El Govern elabora sota pressió l’informe decisiu sobre el futur de la caça del llop a Espanya

El ministeri ja va sotmetre a informació pública una primera versió d’aquest informe. La conclusió tècnica afirmava que l’espècie presentava un estat de conservació «desfavorable». Tanmateix, diverses comunitats autònomes, encapçalades per Galícia, van rebutjar la proposta i van presentar un document alternatiu que, amb les mateixes dades, defensava que el llop ja es troba en un estat «favorable», fet que permetria ampliar els controls letals sobre l’espècie.

Nova sentència contrària a la caça del llop ibèric

Quines són les raons tècniques que han portat el ministeri a qualificar l’estat del llop com a «desfavorable»? Principalment, tres tipus de problemes: poblacionals, genètics i de mortalitat no natural (furtivisme o captures accidentals). Pel que fa a la qüestió poblacional i genètica, un estudi científic recent adverteix que la població ibèrica de llops necessita un rescat genètic. Això implica recuperar diversitat genètica, afavorint l’intercanvi entre grups i reduint els efectes de la consanguinitat per reforçar la viabilitat de l’espècie a llarg termini. Una possible solució seria connectar la població francesa amb la ibèrica a través dels Pirineus.

No només les comunitats autònomes han enviat informes contraris a la decisió. Entitats ambientals també han fet arribar informació al Ministeri per a la Transició Ecològica per demanar que es mantingui la qualificació de «desfavorable».

Debat clau

Fonts del ministeri expliquen que es publicarà un nou informe un cop analitzades totes les aportacions dels diferents sectors. El document veurà la llum en les pròximes setmanes o mesos, segons aquestes fonts. «Cal recordar que l’informe sexenal ja arriba amb més d’un any de retard, probablement per la disparitat de criteris i la polèmica associada a l’espècie», assenyala Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF.

«No obstant això, les dades científiques evidencien sense dubtes que no disposem d’una població de llops segura i estable», afegeix.

Del Olmo es refereix a l’«artifici legal» aprovat pel PP i Vox al Congrés amb el suport de Junts i el PNB, en el qual es va introduir una modificació sobre el llop dins la llei de desaprofitament alimentari, vinculada a la depredació de bestiar, i que establia que l’informe sexenal s’havia de votar a la conferència sectorial. Quan el ministeri finalitzi el document revisat, haurà de sotmetre’l a votació amb les comunitats autònomes.

Segons WWF, aquest escenari podria obrir la porta a considerar la població espanyola en estat de conservació favorable. Tot i això, Del Olmo adverteix que la Comissió Europea pot retornar l’informe si considera que els criteris no són correctes, com ja va passar a Suècia.

Com es podria caçar el llop

«La decisió final és essencial perquè determinarà la situació del llop a Espanya», explica Víctor Sazatornil, investigador especialitzat en l’espècie. Perquè el llop passés de ser una espècie protegida a cinegètica, s’han hagut de complir diversos passos: primer, modificar el Conveni de Berna; després, el Parlament Europeu va avalar la revisió de la Directiva Hàbitats per reduir-ne la protecció; i posteriorment el Congrés el va eliminar del LESPRE.

Tot i això, encara queda un pas clau: que la població es consideri en estat de conservació «favorable». Sazatornil explica que els països tenen cert marge per definir aquest concepte en relació amb els grans carnívors.

Notícies relacionades

La fe evangèlica creix a Espanya amb macrofestivals carregats d’espectacle i emotivitat: «Molta gent perduda hi troba consol»

Els sindicats decideixen aquesta tarda si mantenen la vaga mentre voten l’acord amb Educació

La decisió final del ministeri i el posterior aval (o no) de les comunitats autònomes serà determinant per saber si es permet la gestió cinegètica del llop. Si es manté l’estat «desfavorable», només es podran autoritzar captures puntuals i justificades per danys. De fet, en els últims mesos, la justícia ja ha advertit que algunes captures al nord d’Espanya, com a Astúries, no s’haurien d’haver autoritzat.

Sazatornil recorda que fa 16 anys, quan el llop tenia un estat de conservació favorable, ja es podia caçar al nord del Duero. El declivi de les poblacions va portar el Govern a reforçar la seva protecció. Ara, la situació podria tornar a canviar si es confirma un estat «favorable».