Badalona duplica les persones sense llar en dos anys: «Dormir al carrer és el més horrorós que hi ha»

No ho sembla, però Soufiane Arrouhi és una de les 90 persones que dorm al carrer de Badalona, i així ha sigut comptabilitzat per la Taula Sense Llar de Badalona, que aquest dimarts ha organitzat el quart recompte de persones sense llar de la ciutat. Són gairebé el doble de persones, si es compara amb l’últim recompte, fet el 2021. El Soufiane no aparenta ser un sensesostre perquè porta roba neta, va pentinat i fa molt bona olor. Això és gràcies al centre de dia El Folre (gestionat per Càritas Sant Joan de Déu i la fundació Roca i Pi) on acudeix diàriament per arreglar-se i menjar. Però els seus ulls verds, la seva mirada enfonsada i les seves dents malmeses mostren que quan el sol es pon, torna el seu malson. «La pandèmia del coronavirus m’ha trencat, d’un dia per l’altre em vaig veure sense res, estic enfonsat», explica el noi.

La història d’aquest jove de 27 anys mostra com d’injustes poden arribar a ser les lleis i la burocràcia. I que qualsevol persona es pot veure al carrer d’un dia per l’altre. Perquè fins que ho va perdre tot, ell treballava i pagava el seu sostre. Aquest noi va arribar a Melilla amb tan sols 15 anys. Va viure tres anys en un centre de menors de la ciutat autònoma: «El pitjor que hi ha a tot Europa, dormíem a terra». Ja major d’edat, va aconseguir papers per poder treballar legalment a Espanya. I va arribar a Barcelona, on va ser atès pel Casal dels Infants del Raval. Allà hi va trobar una feina de cambrer en un bar de la Barceloneta amb contracte indefinit. «Jo era feliç, vivia bé: pagava una habitació, menjava cada dia i podia enviar diners a la meva família», recorda.

El novembre del 2019 va intentar renovar el seu permís de treball. Un pur tràmit, ja que ell estava contractat. Al febrer l’hi van declinar perquè un paper estava caducat. «El meu cap se la va jugar, i em va tenir uns dies sense contracte fins que ho resolguessin». Però va arribar la pandèmia, els tràmits es van eternitzar i la restauració va haver de tancar. «Em vaig veure al carrer: sense atur, sense erto... sense res», relata el noi. «Dormir al carrer és el més horrorós que hi ha, sobretot a l’hivern, que fa molt fred», lamenta.

«Pensava que era mentida»

Des d’aquell fatídic març, el Soufiane ha estat vivint a la muntanya de Montjuïc, Maria Cristina, Badalona, el Masnou i Montgat. Ja fa tres anys d’allò. «Els primers mesos van ser els pitjors, estava tot el dia fent voltes pensant en el que havia passat.. fins que t’hi acostumes», explica. «És que em va canviar la vida totalment, ni m’ho imaginava... deia, és mentida». Recorda que es llevava a les cinc del matí i es posava a caminar, sense saber què fer. «He plorat molt, massa. I aquí segueixo, en la mateixa merda».

Ha dormit a la platja de Badalona, un lloc habitual, especialment sota el reconegudíssim pont del Petroli. Són diversos els robatoris dels quals ha sigut víctima. També denuncia que en aquesta ciutat la policia el desperta de matinada per fer-lo fora del carrer. És per això que va decidir anar-se’n a dormir sota un pont a Montgat.

Trobar el centre diürn El Folre li ha canviat la vida. «Almenys menges un esmorzar i estàs tranquil». Sobreviu recopilant les restes de menjar que llencen a les escombraries els supermercats. «De vegades tinc sort i menjo, d’altres no».

Pulmons i psiquiàtric

El seu estat de salut és fràgil. El fred li ha causat una taca als pulmons, que cada vegada s’estén més. Però els pitjors danys són els psicològics. «Ja m’han internat dues vegades al psiquiàtric de Can Ruti: és que se’m va fer molt dur», se sincera. «Em van donar una medicació de 49 euros però no em puc comprar les pastilles perquè no tinc diners», explica.

Els seus amics Driss i Ayoub, estan també en una situació semblant. Els restauradors els donen menjar sobrant perquè puguin subsistir. Tots dos estan sense documentació, i dormen en tendes a la platja i al carrer, malgrat que han trucat desesperadament a totes les portes fins i tot a la de Mercabarna, per poder treballar.

Les seves no són les úniques veus del carrer a Badalona. «Escolta... ¿amb això no em fotreu, no? Que l’últim que vull són problemes i que m’assenyalin»,es presenta el Luis . Té 45 anys i fa tres mesos que viu al carrer. Amb una lona s’ha muntat una espècie de cabana que li serveix de llar.

«Jo no faig mal a ningú, el poc que tinc ho aconsegueixo amb la ferralla»; segueix Luis. La seva vida no ha sigut fàcil. «Això del carrer és terrible, jo he passat per una depressió i m’he volgut treure la vida», explica. Està separat, té dos fills, i es va veure sense res quan va complir una condemna a la presó. «No tinc sostre, però no vull tornar a la delinqüència, no vull tornar al ‘talego’», afegeix l’home, que està esperant una prestació social promesa.

Llista d’espera de fins a tres mesos

L’escolta atentament Andrés Expósito, educador de l’Equip d’Atenció i Detecció i de Persones Sense Llar de Badalona, un servei creat el 2017. El 2019, quan governava Albiol, la ciutat va obrir el seu primer alberg per a persones sense llar. Té 47 places i la seva estada és limitada a un màxim de nou mesos a l’any. «Sempre hi falten recursos, tenim llista d’espera d’entre dos i tres mesos», explica Expósito.

Explica que el perfil majoritari de les persones que dormen al carrer són homes de 35 a 55 anys. «O han perdut la feina, o tenen llocs de treball precaris... i no es poden pagar ni una habitació a Badalona», explica. Diu que ja veuen casos de persones al carrer malgrat cobrar la Renda Garantida de la Generalitat. L’ajuda és de 700 euros al mes, però les habitacions superen els 400 mensuals. «Costa molt que els lloguin pisos, i a més molts tenen deutes a pagar o manutencions per assumir», segueix l’educador. També assenyala que a la ciutat diverses persones viuen en naus abandonades, una realitat que es va fer visible arran d’un incendi amb conseqüències dramàtiques però que encara continua sense resoldre’s.

Tendència a l’alça

Notícies relacionades

La mort d’una parella en una barraca assenyala el barraquisme a la vora del Besòs

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

En total, a Badalona s’han comptabilitzat 90 persones que dormen al ras. És gairebé el doble de l’últim recompte fet el 2021, on es van trobar 48 ànimes a l’asfalt. A més, 299 persones van passar la nit en albergs municipals o pisos de les entitats socials. Una xifra rècord, igual que a l’Hospitalet de Llobregat, on també s’ha realitzat un recompte. Allà Càritas i La Vinya, les dues entitats promotores, han localitzat 163 persones dormint al carrer, són 71 més que fa dos anys. «Aquesta tendència no ens pot deixar de braços plegats, necessitem mitjans perquè aquests veïns tinguin una vida digna», reclamen les entitats. Aquesta mateixa nit s’hi havien de sumar les dades de Barcelona, però el recompte s’ha anul·lat per una vaga dels serveis d’atenció a les persones sense llar.

A les dues de la matinada, els 170 voluntaris de Badalona (xifra rècord) es van dispersar cap a casa. Víctor Villanueva, professor de primària, amb prou feines dormirà quatre hores. «Sé que els recursos que es destinen a les persones sense llar i no són tots els que haurien de ser, per això soc aquí, per veure si amb això canviem alguna cosa», raona. «Donar la dada de la indignitat, de quantes persones dormen al ras, pot retornar la dignitat a aquesta gent i que es prenguin mesures d’una vegada», opina Arnau Oncins, estudiant d’Infermeria.