altíssim nivell d’aprovat (un 96%). L’equip de Pilar Alegría es mostra convençut que els nous exàmens no suposaran un descens d’aquest percentatge. Els exàmens no seran més difícils sinó diferents, al·leguen. El còmput de la nota seguirà com fins ara. L’EvAU suposarà un 40% i el batxillerat, un 60%. D’aquest 40% de la selectivitat, un 60% correspondrà a la prova de maduresa (els exàmens de les assignatures comunes, com anglès o història) i el 40% restant dependrà de la prova de modalitat (les assignatures de les especialitats de cada batxillerat). 

En la redacció dels exàmens de selectivitat, hi ha tres institucions competents: el Govern, les comunitats i les universitats. El Govern descarta una selectivitat única a tot Espanya, com reclama ara el PP malgrat que existeix jurisprudència contrària.