Barcelona anul·la el recompte de persones sense llar, previst aquest dimarts, per una vaga

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL), integrada per 36 entitats socials i impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, ha decidit anul·lar el recompte de persones sense llar de la ciutat, que estava previst per a aquest dimarts, 30 de maig, a la nit. El motiu, una vaga convocada pels més de 60 treballadors que integren el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP) i el Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM). Els treballadors exigeixen igualtat de condicions laborals, així com més recursos per poder treure de l’asfalt les persones que hi pernocten. Denuncien que poden esperar més de tres mesos per trobar plaça en un alberg.

Un recompte serveix per fer pública la xifra de les persones que viuen al ras, però sobretot pretén desestigmatitzar i sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, especialment entre els voluntaris que ho fan possible. L’últim recompte que es va fer a Barcelona va ser el 2021, tot i que el govern local coneix de sobres les xifres, ja que una vegada al mes els seus treballadors rastregen la ciutat. Aquest any, els impulsors han fet marxa enrere perquè els empleats públics que atenen les persones sense llar de la ciutat han fet una vaga per a aquest dia. Els motius oscil·len entre la solidaritat de la lluita dels treballadors i la impossibilitat material de poder mapar la ciutat, ja que aquests educadors també es bolcaven en el recompte cada any.

Servei subcontractat

El d’aquest dimarts és un més dels diversos estira-i-arronses que els empleats del SASSEP i el SISFAM mantenen amb el consistori. Reclamen que aquests serveis, externalitzats i gestionats per dues empreses privades (Progess i Grupo 5), siguin municipalitzats. Ja han iniciat un contenciós judicial per aconseguir-ho, per cessió il·legal de treballadors. «Ens tracten com treballadors de segona», es queixen aquests empleats, els 60% dels quals són educadors socials que recorren diàriament la ciutat de nit parlant i oferint solucions a les persones sense llar o a barraques. Tot i que la reivindicació d’aquest dimarts va més enllà.

«No ens reconeixen els riscos psicosocials de la nostra feina», explica el portaveu de l’assemblea de treballadors, Enric Viadiu. Uns plus que, diuen, sí que perceben altres serveis com els psiquiatres del carrer o els educadors que tracten amb toxicòmans. «Són els mateixos usuaris», recalca Viadiu. Els empleats també assenyalen una important diferència salarial dins d’aquest servei. Després d’una reestructuració dels educadors de carrer el 2021, afirma que una part d’aquests empleats cobren un complement (perquè abans guanyaven més) i la resta no ho fa.

Afegeixen, a més, que no tots els empleats d’aquest servei poden cobrar al 100% les seves baixes. «Volem que, pels riscos de la nostra feina, les baixes per maternitat es puguin començar a la setmana 12 i no a la 30», clama Viadiu. Des del SISFAM, Olga de la Vega insisteix en la desigualtat dins d’aquest equip. «Les treballadores familiars cobren poc més de 1.000 euros, quan tenen dret a plusos per l’especificitat de la seva feina. L’empresa ens va dir que no havien de cobrar el complement perquè així l’hi havia dit l’ajuntament», critica.

Més de tres mesos per dormir en un alberg

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

No obstant, les queixes d’aquests treballadors no només miren pels seus drets laborals. «Necessitem més recursos, més vivenda», insisteix Viadiu. «Hi ha llistes d’espera eternes que impedeixen que els nostres usuaris [les persones que dormen al carrer] puguin entrar en recursos», explica. Fa més de dos anys, diu l’educador, les persones sense llar podien tardar dues setmanes per passar una nit en un alberg. N’hi havia prou de fer cua davant les portes dia sí dia també. «Ara hem de fer informes, ho enviem a una comissió que ho estudia i accepta el cas...», es queixa Viadiu. Les persones que dormen al carrer, actualment, poden tardar més de tres mesos a accedir a un alberg. No obstant, cal reconèixer que Colau ha creat 800 places més en albergs per a persones sense llar, i s’ha arribat als 2.800 llits disponibles.

Les últimes dades facilitades pel consistori al febrer xifraven en 1.080 les persones que dormien al carrer a Barcelona. «Està pujant: ens movem entre les 1.100 i 1.200», sospiten fonts del SASSEP que creuen que aquestes xifres haurien d’estar a l’abast dels ciutadans.