Dins l’operació fred de Barcelona: «¿De debò podem dormir i menjar calent? ¡Estic flipant!»

«Hem vingut aquesta nit perquè farà molt fred. Pots venir a un centre de l’ajuntament per poder-te dutxar, menjar calent, dormir i esmorzar», explica Marina Mañas, cap del departament d’espai públic de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Li parla al ‘Papi’, un home de 52 anys que porta any i mig vivint al ras. «¿Això va de debò? ¿Aigua calenta? ¡Estic flipant!», diu l’home. Escenes com aquestes s’han repetit durant tota la nit a la capital catalana. L’ajuntament ha activat la fase d’alerta de l’operació fred, disposant 262 llits ‘extres’ per evitar que les persones sense llar hagin de suportar les baixes temperatures. «És una emergència social, la seva vida corre perill», ha explicat la cap del Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) de l’ajuntament.

A dos quarts de nou de la tarda, els educadors socials municipals i un grup de voluntaris de la Creu Roja s’han desplegat per tota la ciutat per oferir un recurs a totes les persones sense llar. Es tracta d’un fet totalment excepcional, l’última vegada que es va activar aquest pla va ser el 2018. El motiu, està previst que aquest cap de setmana de nit les temperatures s’acostin als 0 graus, moment en què la vida dels que dormen al carrer corre greu perill.

A dos quarts de nou, Mañas, amb Berta Vílchez i la Glòria, educadores del servei de Gestió de Conflictes de l’ajuntament, arribaven fins al passeig Marítim de Vila Olímpica. Protegits sota uns porxos, molt a prop de l’Hospital del Mar, han comptat una desena de persones. El primer, l’Eldar. Només porta set dies al carrer, i es tapa amb un abric, un sac de dormir i un matalàs. És georgià, però quan veu les educadores demana que se l’emportin d’allà. «Em van robar el passaport, el carnet de conduir, les claus del cotxe, els pocs diners que tenia... no tinc res, per això soc aquí. Ho he perdut», es lamenta. Abans dormia al seu vehicle o en habitacions rellogades. Mañas li explica que el portaran amb cotxe fins al CUESB, i que allà podrà dormir quatre dies, dutxar-se, menjar i esmorzar. «Sí, sisplau, aquest fred és insuportable. A partir de les tres del matí et congeles», diu. En dos minuts ja ha recollit les seves pertinències. A les nou una furgoneta el porta en direcció al carrer Llacuna.

Qui també accedeix sense gairebé preguntar és l’Andris, un jove d’ulls blaus que fa dos anys que viu al carrer a Barcelona. «Necessito anar a algun lloc, aquí em congelo», explica. Està assegut a terra sense absolutament res per abrigar-se: no té ni un cartró. «Fa una hora m’han robat les mantes», segueix aquest noi, desesperat. Un altre home d’origen alemany, que fa més de cinc anys que viu al carrer, també desmunta el seu petit campament en qüestió de segons. D’altres, en canvi, tenen més dubtes o directament declinen el servei.

El ‘Papi’ dorm al final de tot del recinte, amb vuit persones més que no hi són en aquest moment. «Estic al·lucinant, estic impactat. Mai fan res per nosaltres», respon al sentir la proposta que li fan les educadores. Està acompanyat amb una manta que no li arriba als peus. Diu que li costa caminar, va caure de les escales i té les cames plenes de ferides. «Ens han tret les tendes de campanya, i mira que les guardem a les clavegueres», explica. Malgrat el seu impacte positiu, acabarà declinant-lo. «Demà sí que hi aniré però avui no puc. Aquí som una família i si hi va un, hi anem tots, els he d’esperar», justifica.

No serà l’únic que s’hi negui. Tot i que l’ajuntament ha habilitat aquests 262 llits extres, (el 30% del total de les persones sense sostre) moltes vegades no s’omplen. «Si hi ha més demanda ampliarem, però és habitual que molts no vulguin anar-hi per por de perdre el seu lloc, que els robin les coses, que ja s’han preparat per passar la nit... hi ha molta por», explica Rovira, responsable del CUESB. Però Mañas creu que, tot i així, és un moment per establir vincles entre les persones sense llar i els serveis municipals.

«És una oportunitat per vincular moltes persones als serveis municipals. Poder utilitzar un llit, descansar, menjar calent... ajuda a poder iniciar un procés de recuperació i estar-hi en contacte, conèixer-los», diu Mañas. Ho demostra quan parla amb el J., un jove de 28 anys que en fa set que viu al carrer. Al principi no vol sentir res. «Ja sé que farà fred, ¿no em veus que vaig com un esquimal?», els respon. Després d’una llarga xerrada els educadors aconsegueixen que accepti una targeta amb cita per veure els educadors especialitzats. «Perquè puguis pensar què vols fer... podem ajudar-te», li diuen. Ell accepta. «Potser vinc demà», els diu.

D’altres, prefereixen fer-se passar el fred amb l’alcohol. «És la millor manera de mentir-te tu mateix per pensar que no fa fred», diu el David, un lituà de 42 anys que malviu entre mantes i cartrons a prop de la plaça Espanya. El seu millor amic, l’Andrei, l’acompanya amb el seu gos. «El carrer és el més dur que et pots trobar», afirma l’home, que porta més de 10 anys vivint al carrer a Barcelona. Tenen les mans rígides. «És el fred, que t’ho gela tot», diu el David. L’Andrei no pot caminar, va amb crosses. Al tossir, tots dos reconeixen haver passat malalties greus al ras. «Jo he arribat a tenir 39 graus de febre. Hi ha un metge que ens visita... sense ell seria mort», diu.

Com ells, 1.080 persones dormen al carrer a Barcelona, segons les dades de l’ajuntament. «L’operació fred mostra l’esforç de l’ajuntament sobre les persones sense llar, però sempre és una sensació agredolça, hem de poder fer més», ha dit la comissionada d’Acció Social de l’ajuntament, Sonia Fuertes. Del total de llits habilitats, 75 són al Centre d’Acollida d’Emergència (CAU), un servei que ja estava funcionant des del desembre passat, tot i que compta amb una llista d’espera de més de 110 persones. En aquest espai s’han habilitat 73 llits més en sales i espais reconvertits. També s’utilitzen 34 places del Centre d’Estades Breus (CEB) només per a dones i 80 més en un local municipal del passatge Dos de Maig. «Si hi ha més demanda prendrem decisions», ha dit Fuertes.

Sense mitjans fora de Barcelona

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, demana que aquests recursos no siguin temporals pel fred, sinó d’ús permanent. «Viure al carrer mata i s’ha de poder donar un allotjament digne a totes les persones», implora. A més, assenyala que hi ha moltes altres ciutats que no han fet els deures en aquesta qüestió, malgrat que hi ha 1.500 persones dormint al ras en altres municipis. «Hi ha molts municipis que no tenen ni un alberg, ni ofereixen cap opció davant l’operació fred», explica Busquets. Sense anar més lluny, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i Sabadell. El 50% de les persones sense llar a la capital fa menys de cinc anys que hi són. Barcelona és un pol d’atracció per la falta d’equipaments als altres municipis, es lamenta l’ajuntament.

A l’àrea metropolitana, tot just una desena de ciutats (Terrassa, Sabadell, Castelldefels, Mataró, Badalona, l’Hospitalet, el Prat de Llobregat) han habilitat algunes places temporals durant l’episodi de fred, insuficients en molts dels casos, a més de Lleida, Tarragona i Girona. Cap d’aquests municipis augmenta el nombre de places per aquest cap de setmana, però molts derivaran casos a Barcelona, amb qui tenen un conveni de col·laboració.